Le Pen: El que està en joc és la supervivència de França"

La candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, va parlar d’un «resultat històric» quan a les 21.00 hores tocades va aparèixer al pavelló François Mitterrand d’Hénin-Beamont, el seu feu del nord, per valorar la primera volta de les eleccions presidencials franceses que la situen en oposició al centrista Emmanuel Macron el 7 de maig. A priori, amb escasses possibilitats de victòria per a la líder ultradretana.

Els simpatitzants van esclatar en una sonada ovació, van fer voleiar banderes, van cantar La Marsellesa i fins i tot van prendre xampany, però no gaire. L’alegria que deien sentir quan se’ls preguntava pel desenllaç de la jornada donava pas de seguida al cabreig o, simplement, al realisme.

«¡Els francesos es queixen de cinc anys catastròfics i voten una altra vegada pel mateix!», es lamentava Mario, un exconseller empresarial jubilat de 71 anys. L’empipada no li cabia al cos a Marie Thérèse, una enèrgica militant frontista de 79 anys. «Macron és el fill espiritual d’Hollande, seguirà les seves consignes i això serà perillós», advertia. Amb el 78% escrutat, la candidata del Front Nacional hauria aconseguit el 22,83% dels vots, per darrere de l’exministre d’Economia de François Hollande, amb el 23,23%.

El duel promet ser un enfrontament ferotge entre dues visions del món diametralment oposades i Le Pen ja va esbossar la seva pròxima estratègia. A l’erigir-se en la «candidata del poble» davant la «mundialització salvatge» intenta atraure’s l’electorat de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon. I al prometre una «alternança fonamental» vol seduir els del conservador François Fillon.

Discurs breu i clar

Els electors hauran d’elegir a la segona volta entre la «desregulació total, sense fronteres i sense protecció» i «les fronteres que protegeixen llocs de treball, poder adquisitiu i identitat nacional». El seu discurs va ser breu i el seu missatge, clar: «El que està en joc és la supervivència de França», va proclamar. Sota les llums blaves de la gran sala habilitada per a la soirée electoral alguns es van posar a ballar al ritme de Village People. Altres es van animar a fer la conga. Però eren minoria.

En general els pocs que van quedar entre el núvol de periodistes estaven asseguts. «Espero que guanyi perquè és l’única dona que no té por de res», sostenia, sense gaire entusiasme, Janique, de 40 anys. Qui millor va resumir el to de la vetllada va ser Sébastien, un veí de Pas-de-calais de 48 anys. «Estic molt content, però he de ser realista. A la segona volta l’esquerra i la dreta es posaran d’acord en contra nostra. D’aquí cinc anys, Marine guanyarà». Per arribar a l’Elisi, el partit ultra fundat el 1972 per Jean-Marie Le Pen ensopega amb un sistema electoral a dues voltes que li frena el pas en la segona. A més a més, ho té difícil per forjar aliances que li permetin ampliar la base electoral.

És aquesta falta de reserva de vots la que deixa l’FN a les portes del poder. Encara que puja quatre punts respecte al 2012, Marine Le Pen fracassa en el seu intent de liderar la carrera. El seu pare, Jean-Marie Le Pen, no va ser l’únic a criticar la campanya de la candidata ultra, que no ha aconseguit situar els seus temes en el centre del debat.

Ha suavitzat el seu missatge sobre la sortida de l’euro, ara condicionada a la negociació i la celebració d’un referèndum. No obstant, l’islamisme radical i la immigració segueix sent eixos del discurs frontista.

Notícies relacionades

Eleccions a França 2017: últimes notícies en directe

La 'start-up' Macron

La voluntat de voler canviar la imatge de l’FN ha sigut una de les marques de la seva campanya. Igual que fa cinc anys, ha optat per eliminar el seu cognom dels cartells electorals i presentar-se simplement amb el seu nom, menys connotat.

La flama tricolor del partit ha donat pas a una rosa blava, que abundava entre els anells, tasses i samarretes de la parada amb el lema de 'Marine Presidenta' o 'En nom del poble'.