França es conjura contra l'extremisme de cara al duel Macron-Le Pen

França s’obre a un nou horitzó polític. Per primera vegada en la història de la V República, les dues famílies que s’han alternat en el poder, la republicana i la socialista, han quedat eliminades de la segona volta de les eleccions presidencials. El 7 de maig, seran el líder d’En Marxa!, Emmanuel Macron, i la candidata de l’ultradretà Front Nacional (FN), Marine Le Pen, els que es disputaran l’Elisi, en una batalla que la segona pot donar per perduda perquè tot just conèixer-se el resultat de la primera volta, la resta de candidats han activat, com el 2002, el Front Republicà i s’han conjurat contra l’extremisme i el populisme.

    Macron ja té un peu a l’Elisi, notícia que els seus seguidors i votants van rebre amb eufòria incontinguda quan els sondejos el van confirmar com a guanyador d’aquesta primera batalla electoral, que es presentava totalment oberta. Amb les seves banderes i samarretes de colors, durant hores van corejar Macron président abraçant-se, fent salts d’alegria. Eufòria que es va desbordar quan va comparèixer el candidat, flanquejat per la bandera francesa i l’europea, tota una declaració de principis i senya d’identitat.

    Rellançar la construcció d’Europa refundant el projecte europeu formarà part de les prioritats de Macron, segons va subratllar en el seu discurs, en què va prometre ser el president de tots els francesos i treballar per la unitat. «No hi ha diverses Frances, sinó la França dels patriotes contra l’amenaça nacionalista», va dir en referència al discurs radical de Le Pen. El flamant candidat va arribar acompanyat de la seva dona, Brigitte, i va prometre incorporar al seu Govern «noves cares i nous talents», a qui no preguntaran d’on venen, va afirmar.

LES DUES ÀNIMES / Macron, un perfecte desconegut fa tan sols dos anys, aconseguia el 23,5% dels vots amb el 90% escrutat. Le Pen en rebia el 22,07%, i la diferència creixia lentament a mesura que avançava l’escrutini. Arribarà a la segona volta amb més vots que els que va aconseguir al seu dia el seu pare, Jean Marie (17,9%), però havia somiat ser primera. En tercera posició figurava el candidat dels Republicans, François Fillon, amb el 19,74%, seguit per l’aspirant de l’esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon (19,47%), i, molt distanciat, el socialista Benoit Hamon, que ha portat al seu partit a una derrota històrica, amb el 6,2%.

    El 7 de maig s’enfrontaran a les urnes les dues ànimes de França, la cosmopolita i moderna que representa el jove Macron, de 39 anys, líder d’un moviment fundat fa just un any que ha trencat les barreres entre esquerra i dreta, i la proteccionista i tancada que encarna Le Pen, una advocada de 48 anys que ha begut del vot del descontentament de les classes més desafavorides amb una imatge suavitzada del seu partit, en la forma tot i que no en el fons.

    Perquè és el mateix llop amb pell de xai, els derrotats Fillon i Hamon van fer una crida a tallar el pas en la segona volta al Front Nacional, un partit conegut per la seva «violència i la seva intolerància» amb un programa que «portaria el país a la fallida i Europa al caos», va afirmar el candidat de la dreta, paraules amb les quals va rebre un efusiu aplaudiment entre els seguidors de Macron. Mélenchon no va dir res encara a l’espera de conèixer els resultats definitius, però va mostrar la seva decepció pel triomf dels «mediàcrates».

Notícies relacionades

Le Pen: El que està en joc és la supervivència de França"

Eleccions a França 2017: últimes notícies en directe

UNA COSA NOVA / El profund desig de canvi dels francesos no es va expressar amb el suport a una força antisistema com la de Le Pen però sí apartant del poder els grans partits polítics del país, socialistes i republicans, que junts no arriben al 30% dels vots. Els va guanyar el candidat que diu que no és «ni de dretes ni d’esquerres», quan en realitat és a la vegada d’esquerres i de dretes perquè és una altra cosa. Nova, atractiva, dinàmica, trencadora.

    Ahir a la nit, al palau de congressos de la Porta de Versalles, els seus seguidors van cantar i van ballar i van plorar d’alegria. Però el van acomiadar a ritme de pop. No amb La Marsellesa. Els temps han canviat. H