Radiografia del vot a França: una doble fractura territorial i social

El mapa electoral que deixa la segona volta de les eleccions franceses celebrades aquest diumengeeleccions franceses dibuixa la geografia d'un país dividit territorialment i sociològicament. Per un costat, les grans metròpolis. Per un altre, el món rural. Hi ha també una França econòmicament dinàmica i oberta al món, i una altra sacsejada per la desocupació, la desindustrialització i el rebuig a l'immigrant. Una franja atlàntica i una altra de mediterrània. 

En la primera àncora la seva victòria el futur president, Emmanuel Macron. En la segona consolida la seva força la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen. Unir aquests dos universos serà només un dels múltiples reptes que tindrà durant els pròxims cinc anys el jove exministre d'Economia de François Hollande. Les urnes li han atorgat una victòria incontestable, un 66% dels vots, però l'alt índex d'abstenció i el vot en blanc indiquen que 16 milions de francesos van rebutjar al mateix temps el programa liberal d'En Marxa! i el projecte populista del Front Nacional.   

LES GRANS CIUTATS I L'OEST

Les grans ciutats han votat massivament per Emmanuel Macron. L'exemple més espectacular és el de París on aconsegueix el 90%. A Bordeus, la ciutat de la qual és alcalde l'ex primer ministre conservador Alain Juppé, va aconseguir un 84%, xifra similar a les registrades a Tolosa o Lió, la capital del Roine on va començar a forjar-se la gesta del candidat centrista ara fa un any. El percentatge de suport en totes aquestes urbs supera el 80%. Fins i tot a Lilla, la ciutat del nord governada per la socialista Martine Aubry, obertament hostil al liberalisme macronià, va obtenir un 78%.

Fora dels grans centres urbans, el vot a favor de Macron tenyeix tot el flanc oest del mapa francès des de Normandia fins a Occitània, passant per la Bretanya i la costa Atlàntica. S'estén també pel Macís Central fins a arribar a Roine-Alps, al sud-est de l'Hexàgon.

ELS POBLES I EL NORD-EST

El vot lepenista es consolida a les zones on ja era fort. Es concentra sobretot a l'àmplia banda del nord-est, des de la regió d'Alts de França fins a la del Gran Est, i el sud, a Provença-Alps-Costa Blava. En algunes àrees rurals del nord, com Aisne i Somme (Picardia) el vot a la candidatura de Marine Le Pen va superar aquest diumenge el 65%. En el seu feu d'Hénin Beaumont (Pas de Calais), governat per Steeve Briois, actual president interí del partit, Le Pen va obtenir el seu millor resultat fins ara amb un 61,5%.

L'avanç del Front Nacional prossegueix igualment al perímetre mediterrani, on té una forta base electoral heretada de l'època en què Jean Marie Le Pen estava al capdavant del partit. No obstant, crida l'atenció el cas de Fréjus, que té com a alcalde David Rachline, director de campanya de Le Pen. En aquest petit poble de la Costa Blava, Macron (49,2%) li va trepitjar els talons a la seva rival (50,7%).

La líder ultradretana només va arribar al capdavant en dos departaments del nord. Els 99 restants del mapa francès es van decantar pel candidat d'En Marxa! 

UNA FRACTURA SOCIAL

Després de la victòria de Macron s'amaga igualment una divisió social. S'ha diluït el tradicional enfrontament ideològic entre esquerres i dretes i al seu lloc apareix una fractura cultural lligada al nivell formatiu. La França universitària d'alts ingressos que creu que el seu nivell de vida ha millorat es va decantar per Macron. La que a penes ha arribat al batxillerat, pateix l'atur o viu en precari, no ha dubtat a donar suport a Le Pen, majoritària entre l'electorat obrer (56% davant el 44% de Macron) i a les llars amb ingressos modestos (69% davant el 31%).

ABSTENCIÓ RÈCORD

Encara que Macron ha sigut elegit president de la República de manera incontestable, el nivell d'abstenció en la segona volta de les eleccions celebrades aquest diumenge, i el nombre de vots blancs o nuls, mostra la fragilitat del futur inquilí de l'Elisi.

Per primera vegada des del 1969, quan es disputaven l'Elisi dos candidats de la dreta, Georges Pompidou i Alain Poher, l'abstenció a la segona volta ha sigut superior a la de la primera: un 25,4%.

Si a aquesta se sumen els vots blanc o nuls (6,4%,) el resultat és que 16 milions d'electors han optat pel "ni Macron ni Le Pen". Una dada reveladora de la desconfiança que suscita l'antic banquer de Rothschild malgrat les crides a formar un bloc republicà per tallar-li el pas a l'FN.

Malgrat la seva còmoda victòria, Macron té només el suport del 43,6% dels electors. Conscient d'això, en el discurs pronunciat a l'esplanada del Louvre davant milers de seguidors, Macron va agrair el suport dels electors que han optat per “defensar la República davant els extremismes” i va dir que no interpretava aquest vot com un “xec en blanc”.  

Notícies relacionades

Le Pen culmina la seva integració en el sistema amb el debat electoral

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L'imminent repte de Macron és vèncer les resistències d'una bona part de la societat francesa que segueix veient-lo com un banquer ostatge dels interessos del capital. Per començar, el 61% dels francesos no volen que el líder d'En Marxa! obtingui la majoria absoluta de l'Assemblea Nacional durant les eleccions legislatives del pròxim juny, segons un sondeig de l'Institut Ipsos.

El principal motiu que ha portat el 43% dels francesos a recolzar Macron no ha sigut el seu programa sinó l'oposició a la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen. Un terç dels enquestats asseguren que van recolzar Macron per un desig de renovació política, el 16% perquè comparteixen el seu projecte i un 8% perquè se senten atrets per la seva personalitat.