Revolució en el paisatge polític francès

Amb el duel que enfrontarà Emmanuel Macron i Marine Le Pen el 7 de maig que ve en la segona volta de les eleccions presidencials s’ha confirmat el canvi profund operat en el panorama polític francès que ja auguraven els sondejos.

Diumenge passat van triomfar dues opcions situades als antípodes, però unides pel desig dels electors de desallotjar del poder els qui l’han ocupat durant les últimes cinc dècades.

La derrota històrica del Partit Socialista i dels Republicans augura tensions i revenges en les dues formacions tradicionals, que tenen els ulls posats en els comicis legislatius del juny que ve. Aquesta cita serà clau per definir els contorns de la nova configuració política d’una França dividida entre partidaris i detractors del liberalisme, la globalització i la Unió Europea.

Macron, el candidat d’En Marxa!, ha aconseguit, tot i la seva escassa experiència en l’exercici del poder i un programa imprecís, encarnar la renovació que demana una part de la societat francesa.

A l’exministre d’Economia se li han alineat els planetes per netejar-li el camí dels rivals més seriosos i ha guanyat una aposta arriscada a l’obtenir el 24,01% dels vots en la primera ronda, segons les dades definitives publicades pel Ministeri de l’Interior.

Suport d’Hollande

Macron es beneficiarà del front republicà que comença a forjar-se per tallar el pas a Marine Le Pen. Ahir, els òrgans de direcció de socialistes i conservadors van oficialitzar el seu suport al contrincant de Le Pen. També el president François Hollande va demanar el vot per al líder centrista en una breu intervenció a l’Elisi, en què va alertar dels riscos d’una victòria de la ultradreta.

Marine Le Pen, per la seva banda, ha fracassat en l’intent de convertir el Front Nacional en el primer partit de França. Tot i això, amb el 21,30% dels sufragis, ha batut tots els rècords –el del seu pare el 2002 (16,9%) i el seu propi el 2012 (17,9%)– al recollir més de 7,6 milions de vots. La ultradretana ha superat tant el Partit Socialista com els Republicans, un fet inèdit en la història de la cinquena República.

A les seus de les dues formacions apallissades en la primera volta es van fer ahir les primeres anàlisis, que auguren tensions i revenges després del revés electoral dels seus respectius candidats. François Fillon, desgastat per l’escàndol dels presumptes llocs de treball ficticis de la seva dona i fills, va acabar tercer a la classificació amb el 20,05% dels vots, malgrat que al novembre, el vencedor de les primàries de la dreta tenia davant seu una avinguda que el conduïa directament a l’Elisi. Ahir va anunciar que no serà candidat a les legislatives, sense aclarir si es retira de la vida política o no.

Notícies relacionades

França es conjura contra l'extremisme de cara al duel Macron-Le Pen

En Marxa!: la maquinària imparable de Macron

Amb un humiliant 6,36%, el candidat socialista, Benoît Hamon, deixa el Partit Socialista al caire de la descomposició. El seu resultat és el més dolent del partit des del 1969. «Un desastre, una derrota moral, una commoció», va reconèixer l’exministre rebel d’Hollande, que va desbancar el reformista Manuel Valls de les primàries socialistes el gener passat.

En la nova relació de forces de l’esquerra s’haurà de tenir molt en compte l’espectacular progressió del candidat de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, que va aconseguir emportar-se el 19,58% dels vots. Un bon resultat que no va fer saltar d’alegria el brillant orador en la nit electoral. Visiblement contrariat, Mélenchon es va negar a donar cap consigna de vot a la segona volta i va deixar la decisió en mans dels militants.