Valls dona per mort el Partit Socialista francès

La implosió del Partit Socialista francès era només qüestió de temps després de la derrota de Benoît Hamon a la primera volta de les eleccions presidencials franceses del 23 d’abril. Amb un humiliant 6,36% dels vots, el representant de l’ala esquerra del partit consumava la fractura interna visible durant tot el mandat de François Hollande.

L’últim capítol de la divisió entre dues esquerres «irreconciliables» el va escriure ahir l’ex primer ministre Manuel Valls, a l’anunciar la seva intenció d’unir-se al camp d’Emmanuel Macron i presentar-se com a candidat a les pròximes eleccions legislatives del juny sota la bandera de La República en Marxa.

Traint les regles de les primàries socialistes, que obliguen a recolzar el candidat oficial del partit a les presidencials, Valls ja havia demanat obertament el vot per a Macron a l’abril emparant-se en el perillós avanç del Front Nacional.

Ara, l’ex primer ministre justifica el seu transvasament a les files del president electe per facilitar-li una majoria «àmplia i coherent» sense elements «rebels» que amarguin l’existència a l’Assemblea Nacional, com ho van fer amb ell els 40 diputats socialistes oposats a la polèmica reforma econòmica d’Hollande.

ACTA DE DEFUNCIÓ / «Cal ser clars. Que en una mateixa formació política hi hagi qui vulgui recolzar la majoria presidencial, qui vulgui una aliança amb Jean-Luc Mélenchon i, al mig, els que no saben on són, no funciona. Tot això s’ha acabat, no té cap sentit», va dir ahir Valls a l’emissora RTL. Després va aixecar l’acta de defunció del partit amb la frase següent: «Aquest Partit Socialista està mort. És passat».

L’equip del futur cap de l’Estat va acollir amb fredor l’oferta de Valls. El portaveu del moviment macronista, Benjamin Griveaux, li va recordar que les regles per ser nomenat candidat són iguals per a tothom i que passen per presentar la sol·licitud perquè sigui examinada per la comissió nacional d’investidures.

Més bel·ligerant va ser el primer secretari dels socialistes, Jean Christophe Cambadélis, que li va mostrar implícitament la porta de sortida. Valls haurà d’escollir, perquè és «impossible» ser candidat de La República en Marxa i mantenir el carnet del PS, va dir a l’entrar a la reunió del buró polític que ahir debatia l’estratègia de cara a les legislatives.

Els comicis del mes de juny s’estan convertint en un camp minat per als partits damnificats pel resultat de les presidencials. Els Republicans fan números i llancen advertències a les seves tropes per impedir les fugues cap al camp de Macron. De moment, es presentaran a les urnes amb un programa menys radical que el defensat per François Fillon, per tornar a atraure un electorat jove i les classes populars que l’ex primer ministre ha perdut pel camí.

Al Front Nacional també s’entreveuen fissures. El fracàs electoral, per més que la seva candidata hagi aconseguit un resultat històric amb 11 milions de vots, ha deixat seqüeles. La línia «ni d’esquerres ni de dretes» defensada per Le Pen i el seu lloctinent, Florian Philippot, com també la proposta d’abandonar l’euro és contestada pels partidaris de llançar-se a la conquista de l’electorat conservador.

Els resultats de diumenge passat donen la raó a aquests últims. Segons l’institut Ipsos, només el 7% dels votants de l’esquerrà Jean Luc Mélenchon es van orientar cap a Le Pen, mentre que els de Fillon van arribar al 20%.

Notícies relacionades

Macron comença a exercir en una França fracturada

França tanca la campanya amb un afeblit front republicà contra Le Pen

RECOMPOSICIÓ POLÍTICA / En aquest escenari polític en plena recomposició, Macron s’ha proposat obtenir una majoria parlamentària que li permeti aplicar el seu programa de Govern. Per aconseguir-ho ha de resoldre una equació delicada. Haurà de sumar els elements més moderats de l’esquerra i la dreta als candidats de la seva pròpia formació, perquè tots es presentin a les legislatives amb el dorsal de La República en Marxa.

Si Macron guanya la seva aposta, en poc més d’un mes estarà liderant una majoria centrista, europea i socioliberal que tindrà com a oposició una dreta nacionalista i antieuropea (Front Nacional) i una esquerra radical (França Insubmisa), analitza Libération. En l’esquema que esbossa el futur president francès, els «vells» partits podrien estar a punt de formar part del passat.