Macron, la seducció d'un optimista

Estreny mans, saluda amb petons a la galta homes i dones, es fa selfies, fa l’ullet. Més com una estrella que com un polític actua Emmanuel Macron quan s’envolta dels seus simpatitzants, l’home que als 39 anys es convertirà en el president més jove de França després d’un ascens meteòric, amb pocs parangons en la història. Un èxit que deu en bona part a la comunitat afectiva que ha construït amb els votants a través d’un discurs positiu que omple de paraules com «els meus amics», «nosaltres», «vosaltres», «futur» «feel good». L’optimisme és la seva arma de seducció. La mateixa que el 2008  va portar Barack Obama a presidir els Estats Units.

La seducció d’un home jove, atractiu, intel·ligent que ha irromput en la política francesa amb vents de renovació, en el fons i en les formes. «Ni d’esquerres, ni de dretes», Macron ofereix un programa transversal que combina polítiques liberals en el terreny econòmic amb mesures socials. Socioliberal és com ha batejat la premsa francesa el pròxim president de l’Elisi, l’home que és capaç de departir durant dues hores amb els treballadors de Whirpool a Amiens però que quan era ministre d’Economia va deixar anar a un vaguista que «la millor forma de comprar-se un vestit és treballant».

Va ser a Amiens on va néixer Macron el 21 de desembre del 1977, en el si d’un matrimoni format per dos metges –neuròleg el pare, pediatra la mare–. Va ser allà en una escola jesuïta on es va revelar com un estudiant brillant i va ser allà on va conèixer la que més tard seria la seva dona, Brigitte, de qui es va enamorar quan tenia 16 anys i ella era la seva professora de francès i teatre, una dona casada 24 anys més gran i mare de tres fills també adolescents.

L’intent dels seus pares d’allunyar-lo de l’amor prohibit el va portar a estudiar a París, al prestigiós liceu Henri IV, bressol de l’excel·lència, i d’allà a la universitat: Filosofia primer, Ciències Polítiques després. I per acabar, l’ENA (Escola Nacional d’Administració), on França educa els seus funcionaris més alts, els enarques, i planter de diversos presidents de la República, entre ells l’actual François Hollande.

Así es Brigitte Trogneux, la mujer de Emmanuel Macron, por @mmartalop https://t.co/W1suAla6MN pic.twitter.com/aFt9GEYeGx

— El Periódico Inter. (@EP_internac_cas) 7 de mayo de 2017

ollande el va conèixer el 2008, quan Macron formava part del prestigiós cos d’inspectors de Finances i l’actual cap de l’Estat era primer secretari del Partit Socialista (PS). Tant va quedar atret pel seu talent que el 2012 quan va arribar a l’Elisi el va nomenar conseller presidencial. Macron havia deixat l’Administració per treballar a la banca d’inversions Rotschild, cosa que sovint li recorden els seus rivals, per a qui és «el candidat de les finances».

El 2014 va ser nomenat ministre d’Economia, des d’on va buscar un espai propi a la dreta del PS i obertament va criticar la setmana de les 35 hores laborals, el gran tòtem socialista, que ara vol deixar a discreció de les empreses. Del seu pas per Bercy queda l’anomenada llei Macron, una llei liberalitzadora de l’economia que l’aleshores primer ministre Manuel Valls va decidir treure per decret davant la dificultat d’aconseguir la majoria entre el grup socialista.

Ocupant encara el Ministeri d’Economia, va posar en marxa en gran secret ¡En Marxa! L’abril del 2016, dies abans de presentar oficialment el moviment, li va confessar a Hollande la seva intenció de situar-se al capdavant d’«una espècie de think thank de joves». Al president no li va semblar malament que «Emmanuel fes política». Però mai va pensar que seria contra ell i, més endavant, va admetre  «la traïció amb mètode» del seu ministre, que li va presentar la dimissió a l’agost per llançar-se a la carrera per l’Elisi. A Hollande no el reivindica. Al contrari, ha construït la seva imatge sobre la impopularitat de l’actual president. Però mai l’ha criticat.

¡En Marxa! va iniciar el seu camí el 6 d’abril del 2016 a Amiens. Així, en poc més d’un any ha portat Macron a la presidència de França de la mà d’una armada de 250.000 voluntaris. Un temps rècord, una gesta de la qual pocs poden presumir.

Notícies relacionades

En Marxa!: la maquinària imparable de Macron

Brigitte Macron: així és la dona del guanyador de les eleccions a França

 

Al davant té ara un repte enorme. Però Macron és algú que es fa gran amb els desafiaments i és ferm en les seves conviccions. Quan va haver de renunciar al seu amor prohibit amb Brigitte per marxar a París li va prometre que tornaria i es casarien. Ho van fer el 2007, a Touquet. I aquesta dona de 64 anys és avui la seva consellera més fidel, la seva gran sòcia política, a més a més del seu gran amor. A ella li reserva un lloc especial a l’Elisi «ni al darrere ni d’amagat, sinó al meu costat, on sempre ha estat». Potser Brigitte Horteux és la nova Michelle Obama de l’Elisi. Potser en això també conserva una semblança amb l’expresident nord-americà.