Fillon manté l'esperança d'una dreta dividida

El candidat de la dreta, François Fillon, ja té la imatge que buscava: la de la salutació amb el rival a qui va derrotar a les primàries, Alain Juppé, amb qui no s’havia vist des del 25 de gener, quan tots dos van dinar junts al restaurant La Tupina, a Bordeus. Després d’aquell dia, Juppé va fer una anàlisi demolidora de la campanya de Fillon, va denunciar la radicalització dels militants del partit Els Republicans i es va retirar. Fins ahir, que va reaparèixer acompanyant l’aspirant conservador a l’Elisi en una visita a una empresa de descàrregues musicals a París.

El suport de Juppé ha sigut sobri i discret, tant com el de l’expresident Nicolas Sarkozy, que en un vídeo publicat dimarts a les xarxes socials va instar els francesos a votar per Fillon «en interès de França». C’est tout. No hi haurà doncs l’esperada fotografia de família tradicional a la dreta en cada elecció.

El suport de Juppé i Sarkozy ha arribat in extremis per donar una imatge d’unitat exprés en aquest final de campanya, en què Fillon conserva l’ànim, davant d’un resultat impredictible. El candidat ha retornat l’esperança a una dreta que ho havia donat tot per perdut, després de la imputació de Fillon per desviament de fons públics i la revelació dels detalls d’un tren de vida sumptuós que no casa amb el seu discurs sobre l’austeritat i el restabliment de l’autoritat del candidat.

Fugues cap a Macron

Fugues cap a MacronEls votants conservadors estan tan dividits com el partit. El seu discurs molt escorat a la dreta expulsa també els més moderats a favor del candidat d’En Marche, Emmanuel Macron, com constata la investigadora de l’institut parisenc Sciences Po, Nonna Mayer. És el cas de Jean Luc, un noi d’uns 30 anys, per a qui «Fillon ha perdut tota l’autoritat i la credibilitat».

Som a Bordeus, ciutat portuària de la costa atlàntica francesa, que té com a alcalde Juppé des del 1995 –excepte entre el 2004 i el 2006, en  què va ser inhabilitat per malversació de fons públics també–. El dirigent té aquí un gran pes personal i una part dels seus seguidors estan desmobilitzats. Era el clar favorit de les primàries, però va perdre. A la plaça Pey-Berland, al davant del majestuós Ajuntament, un palau del segle XVIII, Caroline es declara una juppeista que votarà sense entusiasme Fillon.

No és el cas de Novoa, una dona de 65 anys d’origen gallec, resident a l’acomodat barri de Chartrons. Ella, com tota la seva família, ha votat sempre la dreta i ara votarà per Fillon. No en té cap mena de dubte. «El que ha fet, això d’emplear la seva família, ho fa tothom», diu. «Macron només parla, parla i parla, i ¿què va fer quan va ser ministre d’Economia? Aquí en té el resultat, estem fatal». Si Fillon no passa a la segona volta i sí que hi passen Marine Le Pen i Macron, aquesta dona ho té clar: el 7 de maig es quedarà a casa.

El vot ocult

El vot ocultAmb desimboltura, explica que té amics que prefereixen no dir que voten Fillon. I en això és en el que confia l’equip de campanya del candidat, en l’existència d’un vot ocult que aflorarà diumenge que ve i que s’està manifestant des de fa unes quantes setmanes en la mobilització que registren els mítings del candidat i el seguiment de la campanya a les xarxes socials.

Jerome Fourquet, director del Departament d’Opinió de l’institut de sondejos Ifop, prefereix parlar de «vot dilema» més que de vot ocult. «Dilema entre una convicció de dretes i la incomoditat que provoca votar un candidat com Fillon». Altres experts parlen d’«un vot útil» de la dreta.

Notícies relacionades

Fillon, imputat per malversació de fons públics

El cap de campanya de Fillon dimiteix i se suma a l'onada de desercions a les files del candidat conservador

Després d’haver arribat a l’Elisi com la gran esperança del canvi, Hollande acaba els seus dies a la prefectura de l’Estat com el president més impopular de la V República. I Fillon espera capitalitzar el desig d’alternança. Per això multiplica els seus atacs a Macron, a qui considera l’hereu del president. «Emmanuel Hollande», l’ha batejat.

L’ex primer ministre aprofita els últims dies de campanya per multiplicar les seves aparicions públiques. Confia a anar un pas més enllà en una campanya en la qual res no passa com estava previst. Va guanyar contra pronòstic les primàries de la dreta i quan el camí cap a l’Elisi el somreia, la seva candidatura es va esfondrar en qüestió de dies. Avui encara respira. «No demano que m’estimeu, demano que em recolzeu perquè va en interès de França», diu. I amb això, i amb la moral d’un combatent bregat en mil batalles, ho diu tot.