Boban Minic: "L'única esperança per a Bòsnia és la Unió Europea"

Boban Minic (Sarajevo, 1950), periodista bosnià establert des de fa anys a Catalunya, va protagonitzar el documental 'Good night Sarajevo' i acaba de publicar 'La vida y la muerte de Yugoslavia', breu radiografia de les guerres i la postguerra als Balcans. Aquests dies ha tornat a Sarajevo, coincidint amb el 25è aniversari de l'inici oficial del setge de la ciutat, el 2 de maig de 1992, per les tropes serbobosnianes. Un setge criminal en què van morir més de 10.000 persones, la majoria civils, entre ells la seva germana Jadranka, que va perdre la vida en un bombardeig contra el mercat de Markale, a prop de casa seva. El cruel setge, gairebé medieval, es va durar 45 mesos, més de tres anys, tants com la mateixa guerra de Bòsnia, les seqüeles de la qual encara perduren al dividit país balcànic.

-¿Com recorda el setge de Sarajevo 25 anys després?

-Hi havia incredulitat i una confusió total. Ningú pensava que la guerra i les massacres poguessin arribar a la multicultural Sarajevo, l'anomenada Jerusalem d'Europa. Però quan vam veure moviments de maquinària pesant militar fora de la ciutat vam començar a sentir calfreds. No sabíem què estava passant fins que va esclatar un ferotge bombardeig contra els transports i la radiotelevisió. Llavors ho vam descobrir: havien tancat un anell impermeable de tancs, llançadores, canons i franctiradors.

-Van tancar tots els accessos i ja no es va poder entrar ni sortir.

-D'un dia per l'altre va començar l'agonia i la lluita per sobreviure. En pocs dies es va acabar el menjar, van tallar l'electricitat, el gas... Teníem un fill de 3 anys i la meva dona estava embarassada. El nadó va néixer el 8 d'octubre, al soterrani de l'hospital, sense llum, il·luminat només amb encenedors... L'hivern va ser terrible, gairebé no hi havia llenya per escalfar-se. Ho vam fer tot per sobreviure i sortir-nos-en.

-Vostè va resistir per convicció i per compromís amb els ciutadans que l'escoltaven durant la guerra. ¿Per què va abandonar al final Sarajevo?

-Vam decidir quedar-nos com a acte de resistència. Vaig intentar fer la meva feina amb normalitat, per animar i ajudar la gent que ens escoltava. Però la meva perspectiva va canviar radicalment quan un dia vaig trobar una bala perduda incrustada al bressol del meu fill, a l'alçada del cap. L'havia de treure d'allà. Vam haver d'esperar sis mesos fins a aconseguir sortir en un comboi humanitari. Jo em vaig quedar a Sarajevo fins no tenir veu.

-Va prometre no tornar mai, però ho ha fet diverses vegades.

-No era una promesa, va ser a poc a poc; un dia em vaig despertar, vaig notar un vent fred i ho vaig pensar de cop. No tenia sentit, els meus fills són feliços i plenament integrats a Catalunya. Però vaig tornar un parell de vegades, gairebé d'incògnit, amb un nus a la gola, pensant que no suportaria els records. L'última va ser per enterrar-hi la meva mare, a finals del 2014. Vaig complir el seu últim desig.

-¿Què ha canviat a Bòsnia des que es va acabar la guerra el 1995?

-La guerra no s'ha acabat. Després de Kosovo, la majoria s'ho va creure, però el conflicte es va acabar en sec, sense resoldre els problemes. Ara hi ha més divisions que mai, provocacions constants, amenaces de secessió… La divisió després dels acords de Dayton és tan profunda i estructural que no s'ha pogut avançar. I el que passa ara a Macedònia també és part d'aquesta crisi regional. Fa mesos 'Die Welt' va dir que Macedònia era el país més inestable d'Europa, i que la seva desaparició era imminent. Un sociòleg búlgar va afegir que passaria igual que a Ucraïna.

-A Iugoslàvia la comunitat internacional no va saber reaccionar a temps.

-La UE i la comunitat internacional no van tenir voluntat de salvar Iugoslàvia. El 1991, Iugoslàvia tenia un deute extern de 14.000 milions de dòlars. Hauria pogut ser rescatada i no van voler. Potser molestava pel seu socialisme d'autogestió dels treballadors, oposada a la idea regnant a la UE. Alguns pensaven que tot va ser expressament: que l'FMI i el Banc Mundial van decidir no intervenir per portar-la a la fallida. Ara els països de l'ex-Iugoslàvia deuen 180.000 milions.

-Dayton va portar la pau però va fer Bòsnia ingovernable, abocada a la crisi permanent, amb poders desiguals entre dues entitats autònomes i un fràgil Govern central. ¿Per què encara no s'ha reformat aquell tractat?

-El 2002 vaig escriure sobre la necessitat d'un Dayton-2, però ja és una mica tard. Serbis, croats i musulmans defensen Dayton en el que els beneficia, i no el volen tocar. Amenacen amb una nova guerra si el toquen. Tampoc la Republika Srpska vol tornar les seves competències. Un canvi sense confrontació bèl·lica sembla impossible. L'acord de Dayton va fer acabar la guerra, però al convertir-se en part de la Constitució va deixar molts problemes per resoldre. Li va posar a Bòsnia una camisa de força. Ara no sé com seria possible canviar-ho, però seria necessari. Un testimoni de la conferència de Dayton ja va revelar que la gent del Pentàgon li va confessar que es tractava d'un experiment impossible i que en un termini de 20 anys es donaria de manera lenta però definitiva la divisió de Bòsnia.

-¿Fins a quin punt són creïbles les amenaces de secessió de la Republika Srpska (RS), l'entitat serbobosniana?

-Diuen que són fanfarronades del seu president, Milorad Dodik, però no és així. La mateixa Acadèmia de les Ciències i les Arts de Sèrbia, ideòloga de la Gran Sèrbia, considera la RS com l'única victòria dels serbis en les últimes guerres, un èxit de la política de Milosevic. Per això és tan apreciada i intocable. Tenen darrere Sèrbia i també Rússia. Dodik sempre és molt ben rebut a Moscou, i en les manifestacions nacionalistes a la RS treuen sempre moltes fotos de Putin. S'estimen més Rússia que la UE, i és molt perillós.

-¿Per què diu que la UE ha abandonat Bòsnia i els Balcans?

-No només ho dic jo, fa poc un alt funcionari de la UE va declarar que Bòsnia ja no era important per a Europa. ¿Per què? No ho sé. Potser perquè la UE està en crisi i fa 10 anys que no accepta nous membres. Sembla espantada i com si només volgués mantenir els que hi ha dins. Acceptar un país amb problemes interns la podria debilitar. Però l'única esperança per a Bòsnia és la UE. Hi ha la consciència que on no arribi la UE, arribaran els russos.

-Però ja han entrat Eslovènia i Croàcia, i Bòsnia és candidata des del 2016.

-Sí, però no compleix els requisits, pel mateix Dayton. Se li va demanar, per exemple, que reformés la Constitució perquè qualsevol ciutadà, no només serbis, croats o musulmans, pogués ser elegit president, i no ho ha fet. El Tribunal d'Estrasburg ho va demanar fa anys, i no ho compleixen, ningú vol perdre poder. I sense canvis, no hi ha possibilitats. La divisió actual de Bòsnia ha possibilitat una corrupció sense precedents. Els líders nacionalistes són els caps suprems al seu territori, controlen el Govern, la policia, la justícia… En el fons, no tenen interès en la UE. La RS també perdria la seva autonomia. Tot plegat fa que Bòsnia estigui a la cua, i que la gent normal no tingui esperances de tirar endavant.

-Els experts en seguretat europea apunten que la Bòsnia actual és un territori adobat per a la radicalització islàmica. ¿És un risc o una realitat?

-Les dues coses. Als carrers ja es veuen musulmans més radicals, del corrent wahhabita, recolzats per l'Aràbia Saudita, quan a Bòsnia l'islam no era gens sectari. És possible que el radicalisme augmenti per la influència i el finançament exterior, i per la falta de perspectives. Després de la guerra, alguns mujahidins s'hi van quedar i viuen aïllats en zones rurals on han imposat la xaria. Centenars de joves s'han unit a l'Estat Islàmic. Amb Kosovo, pot ser que Bòsnia sigui el país europeu amb més gihadistes per càpita. Alguns han mort, altres han tornat o estan tornant...

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

-Rússia ha intentat desestabilitzar els Balcans per recuperar influència. ¿Tem que aquests intents acabin afectant Bòsnia?

-Sí, hi ha dues coses que ens haurien d'espantar una mica. En primer lloc, la radicalització islamista i la influència de Turquia. Quan Erdogan va guanyar el referèndum constitucional, hi va haver una gran celebració. Alguns bosnianomusulmans van celebrar una batalla turca guanyada a l'Exèrcit bosnià en l'edat mitjana. ¡És irracional! Turquia està tenint una influència desmesurada, i podria influir en la radicalització de Bòsnia i dels musulmans de tot Europa. En segon lloc, la creixent presència de Rússia, que amenaça Montenegro per l'OTAN, recolza el referèndum separatista a Bòsnia i ajuda militarment Sèrbia. Croàcia també compra armes als EUA. Sembla que estiguin preparant una altra guerra. ¿On seria? Doncs a Bòsnia. La UE hauria d'interessar-se una altra vegada pels Balcans i aprendre dels errors passats.