"No sé com hem sobreviscut"

Els helicòpters van començar a sobrevolar el centre de la ciutat uns minuts després de les onze de la nit. A partir d'aquest instant el soroll va ser ininterromput. Aviat els van acompanyar les sirenes de les ambulàncies i dels diferents dispositius policials que van anar a la zona del Manchester Arena, al centre, al costat de l'estació de trens de Victoria, la segona més important de la ciutat.

Quan encara no es coneixien les conseqüències de l'explosió, un testimoni va donar la primera veu d'alarma a la ràdio local: “Hi havia cossos per tot arreu. No sé com hem sobreviscut. Us asseguro que no ho sé…”. Deu ambulàncies van pujar en fila per Chapel Street cap al lloc dels fets. Els supervivents corrien en direcció contrària. Uns baixaven cap a Deansgate, un dels carrers comercials més populars, altres recuperaven el seu vehicle dels nombrosos pàrquings exteriors que envolten l'Arena.

Dos d'ells, Frank i Melissa, es van tancar durant més de 20 minuts al seu cotxe al pàrquing de Greengate per avisar els seus familiars. Des d'allà van seguir les actualitzacions de la policia a través de les xarxes socials. Fins que no van contactar per telèfon amb la seva família, no van emprendre el viatge de tornada a York. 

CRITS I EMPENTES

“Estava a prop de les taquilles quan l'explosió em va empènyer cap endavant”, va explicar un testimoni a la BBC. L'explosió el va sorprendre mentre esperava la sortida de la seva dona i fills. Karen Ford va relatar el moment de l'explosió: “Tothom es va girar per veure què passava. Algú va dir que era una bomba. Llavors hi va haver empentes per sortir. La gent cridava. Terrible”. 

Notícies relacionades

Almenys 22 morts i 50 ferits en un atemptat al concert d'Ariana Grande a Manchester

Diversos vídeos van captar el so de l'explosió al Manchester Arena

El soroll inicial de l'explosió va ser molt limitat, a cinc minuts del recinte va passar desapercebuda. Després del caos, amb la població atenta, l'explosió controlada per part dels artificiers d'una bossa als jardins de la catedral de St Mary sí que es va poder apreciar clarament. En aquell moment la ciutat ja estava més desperta que de costum. Ho confirmaven els llums encesos dels múltiples apartaments que envolten la zona.

Les principals vies d'accés al Manchester Arena van ser acordonades. Els curiosos es van amuntegar a l'inici de la zona tancada, a prop de la catedral, des d'on les televisions emetien els seus directes. Manchester sol ser bastant activa de nit. És complicat passejar de matinada sense trobar a ningú. Els taxistes traslladaven gratis les persones que se'n volien anar. A les tres de la matinada, Manchester era una ciutat fantasma que seguia dominada pel soroll de les hèlices.