Els 'grans moments' dels primers 100 dies de la presidència de Trump
En els seus primers mesos de mandat, el president nord-americà no ha deixat a ningú indiferent i ha protagonitzat diverses polèmiques
zentauroepp38219803 u s president donald trump speaks prior to signing an execu170428175940 /
La presidència de Donald Trump prometia ser una de les més polèmiques de la història dels Estats Units. El magnat fa 100 dies que ocupa el poder i de moment no ha defraudat. Les seves múltiples polèmiques a les xarxes socials i alguns nomenaments tèrbols són només un parell d'exemples de decisions de qui promet ser un dels presidents nord-americans més mediàtics.
ELS SEUS ESCÀNDOLS TUITERS
Des que és president, Trump ha emès un total de 981 tuits, gran part dels quals ha hagut de justificar-los a posteriori. El seu perfil a la xarxa social, gestionat per ell mateix, ha sigut un mitjà habitual per al magnat per llançar acusacions i sembrar la polèmica. Sense anar gaire lluny, el cinquè dia del seu mandat, el president va posar en dubte la legalitat dels vots ja que va assegurar que hi havia hagut un frau en els registres. Segons el missatge del president, s'havien donat casos de vots en dos estats i de morts registrats.
I will be asking for a major investigation into VOTER FRAUD, including those registered to vote in two states, those who are illegal and....
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 25 de enero de 2017
even, those registered to vote who are dead (and many for a long time). Depending on results, we will strengthen up voting procedures!
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 25 de enero de 2017
Entre les múltiples acusacions sense proves emeses per Trump en aquesta xarxa social, rn destaca una altra, emesa en el seu 44 dia de govern, en què va assegurar, sense aportar cap prova, que Obama li havia punxat els telèfonsdurant la campanya. A més d'escriure malament una de les paraules de la curta frase de menys de 140 caràcters ('tap', que significa 'punxar' en anglès, la va escriure 'tapp'), en el missatge Trump va equiparar la seva situació amb el conegut cas d'espionatge nord-americà 'Watergate'.
How low has President Obama gone to tapp my phones during the very sacred election process. This is Nixon/Watergate. Bad (or sick) guy!
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 4 de marzo de 2017
A més de les acusacions, les amenaces són una altra mena de missatge recurrent al seu perfil de Twitter. L'11 d'abril el president nord-americà va escriure al seu compte que "Corea del Nord busca problemes. Si la Xina ajuda, serà genial, si no, ho solucionarem sense ells". Per afegir solemnitat al missatge, el magnat el va acabar amb la sigla "USA", en referència a les inicials dels Estats Units en anglès.
North Korea is looking for trouble. If China decides to help, that would be great. If not, we will solve the problem without them! U.S.A.
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 11 de abril de 2017
MOMENTS DELIRANTS
Fets alternatius, atemptats inventats o negacions històriques han sigut alguns dels moments estel·lars dels primers dies del mandat de Trump. Kellyane Conway, una de les assessores de Trump més polèmiques, ha sigut un dels principals artífexs d'aquests moments. El tercer dia de la seva presidència, Conway va parlar, a l'estil orwel·lià més pur, de ‘fets alternatius’ al descriure els nombres d'assistència a la inauguració utilitzats pel portaveu del Govern Sean Spicer.
Després d'això, i encara en la primera quinzena de Govern, Conway es va inventar un atac terrorista, que va denominar 'massacre de Bowling Green', per intentar justificar el veto migratori de Trump camuflant-lo entre una llarga llista d'actes terroristes al món.
Una altra mentida, igualment escandalosa però aquesta vegada muntada pels portaveus de la Casa Blanca, va ser l'emesa en plena tensió pels assajos militars nord-coreans. Segons la Casa Blanca i el Pentàgon, un grup d'atac liderat pel portaavions 'Carl Vinson' va ser enviat cap a la península coreana per frenar els assajos. Uns dies més tard es va saber que els avions havien agafat la direcció contrària i anaven cap a Austràlia per participar en unes maniobres militars.
A més, fa poc més d'una setmana, la polèmica es va tornar a servir quan Spicer va assegurar que “ni tan sols Hitler va caure tan baix per usar armes químiques”, després de l'atac del règim d'Assad amb gas sarín sobre la població siriana. En el seu comentari, Spicer va semblar oblidar les cambres de gas de l'Holocaust.
MOMENTS DECISIUS
De les moltes ordres executives aprovades durant aquests poc més de tres mesos de govern, algunes han tingut conseqüències immediates sobre les vides de milers de ciutadans als Estats Units. En el seu vuitè dia de govern, Trump va firmar el polèmic decret per prohibir temporalment l'entrada als Estats Units als refugiats i als ciutadans de set països musulmans. Després d'una onada de mobilitzacions i protestes als aeroports, un jutge federal va bloquejar la mesura.
Un altre dels moments tensos del seu debut presidencial va tenir lloc als 25 dies de ser investit, quan Michael Flynn va dimitir després de reconèixer que no havia dit la veritat sobre els seus contactes amb Rússia. L'FBI va anunciar unes setmanes més tard que havia estat investigant els contactes entre la campanya de Trump i el Govern de Rússia, i això no va agradar gens als nord-americans.
Per últim, i tot que Trump ha protagonitzat molts altres moments, al seu dia 79 de govern el president nord-americà va ordenar llançar el primer atac dels Estats Units contra el règim sirià des del principi de la guerra fa sis anys.
L'atac va ser justificat pel Govern com la "resposta nord-americana i mundial" a l'atac d'Assad amb armes químiques a la població civil siriana. Just una setmana després, els Estats Units van llançar a l'Afganistan una GBU-43/B, coneguda com “la mare de totes les bombes”, per atacar objectius de l'Estat Islàmic.
MOMENTS INQUIETANTS
L'afició de Trump pels portals de notícies populistes li han causat algunes ficades de pota des dels primers dies del seu mandat. El desè dia de la seva presidència, per exemple, Trump va atorgar una cadira permanent al Consell de Seguretat Nacional al director de 'Breitbart' i principal estrateg de la Casa Blanca, Steve Bannon. La decisió, que va ser durament criticada perquè l'organisme no acostuma a incloure els assessors polítics, va ser vàlida fins a la primera setmana del mes d'abril, en què el director del mitjà digital, conegut pels seus articles masclistes i racistes, va ser destituït.
Durant una de les seves rondes de contactes telefònics, Trump va amenaçar el president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, amb enviar l'Exèrcit a territori mexicà per aturar "els 'bad hombres' d'allà baix". Després de la conversa, i la resposta mexicana, Trump va trucar una altra vegada a Peña Nieto per suavitzar el to de la seva relació.
Notícies relacionadesMés enllà dels nomenaments controvertits, la diplomàcia de Trump també ha sigut la protagonista d'alguns dels seus moments més decisius. Al seu dia 57 de mandat, Trump va rebre Merkel a la Casa Blanca. La falta de sintonia i la tensió era palpable des de l'inici de la reunió, en què es van generar moments tensos, com quan Trump es va negar a donar-li la mà a la cancellera alemanya.
Pel que fa a la relació amb el seu veí del nord, el Canadà, tampoc ha acabat mai de funcionar, fins al punt que, fa uns dies, Trump va anunciar aranzels en la importació de fustes toves des del Canadà. La retòrica proteccionista de la seva campanya va començar a agafar forma amb uns aranzels que arribaran fins al 23% i una amenaça a Twitter als canadencs: "No ho tolerarem. Vigileu", va escriure el magnat.
Canada has made business for our dairy farmers in Wisconsin and other border states very difficult. We will not stand for this. Watch!
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 25 de abril de 2017
