Mélenchon, el líder ubic de l'esquerra radical

Si el candidat de La França Insubmisa no arriba a l’Elisi, almenys haurà aconseguit la gesta d’estar en diversos llocs a la vegada gràcies a un holograma. La virgueria tècnica que converteix Jean-Luc Mélenchon en un candidat ubic és només una de les cartes que li han permès colar-se en el grup del capdavant que lluita per passar a la segona volta de les eleccions presidencials franceses.

De moment, els sondejos diuen que li trepitja els talons al conservador François Fillon en el pols per la tercera posició i que la distància respecte als favorits Macron i Le Pen no és insalvable. El nou líder de l’esquerra radical ha fet una campanya intel·ligent que genera entusiasme. «Aquest moviment em dona una mica d’esperança. Tinc ganes de ser optimista», confessava aquest dilluns Léa, una bretona de 28 anys, mentre esperava l’arribada de la barcassa en què Mélenchon va recórrer París. «És l’únic candidat que ha pronunciat la paraula felicitat», deia Raphaël, militant de 21 anys de La França Insubmisa.

En l’ascens d’aquest antic trotskista de 65 anys fascinat per François Mitterrand, ha tingut molt a veure la gran mobilització de l’electorat menor de 35 anys. Mélenchon atrau el 23% dels joves i encapçala el vot estudiantil (28%). Guanya terreny entre els votants més modestos (27%), i disputa a Marine Le Pen (26%) el lideratge de les classes populars. Es beneficia, també, de transferències de vot de Benoît Hamon i Emmanuel Macron.

Mélenchon també va electritzar el tram final de la campanya fa cinc anys, però el 17% que li donaven les enquestes va ensopegar amb la realitat. Es va quedar en l’11%. Llavors, els francesos van optar per barrar-li el pas a Nicolas Sarkozy bolcant el seu vot en el socialista François Hollande.

Federar l’esquerra

Avui, el context és diferent. Decebuts per un mandat escorat a la dreta, els electors d’esquerra es giren cap a Mélenchon, que està convençut que ha arribat la seva hora. Si ho aconsegueix i li disputa l’Elisi a Marine Le Pen, un escenari que donat l’alt grau d’incertesa cap expert descarta, la segona ronda no serà per a cardíacs.

Per liderar un projecte amb què vol federar l’esquerra i avançar cap a una revolució ciutadana, Mélenchon ha oblidat el «soroll i la fúria» de fa cinc anys. L’orador brillant que llegeix poemes als mítings ha mutat el verb tempestuós pel tarannà pedagògic imbuït de pacifisme.

Connexions amb Podem No obstant, el seu ideari segueix intacte, connectat amb Syriza, a Grècia; Die Linke, a Alemanya, o Podem, el líder del qual, Pablo Iglesias, serà demà al tancament de campanya. Com Iglesias, l’equip de Mélenchon s’ha recolzat en les xarxes socials i en les plataformes ciutadanes per mobilitzar els seus simpatitzants.

Si ningú dubta del seu carisma, no passa el mateix amb el seu programa. Els seus adversaris airegen el fantasma del chavisme a la francesa, qüestionen la viabilitat del seu proteccionisme econòmic i critiquen la seva visió de la UE dirigida, segons Mélenchon, per «ideòlegs il·luminats d’un liberalisme absolut».

Notícies relacionades

Mélenchon revoluciona la campanya electoral francesa

Així va ser el moment en què el candidat de França Insubmisa apareix en un míting a París mitjançant un holograma

«No soc d’extrema esquerra», ha respost, i aquest dimarts rebaixava la intensitat del seu programa antieuropeu. «No cregueu els que us diuen que vull sortir d’Europa i de l’euro. ¡Per favor, una mica de serietat!». No obstant, és exactament això el que diu el seu programa si Brussel·les no renegocia els tractats.

 Per Chantal Mouffe, filòsofa belga que inspira el líder de La França Insubmisa, l’objectiu del vell tribú «no és destruir els fonaments de l’ordre democràtic i instaurar un règim autoritari, sinó posar fi al règim oligàrquic producte de l’hegemonia neoliberal».