Fréjus, el feu lepenista de la Costa Blava

El Fernando té 67 anys i va arribar a França fugint de la dictadura d’António Salazar. És xerraire. Acaba de passar uns dies a Portugal i ha votat per poders en les eleccions presidencials. «Per Marine, perquè diu la veritat». «Cal protegir-se d’aquesta invasió de gent que no s’integra. No soc racista, però el problema hi és», argumenta davant de la catedral de Saint Raphaël, un poble de la Costa Blava francesa que destil·la l’aire elegant i decimonònic d’una ciutat balneari.

A Saint Raphaël governa la dreta, com a gairebé tota la regió de la Provença-Alps-Costa Blava, que no ha sigut mai fèrtil per a l’esquerra. És aquí on Sonia Lauvard, de 33 anys i adjunta a l’alcalde de Fréjus, David Rachline, reparteix propaganda del Front Nacional entre els comerciants, aprofitant les últimes hores de la campanya.

«Ara rebem una acollida excel·lent, no com abans. La gent ja no té por de mostrar-se amb nosaltres perquè ens coneixen, ja que venim regularment perquè vegin que intentem millorar les coses a Fréjus», explica. El Yoan, de 28 anys, també treballa a l’Ajuntament de Fréjus com a responsable de jardins. Acompanya la Sonia a repartir pasquins i a casa seva no s’ha votat mai res diferent de l’FN.

«Els estrangers tenen totes les ajudes, tots els avantatges», argumenta. Una ullada ràpida al relaxant passeig marítim de Fréjus permet arribar a la conclusió que aquest poble de 52.000 habitants enclavat entre Cannes i Saint-Tropez viu forçosament del turisme. I que molts dels jubilats que passegen gossets entre palmeres i xiringuitos de platja són europeus poc necessitats de subvencions estatals. Llavors, ¿a qui es refereix Yoan? «Volem estrangers que vinguin a treballar, a consumir i a disfrutar, no traficants de droga», respon. ¿Hi ha problemes de narcotràfic a Fréjus?, demano. «Aquí no, però a Marsella, a Niça…», prossegueix el jardiner

María José de Azevedo dona algunes pistes per entendre per què un lloc tranquil, ric, assolellat i obert al mar com Fréjus té un alcalde del Front Nacional des del maig del 2014. No hi ha res que evoqui el desarrelament obrer ni la llum somorta de les antigues conques mineres del nord de França. I tot i això, hi ha un vot de protesta unit a una mala digestió de la història colonial.

Bocs expiatoris

«Cadascú té les seves raons, però se sent molt una frase: ‘Estem farts dels àrabs’. Fa temps que el Front Nacional fa dels àrabs el seu boc expiatori tot i que la població magribina no planteja problemes. Fan vida als seus barris, no hi ha banlieues com a París, ni inseguretat, contràriament al que diu el Front Nacional», explica.

Aquesta professora de 47 anys d’educació infantil al barri popular de La Gabelle va fer classe a l’actual alcalde de Fréjus, David Rachline. És també la presidenta del Fòrum Republicà, associació ciutadana nascuda després de la victòria municipal de l’FN. La defineix com un comitè de vigilància. «Volem fer veure que l’FN no és un partit democràtic. El que proposa és la ruptura social. El que fa és surfejar sobre l’odi de la gent», comenta.

De Azevedo creu que la gent s’ha oblidat que la qualitat de vida a Fréjus és excepcional. L’alfombra vermella que va portar David Rachline a l’alcaldia amb el 45,5% dels vots va ser la divisió de la dreta en les llistes electorals. Però també hi ha altres causes; com la ferida sense cicatritzar de la guerra d’Algèria i la presència de 'pieds noir' i de molts militars.

Al càrrec d’alcalde, Rachline suma des de l’estiu passat el de director de campanya de Marine Le Pen, per això a Fréjus ara el veuen més a la tele que al carrer. És un personatge somrient i popular, però la seva gestió segueix el patró d’altres pobles governats per la ultradreta. Hostilitat cap a la mesquita, retallades a associacions que no comparteixen l’ideari frontista i topades amb la premsa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Éric Farel, delegat del diari 'Var Matin' a Saint Raphaël, explica sense dramatisme que ha tingut problemes amb el Front Nacional per articles que no van agradar Rachline. «Considera la premsa una oposició política. És un partit que paeix malament l’oposició», assenyala. Farel parla al despatx del diari davant de Sonia Lauvard. Es nota que hi ha confiança. La col·laboradora de l’alcalde admet que s’ha de saber qüestionar, però replica: «La premsa hauria de ser objectiva».

Valerie Lonchamp, de 47 anys, és responsable del moviment ¡En Marxa! del departament de Var, al qual pertany Fréjus. En el seu discurs s’intueix la presumpció de la victòria d’Emmanuel Macron. Parla del futur. «No soc utòpica. No crec que ho canviarem tot en un espetec, però hi ha moltes ganes de fer coses. S’ha d’acabar amb el desamor cap a la política que fa que molta gent voti el Front Nacional», resumeix.