Macron promet defensar França i Europa després de guanyar Le Pen

Fa ara cinc anys, François Hollande, va guanyar les eleccions amb la promesa de ser un «president normal» mentre l’esquerra ho celebrava amb una gran festa a La Bastilla. Ahir a la nit, a la plaça del Louvre, un espai neutral, «ni de dretes ni d’esquerres», va començar el que promet ser una aventura política extraordinària per la seva novetat. Emmanuel Macron, l’home que embolicat en la bandera europeista ha sacsejat la política francesa en només uns mesos, es convertirà aquesta setmana als 39 anys en el president més jove que ha tingut mai França, després de guanyar de forma contundent la ultradretana Marine Le Pen amb el 66,1% dels vots davant el 33,9%.

    

Reunides a la plaça del Louvre, davant de la famosa piràmide de vidre, milers de persones van acollir amb alegria l’entrada triomfal de Macron. Ho va fer amb els acords de l’Himne de l’alegria, l’europeu. «El que hem fet des de fa tants mesos no té precedent ni equivalent. Tothom deia que era impossible. ¡Perquè no coneixien França!», va declarar entre ovacions en un sentit discurs que va acabar entre les llàgrimes de la seva dona, Brigitte, i envoltat de tota la seva família.

Abans, al quarter general d’En Marxa! (EM), el moviment que va fundar fa només un any, Macron va fer la seva primera declaració de la nit. Molt més institucional es va dirigir «a tots els ciutadans del país», també als votants de Le Pen, a qui va enviar una «salutació republicana».

    

Va expressar el seu desig que la nova pàgina que s’obre a França amb la seva victòria sigui la de l’«esperança i confiança retrobada». I va tornar a abraçar la bandera europeista a l’afirmar que defensarà «França i Europa». Va prometre que treballarà per «regenerar la vida pública» i que la seva prioritat serà la lluita contra el terrorisme. Però sobretot va llançar un missatge als votants de Le Pen. Va assegurar haver entès «la còlera, l’ansietat i els dubtes» dels francesos i va prometre «lluitar contra les divisions que minen França».

    

Reconciliar aquestes dues Frances, amb profundes fractures –territorial, social, cultural i econòmica– que han posat en evidència les urnes serà la primera missió de Macron, que ha sigut elegit amb vot prestat –el de la «defensa de la República», com ell ha admès– amb una abstenció rècord d’entre el 25% i 27% –no es veia des del 1969– i un rècord de vots blancs o nuls del 12%.

EL MILLOR RESULTAT DE L’FN

La victòria de Macron sobre Le Pen és contundent però no pot esborrar el fet que la candidata ultra ha aconseguit per al Front Nacional (FN) el millor resultat de la seva història: 11 milions de vots (5,5 milions en va aconseguir el seu pare en la segona volta el 2002), confirmant que el seu és un partit en contínua ascensió, amb vocació d’arribar al poder.

    

Al país dels drets humans i les conquistes socials, el discurs excloent, antiimmigració i xenòfob del Front Nacional ha conquistat l’esperit de bona part dels francesos, sobretot entre els castigats per la globalització, seduïts per qui s’ha autobatejat com «la candidata del poble» davant del «candidat de les finances».

    

Macron, amb un programa centrista, liberal en el terreny econòmic i també en el social i apuntalat amb mesures socials, tindrà una fèrria oposició, i no solament del Front Nacional. Després de negar-li el vot, el candidat de l’esquerra insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, promet donar-li guerra. En la seva primera declaració després de conèixer el triomf de Macron va assegurar que el seu programa destruirà el «sistema social francès».

    

Els sindicats ja han convocat una manifestació per avui mateix contra les polítiques del candidat. L’aprofundiment de la impopular reforma laboral que va aprovar François Hollande és una de les seves prioritats així que formi Govern aquesta setmana, amb què llançarà el primer missatge de la nova era. A l’Executiu hi vol integrar persones de la dreta i de l’esquerra. La meitat no procedirà del món de la política, sinó de la societat civil.

LES ELECCIONS LEGISLATIVES

Les batalles que haurà de mantenir el nou president seran en múltiples fronts. Al juny estan convocades eleccions legislatives i Macron s’haurà d’escarrassar per aconseguir la majoria en l’Assemblea amb En Marxa! i evitar una nova cohabitació. Però per poder-ho fer, el moviment haurà d’aconseguir en un altre temps rècord presentar 577 candidats a tot el territori nacional. Macron ha dit que desitja ser un «president que presideixi amb un primer ministre que governi». Però necessita que sigui dels seus.

  

 Amb un poder gairebé absolut (presidència, Assemblea i majoria de regions, departaments i grans ciutats) Hollande, el socialista que va arrencar tantes esperances amb la promesa d’arreglar els comptes públics i impulsar el creixement, llega una economia ranquejant 

–deute, dèficit i atur– i un país espantat pel terrorisme. Macron haurà de fer alguna cosa més que confiar en els astres que des del principi d’aquesta aventura l’han acompanyat per convertir-lo en el vuitè president de la Cinquena República quan fa únicament tres anys –abans que Hollande el nomenés ministre d’Economia– era un desconegut.

Notícies relacionades

Eleccions a França 2017: últimes notícies en directe

Brigitte Macron: així és la dona del guanyador de les eleccions a França

    

Les seves polítiques hauran d’acabar amb les causes del desencant que han portat tants i tants ciutadans francesos a la indiferència i de la ràbia que ha fet a molts altres més votar l’extrema dreta, a la qual ja no n’hi ha prou de contenir-la, sinó que s’haurà de combatre. En cas contrari, el terreny haurà sigut adobat perquè d’aquí cinc anys el populisme més reaccionari porti la foscor al país de les llums i de la raó.