"Els partits socialdemòcrates es dirigeixen a una classe mitjana que ja no existeix"

El geògraf Christophe Guilluy divideix en dues parts el mapa de França. Per un costat, les metròpolis, aparador del triomf de la globalització, i, per un altre, la França perifèrica dels pobles i les ciutats petites, on campa la desocupació. En aquesta última, les classes populars s’allunyen dels polítics, dels mitjans de comunicació i dels sindicats. I es giren cap al Front Nacional. En el seu últim llibre 'Le crépuscule de la France d’en haut' (Flamarion, 2016), Guilluy certifica la mort de la classe mitjana i adverteix que el model republicà pot esclatar si no es fa res per evitar les fractures socials i culturals.

    

¿Creu que ens trobem davant una nova lluita de classes? Evidentment. És una lluita de classes invisible, que no té representació política. Si es mira la sociologia dels partits populistes, per exemple, els electors del Front Nacional estan més proletaritzats que els del Partit Comunista als anys 60. Hi ha més obrers, més assalariats, i això és molt nou perquè abans la lluita de classes tenia vincles amb la burgesia. Els líders polítics i els intel·lectuals haurien de tenir un projecte per a les classes populars. Els vells esquemes ja no funcionen.

     

¿Hem canviat de paradigma? Totalment. Anem cap a un escenari molt nou. El que és preocupant és que els de dalt no parlen als de sota. Els dos mons estan en una bombolla. Les classes dirigents, sobretot l’esquerra, abandonen la qüestió social. Els partits socialdemòcrates, creats per i per a la classe mitjana, segueixen dirigint-se a una classe mitjana que ja no existeix. Tant el Partit Socialista com la dreta són estructuralment minoritaris.

Notícies relacionades

Quatre candidats arriben amb possibilitats en la disputada carrera a l'Elisi

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Parla del perill d’estigmatitzar els votants del brexit, de Trump o del Front Nacional. ¿Per què? Hi ha una mena de menyspreu cap a la majoria. El conjunt de l’onada populista procedeix del mateix terreny: l’Amèrica perifèrica, la França perifèrica. La revolució és aquesta i, a força d’estigmatitzar aquests votants, de tractar-los de racistes, de feixistes, la gent no escolta els partits ni els mitjans que els diuen que el seu diagnòstic és fals.

Si Trump va guanyar, acabarà Le Pen arribant a l’Elisi? Passarà en un moment o un altre si no s’aborden els fluxos migratoris o les tensions identitàries.