Pence proclama a Seül el final de l'"estratègia de la paciència" dels EUA amb Corea del Nord

La tranquil·la espera del final del conflicte nord-coreà ha quedat enrere i urgeixen vies més enèrgiques. Ho ha dit a Seül aquest matí Mike Pence, vicepresident dels EUA, al·ludint a la política d'Obama: “L'era de l'estratègia de la paciència s'ha acabat”. L'enviat de Washington ha començat el seu viatge asiàtic amb la temperatura a punt d'ebullició a la península coreana.

Els Estats Units pretenen la seguretat de la zona “a través de mitjans pacífics, de la negociació, però totes les opcions estan sobre la taula”, ha concretat Pence a l'arribar a Seül. Els seus pròxims 10 dies a l'Àsia tenen el problema nord-coreà com a prioritat. Després de Corea del Sud viatjarà al Japó per reafirmar els seus compromisos de defensa. La diplomàcia de Washington fa hores extres al continent després que el president Donald Trump hagués promès el contrari amb la seva política d'“Amèrica primer”. Els tradicionals aliats nord-americans a la zona agraeixen l'atenció després del pànic experimentat quan Trump els va advertir en les eleccions que s'haurien de defensar per si mateixos i va amenaçar de retirar les seves tropes si no pagaven la factura íntegra. En aquells dies, Trump ignorava el seguit de violacions de drets humans de Corea del Nord, suggeria certa admiració pel coratge de Kim Jong-un per imposar-se a tots els militars després de la mort del seu pare i no descartava reunir-se amb ell per compartir una hamburguesa.

COL·LECCIÓ D'AMENACES

La “paciència estratègica” d'Obama, que combinava la pressió diplomàtica amb l'ofegament econòmic, ha sigut certament estèril: el règim està més fort que mai, només la població pateix les sancions i el ritme de llançament de míssils s'ha disparat. Però no ha sigut pitjor que la resta de polítiques dels Estats Units en els últims 70 anys i sembla menys ingènua que pretendre que Corea del Nord rendeixi les seves armes amb una col·lecció d'amenaces.

Pyongyang ha recuperat la quotidiana normalitat després de les intenses celebracions pel 105è aniversari del naixement del fundador de la nació, Kim Il-sung. La població ha assistit als seus llocs de treball en un dia assolellat sense aparent preocupació per la tensió a la zona. Els nord-coreans han après a viure en aquesta dinàmica de tensió-distensió que s'allarga durant dècades.

La Casa Blanca busca avui l'ajuda dels seus aliats i de la Xina sense descartar la solució unilateral. Trump ha multiplicat els missatges i actes que suggereixen més el segon que el primer. Una flota d'atac amb un portaavions nuclear i diversos vaixells carregats de míssils arribarà a aigües que només disten 200 quilòmetres de la zona on suposadament Corea del Nord prepara el seu sisè assaig nuclear. En les últimes hores ha passat de denunciar la desídia xinesa a aplaudir la seva col·laboració. Pence ha demanat aquest dilluns a Pequín que utilitzi la seva “extraordinària capacitat de pressió”.

LA ZONA DESMILITARITZADA

Notícies relacionades

Corea del Nord fracassa en un intent de llançar un míssil

El Cèsar a Pyongyang

Pence ha subratllat el missatge amb una visita a la Zona Desmilitaritzada (DMZ, per les seves sigles angleses), l'últim fòssil de la guerra freda. Fa 4 quilòmetres d'ample i 238 de llarg al llarg del paral·lel 38. La zona divideix el país des del final de la guerra de Corea (1950-1953), que va acabar amb un armistici mai ratificat per un tractat de pau, i per tant els dos països segueixen en estat teòric de guerra. Aquell armistici fixa quant personal i quines armes són admeses a la DMZ i prohibeix a les tropes dels dos costats trepitjar la línia de demarcació, que serveix de frontera física. Aquí ha mostrat Pence la seva emoció per trepitjar el mateix lloc on el seu pare va lluitar, segons ell, per “ajudar a aconseguir la llibertat”.

El cap de setmana va transcórrer sense l'anunciat assaig nuclear. A canvi, Corea del Nord va llançar un míssil que va esclatar tan aviat com va sortir de la plataforma. El fracàs va servir almenys per aclarir als Estats Units que ni la presència dels enviats de Washington a la zona, ni les amenaces d'atacs preventius ni els seus vaixells la impressionen.