França: 'Tout est possible'

Incerta, inaudita, imprevisible. D’aquesta manera es presenta la primera volta de les eleccions presidencials franceses, en la qual, immersos en un suspens absolut, 47 milions d’electors han d’escollir els dos candidats que el dia 7 de maig es disputaran la prefectura de l’Estat en substitució de l’impopular François Hollande. Per primera vegada, hi ha quatre aspirants frec a frec i tot és possible al final d’una jornada electoral també anòmala, perquè se celebra enmig d’extraordinàries mesures de seguretat a conseqüència de l’atemptat de dijous als Camps Elisis, l’últim convidat a afegir-hi incertesa i tensió.

Fins ara res no ha seguit el guió previst: un president que no es presenta a la reelecció per a un segon mandat, un llegat que ningú defensa, uns candidats votats en primàries

–François Fillon a la dreta i Benoît Hamon en els socialistes– que no eren els que volien les direccions dels partits, i un gran desconegut fins fa dos anys –Emmanuel Macron– convertit en favorit.

Pot passar tot, des que l’esquerra quedi eliminada de cara a la segona volta –com l’any 2002, quan Lionel Jospin va ser desbancat per Jean Marie Le Pen– fins que cap de les famílies –la republicana i la socialista– que s’han alternat en el poder a la V República es mantingui en la lluita i, en la més gran de les transgressions, els francesos hagin d’escollir entre l’extrema dreta que encarna Marine Le Pen i l’extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon. Un escenari surrealista però no impossible i que seria la victòria del vot de la ira i contra les elits, el mateix que va donar el triomf als partidaris del brexit al Regne Unit o a Donald Trump als Estats Units.

INDECISOS I ABSTENCIONISTES / Els quatre candidats arriben a la cita amb les urnes en una forquilla de sis punts segons els sondejos, amb Macron al capdavant. Molt endarrere els segueix  Hamon. Però les enquestes recullen també un inèdit nivell d’indecisos –entre el 27% i el 28%– i un percentatge similar d’abstencionistes.

Indecisió que és més elevada entre l’electorat d’esquerra, dividit entre Hamon –abandonat per la direcció del PS–, l’insubmís Mélenchon i Macron, «ni de dretes ni d’esquerres». El fantasma d’una segona volta Fillon-Le Pen pot portar Macron a ser el gran beneficiat del vot progressista, alhora que atregui conservadors en desacord amb la línia dura de Fillon, imputat per desviament de fons públics.

Molt menys volàtil és l’electorat de Le Pen, que aspira a entrar a la segona volta per la porta gran, no com el seu pare l’any 2002, que ho va fer per un grapat de vots. La història, la geografia i la lògica electorals van en contra de la seva victòria, però els temps han canviat i amb això la percepció d’una bona part dels electors del Front Nacional, al qual Marine Le Pen ha dulcificat. «Li ha donat una imatge més atractiva, menys sexista, i sobretot l’ha allunyat de la línia vermella de l’antisemitisme, però és un canvi retòric perquè les idees són les mateixes», diu Nonna Mayer, politòloga de l’Institut Sciences Po.

    

Notícies relacionades

"Si la final és entre Le Pen i Fillon no aniré a votar"

Desafecció entre els francesos residents a Barcelona davant les eleccions presidencials

ÚLTIM ATAC / Idees que combinen la defensa de la llei i l’ordre amb el rebuig a la immigració i mà dura contra el terrorisme. Un discurs reactivat amb l’atemptat dels Camps Elisis, en el qual va morir un policia. L’última revés en un país que suma més de 230 morts en dos anys i viu des del mes de novembre del 2015 sota l’estat d’emergència.

Els francesos votaran vigilats per 50.000 policies i 7.000 militars, afligits pel terrorisme que no s’atura, castigats per una crisi econòmica que el quinquenni d’un Hollande en el qual van posar tantes esperances no ha reparat, perduts en la divisió de l’esquerra i espantats davant la corrupció de la dreta. La tempesta perfecta. Només falta veure on descarregarà.