Macron comença a exercir en una França fracturada

Després d'una victòria que ha tranquil·litzat Europa però que ha posat en relleu una profunda fractura a França, Emmanuel Macron ha començat a fer aquest dilluns els primers passos com a president electe. Ho ha fet al costat del seu antecessor, François Hollande, amb qui ha participat en els actes de commemoració de la victòria francesa en la segona guerra mundial als Camps Elisis. Però allunyades d'aquest acte solemne, a la plaça de la República i a La Bastilla, més d'un miler de persones convocades per sindicats i organitzacions anticapitalistes han deixat clar al nou president que la seva missió no serà fàcil, que acabada la campanya electoral, comença la "campanya del carrer" contra la política econòmica que el dirigent pretén aplicar.

Sota l'Arc del Triomf, Macron i Hollande han escenificat el seu retrobament. Ha sigut amb un somriure i una encaixada de mans entre el president sortint i el que va ser el seu ministre d'Economia, que va decidir volar sol i presentar-se a l'Elisi al marge del Partit Socialista i ha construït el seu èxit basant-se en la impopularitat d'Hollande. "Sap que si necessita una informació, un consell, una experiència es dirigirà a mi lliurement, sempre estaré al seu costat", ha dit Hollande, que ha multiplicat els gestos de complicitat amb el seu successor.

El traspàs de poders serà diumenge que ve. Aquest dia, el president més impopular de la V República abandonarà el palau de l'Elisi perquè s'instal·li el més jove dels caps d'Estat que ha tingut mai França. Macron té 39 anys i ha protagonitzat un ascens meteòric d'esquena als partits polítics que s'han alternat el poder des del 1958, al capdavant del moviment En Marxa!, el lideratge del qual també ha abandonat. En Marxa! canvia de nom per La República en Marxa per afrontar la crucial batalla de les legislatives al juny que asseguri a Macron la majoria parlamentària.

Un Govern renovador

Amb la formació del seu Govern pretén llançar el primer missatge de l'era de renovació que comença en un país que ha promès reconciliar després de la divisió manifestada a les urnes, en què es va imposar amb rotunditat a Marine Le Pen però en què el Front Nacional va obtenir, de llarg, el millor resultat de la seva història: prop d'11 milions de vots. A l'Executiu ha dit que hi integrarà persones procedents de l'esquerra i de la dreta gaullista i que almenys la meitat no procedirà de la política.

El primer ministre serà nomenat dilluns que ve. Macron, que vol ser un "president que presideixi" amb un "primer ministre que governi", ja sap qui és l'elegit o elegida i l'única pista que s'apunta fiable és que tindrà un perfil polític, algú amb experiència parlamentària. I de l'heterogènia galàxia macroniana sonen diversos noms: François Bayrou, el líder centrista de MoDem a qui ha de correspondre per la seva aliança; l'alcalde socialista de Lió i el primer que el va recolzar, Gerard Collomb, i Richard Ferrand, secretari general d'En Marxa! Però també sonen l'exministra de Nicolas Sarkozy i Jacques Chirac Anne-Marie Idrac (centrista) i més a la dreta, procedent dels Republicans, Xavier Bertrand.

El Govern es constituirà dimarts i l'endemà es reunirà el primer consell de ministres. En el punt número u de l'agenda hi ha la reforma laboral, que Macron ja ha dit que aprofundirà i la farà per decret, cosa que ha fet posar en peu de guerra els sindicats. Aquest dilluns a París, el flamant president electe ja ha tingut el primer avís, amb la crida a constituir un "front social" de resistència a les seves polítiques.

Final amb incidents

Més d'un miler de persones han desfilat entre la plaça de la República i la Bastilla, en el que amenaça de ser l'embrió d'un moviment contestatari creixent. Entre els manifestants hi havia diversos representants dels sindicats CNT i CGT. La marxa ha acabat en incidents i càrregues policials contra grupuscles violents.

Amb el 66,1% dels vots rebuts diumenge enfront del 33,9% de Le Pen, Macron ha reconegut que no té un xec en blanc dels francesos, ja que un de cada tres va rebutjar triar entre Macron i Le Pen. O bé es van abstenir (25,44%) o van votar en blanc o nul (més de quatre milions). El dirigent també sap que ha rebut molt de vot prestat, en "defensa de la República" per frenar Le Pen.

La tasca que se li presenta és “immensa” com ell mateix va subratllar diumenge a la nit al Louvre: reflotar una economia que ha elevat la taxa d'atur a un desconegut 10%, afrontar l'omnipresent amenaça terrorista i aprofundir en la construcció europea. La victòria d'un europeista com Macron davant una Le Pen que advocava per la sortida de l'euro i de l'espai Schengen va ser rebuda amb un gran alleujament a Brussel·les i altres capitals, que veuen com el populisme es menja cada vegada més terreny.

Conjurat el 'frexit'

Un triomf del Front Nacional hauria sigut un malson per a Europa i potser hauria acabat en el 'frexit’, cosa que la UE no hauria pogut suportar. Macron, en canvi, ha arribat a l'Elisi embolicat amb la bandera europea.

Notícies relacionades

Brigitte, companya de vida

Radiografia del vot a França: una doble fractura territorial i social

Le Pen va ser derrotada però, amb prop d'11 milions de vots, ha aconseguit ancorar l'extrema dreta en el paisatge polític francès i confirmar que el seu és un partit amb vocació de governar. Amb un dic de contenció de la ultradreta més afeblit i amb la dreta tradicional i els socialistes dividits per contradiccions internes, el Front Nacional es consolida ara com una primera força opositora.

Macron ha dit que respecta els seus votants, entés la seva “còlera, desarrelament i fins i tot convicció”. I ha promès treballar perquè d'aquí cinc anys “no tinguin cap raó per votar els extrems”. La seva missió ara està en marxa.