Macron, el nou gran aliat de Merkel

Angela Merkel somriu. En un cap de setmana la líder democristiana s’ha vist reforçada políticament dins Alemanya al vèncer els socialdemòcrates a les eleccions del petit land de Schleswig-holstein i fora del país amb la celebrada victòria d’Emmanuel Macron a la veïna França. En poc més de quatre mesos la cancellera s’ha hagut d’acomiadar dels seus dos principals aliats internacionals, el nord-americà Barack Obama i el francès François Hollande. Però mentre que el primer va ser un adeu amarg per la incertesa que desperta a Berlín un successor tan hostil i impredictible com Donald Trump, en el cas francès Merkel pot respirar alleujada.

El 2014, un desconegut Macron va ocupar la cartera econòmica de l’Executiu francès de Manuel Valls, sent vist com a «símbol del viratge socioliberal» del París que estava en sintonia amb les polítiques econòmiques neoliberals de Merkel. Així, és normal veure l’alegria de la cancellera per aquesta «grandiosa victòria». Abans de reunir-se a la cancelleria amb Hollande, Merkel va allargar la mà al seu nou homòleg assegurant que ajudarà París a crear més llocs de treball. Tot i així, va apuntar fermament que Berlín «no canviarà cap de les seves polítiques».

A més de reforçar-la en matèria fiscal, el triomf de Macron també beneficia el seu discurs europeista davant del nacionalisme xenòfob de Le Pen que veu créixer a casa de la mà d’Alternativa per a Alemanya (AfD). Amb la victòria del candidat liberal, que Financial Times va llegir com el «primer dia genuïnament bo a l’eurozona des de l’explosió de la crisi financera a finals del 2009», Merkel s’assegura anar construint la Unió Europea a la seva mida.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Durant la campanya Macron va assegurar que ajustaria França al límit de dèficit europeu a canvi que Alemanya invertís més en l’eurozona, un missatge que els socialdemòcrates alemanys han agafat prestat per carregar electoralment contra la cancellera, fins i tot portant a assegurar que «l’era de l’ortodòxia fiscal s’ha acabat». També va parlar de reformar la UE, de la compra d’eurobons, la creació d’un fons pressupostari comú i una Europa a diverses velocitats, idees que disgusten els alemanys. Al gener, fins i tot va lamentar que el superàvit alemany és «insostenible» i va criticar la «falta de confiança» d’un eix francoalemany que pretén reequilibrar. Tot i així, a la pràctica França continua arrossegant problemes econòmics que minven la seva capacitat de decisió real davant Berlín, que no escoltarà París fins que hagi aplicat les reformes econòmiques considerades necessàries.

Com ja va fer amb Obama, Merkel s’ha acomiadat d’Hollande amb un «amistós» sopar privat a Berlín. «Hem treballat molt junts malgrat que procedim de famílies polítiques diferents», va assegurar la cancellera. Europeistes convençuts, els dos mandataris han remat junts en qüestions transcendentals com la crisi de l’euro, l’enfonsament de Grècia o els acords contra el canvi climàtic. Però el 2012 tot semblava més complicat. Merkel va recolzar obertament Nicolas Sarkozy, a qui ja havia aconseguit convèncer per assumir com a propi el principi alemany d’ortodòxia i austeritat fiscal.