França tanca la campanya amb un afeblit front republicà contra Le Pen

En dues catedrals de l’esplendor gòtica francesa, a Rodés i Reims, van tancar ahir respectivament Emmanuel Macron, candidat d’En Marxa! (EM), i Marine Le Pen, candidata del Front Nacional (FN), la campanya per a les eleccions presidencials més decisives que es recorden a França, perquè mai abans s’havien enfrontat dos aspirants amb visions tan antagòniques del seu país i del món. El socioliberal Macron afronta la cita amb un còmode avantatge en els sondejos –del 61,5% dels vots davant el 38,5%–, però sense haver aconseguit mantenir el cordó sanitari que els dirigents republicans van erigir durant dècades contra l’extrema dreta. El front republicà ha passat de cordó a un fil fi.

La campanya es va tancar en el mateix clima de tensió en què es va instal·lar en els últims dies, sobretot després del tens debat que els dos candidats van sostenir dijous a la nit per televisió, seguit de l’acusació sense proves que va llançar Le Pen sobre un presumpte compte bancari de Macron a les Bahames. El dirigent d’En Marxa! hi va respondre amb una querella. La candidata ultra va haver d’abandonar ahir la catedral de Reims per la porta del darrere al ser escridassada, un acte del qual no va dubtar a responsabilitzar «els militants d’En Marxa!».

Amb 23 punts d’avantatge sobre la seva rival, Macron afronta des d’una posició molt còmoda la nova cita amb les urnes. Però la seva previsible victòria no serà el bany que li va donar el conservador Jacques Chirac el 2002 a Jean-Marie Le Pen, pare de l’actual candidata i fundador de l’FN, a qui va escombrar amb el 82% dels vots. Avui el front republicà fa aigües per tot arreu: per la dreta i per l’esquerra. Els sindicats s’han dividit i l’Església ha abaixat també la guàrdia amb el seu silenci.

A aquestes fissures se suma l’amenaça d’un alt índex d’abstenció dels que diuen que no volen votar «ni per la candidata de la pàtria ni pel candidat de les finances». Només el 68% dels francesos tenen clar que aquest diumenge aniran a les urnes. A la segona volta del 2002, ho van fer més del 79,7%.

Però res és ara igual que llavors. El 21 d’abril del 2002 a la nit, la qualificació de Le Pen per a la segona volta electoral va deixar França en estat de xoc. Aquell mateix dia i els que el van seguir, milers de persones es van manifestar a la Bastilla contra el Front Nacional. Ni rastre ara d’aquesta mobilització. Dijous passat, un concert «contra Le Pen i contra l’odi» organitzat a la plaça de la República, lloc tradicional de les manifestacions de l’esquerra, no va aconseguir omplir ni una quarta part del quadrilàter.

MOMENT GREU

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

També aquella mateixa nit del 2002, quan Roselyne Bachelot, la consellera de Chirac, va exclamar «Le Pen en segona volta, victòria assegurada», el candidat va deixar anar un fred: «El moment és greu. Espero que cadascú assumirà bé la responsabilitat que l’incumbeix», explica el magazín de 'Le Monde', que reconstrueix amb nombrosos testimonis aquella nit del 21 d’abril del 2002. Macron, en canvi, es va envoltar dels seus en la coneguda braseria de La Rotonde, en un ambient festiu i de victòria que després li van retreure des de les seves pròpies files, amb un FN que acabava d’aconseguir 7,7 milions de vots, el millor resultat de la seva història.

Les fissures en el front republicà es van multiplicar des d’aleshores. Els dos grans perdedors de la nit, el conservador François Fillon i el socialista Benoit Hamon, criden a votar Macron, mentre que el líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, rebutja fer-ho. Només un terç dels militants insubmisos van decidir en una consulta interna recolzar el candidat d’En Marxa! La resta s’abstindrà o votarà en blanc. A la dreta, els representants de l’ala més dura s’acontenten també amb apel·lar únicament a l’abstenció, mentre que els sondejos subratllen que el 30% dels votants conservadors es decanten per votar a favor de Le Pen. Des que va assumir el lideratge de l’FN el 2011, Marine Le Pen ha aconseguit treure el seu partit de l’aïllament.