"Si la final és entre Le Pen i Fillon no aniré a votar"

A França, el 21 d’abril és alguna cosa més que una data. És sinònim d’un sisme polític que ningú va veure venir. El 2002, Jean Marie Le Pen es va colar a la segona volta de les presidencials al desbancar el socialista Lionel Jospin. Els electors d’esquerra el recorden com un trauma que els va obligar a votar pel conservador Jacques Chirac per frenar l’ultradretà. Quinze anys després, aquell escenari es pot repetir i fins i tot obrir-ne un altre d’inèdit. Molts analistes parlen d’«un doble 21 d’abril» que deixaria fora de joc els dos partits tradicionals que s’han succeït al Govern, el Socialista i Els Republicans.

«En una segona volta entre Le Pen i Fillon o no aniré a votar o votaré en blanc, fins i tot amb el risc de veure guanyar Le Pen». Roxane, una parisenca de 34 anys, dubta, com molts electors d’esquerra, entre el vot útil i el del cor però, al final, votarà per Benoît Hamon. Un duel entre la presidenta del Front Nacional i el conservador era la hipòtesi més probable abans que els escàndols de corrupció enfanguessin el camí que semblava conduir Fillon directe a l’Elisi. Si Fillon aconsegueix la proesa de classificar-se avui, la nit serà dolorosa per a l’esquerra. Un altre 21 d’abril. Una altra vegada obligats a escollir «entre la pesta i el còlera», una expressió que es repeteix a totes les converses.

«Tinc tanta por que sigui Le Pen contra Fillon que votaré Macron», confessa Charles, de 47 anys, mentre escriu el menú d’una hamburgueseria del centre. Si l’exministre d’Economia fa bons els sondejos i s’enfronta a Le Pen, assistiríem a la versió francesa del pols Hillary Clinton- Trump, entre una visió liberal de la mundialització i una onada proteccionista.

Notícies relacionades

França: 'Tout est possible'

Desafecció entre els francesos residents a Barcelona davant les eleccions presidencials

Hi ha un tercer escenari possible. El que oposaria la joventut i inexperiència de Macron a l’experiència governamental de Fillon. La nova via de l’hereu d’Hollande davant del thatcherisme de l’ex primer ministre de Sarkozy. El cosmopolitisme modern davant el catolicisme de províncies.

«El verdader socialista és Mé-lenchon. Jo no tinc por de Le Pen. No guanyarà, perquè és una dona que no ve del poble i és igual que el seu pare», resumeix Amine, veí de 32 anys del barri popular de Ménilmontant. L’acarament entre el líder de La França Insubmisa i la ultradretana seria d’alt voltatge. El país assistiria a una lluita entre extrems protagonitzada per dos antisistema. Dia de suspens.