¿Per què després de l'atemptat els habitants de Manchester s'estan tatuant abelles?

La penetrant mirada de David Bowie ha desaparegut d’una antiga caseta del Northern Quarter, el barri més artístic i alternatiu de Manchester. Al seu lloc hi ha aparegut una nova creació urbana. Una pintura que mostra dues mans fent el símbol del cor i una petita abella atrapada entre elles. L’envolten quatre pintures més. La Manchester bee és la icona més representativa de la ciutat. Després de la tragèdia de dilluns passat, els habitants de Manchester no en tenen prou d’observar-la a cada cantonada, adornant la base d’un test, com a imatge de les papereres o al centre de les postals d’homenatge de St Ann’s Square. Volen una abella a la pell.

Diversos artistes tatuadors han organitzat una campanya de captació de fons per a les víctimes del Manchester Arena. Els diners que obtenen tatuant abelles es converteixen directament en donacions. Ronald Blanco rep EL PERIÓDICO al seu Studio IX de Yorkshire Street. «A mi em va afectar molt l’atemptat», explica mentre treballa sense descans. El soroll elèctric de l’agulla és la banda sonora de la conversa. S’han generat cues impressionants. Aquests dies no té forats «Un dels meus amics hi va morir. Per això intento recaptar el màxim possible». Ronald no l’anomena, però es refereix a Martyn Hett, de 29 anys. El seu germà Dann té una cita la setmana que ve a l’estudi per fer-se una tatuatge en honor seu.

«Aquí donem el 100%. Les 50 lliures (57 euros) que costa l’abella», prossegueix. «Altres estudis s’han unit a la campanya els diumenges o els dilluns. Jo la segueixo cinc dies. Ja en devem haver tatuat unes cent. Personalment m’he encarregat de 40». Ronald es disgusta quan li arriba una informació desagradable. En una botiga ubicada als afores de la ciutat cobren 70 lliures per abella i només donen un 10%. Afortunadament, és un cas aïllat. «La solidaritat ho és absolutament tot. Han contactat amb nosaltres un parell de subministradors d’agulles i diferents elements que necessitem. Així no tenim tantes pèrdues. És un gran detall», conclou.

Ronald recomana als seus clients que seleccionin dissenys petits. «La nostra idea és aconseguir els màxims fons possibles. Si algú ho vol molt gran, aleshores el procés va una mica més lent». Els llocs més comuns són els turmells i el canell: «L’altre dia en vaig fer una al coll. També hi ha bastantes peticions de col·locar petites abelles entre els dits de la mans». Ens fixem que ell també en té una: «Me la vaig tatuar ara fa cinc anys. No està relacionada, naturalment,  amb el que ha passat. És una llàstima, perquè ara no puc fer-me’n una altra». ¿Quin és el motiu aleshores d’aquest tatuatge ? «Ho vaig fer quan em vaig sentir adoptat per la ciutat, com un tribut a Manchester».

Les abelles són part de la identitat de la ciutat des del 1842. Durant la revolució industrial les fàbriques de cotó de Manchester se les coneixia popularment com a ruscos i els seus treballadors eren comparats amb les abelles. És un símbol del passat i de la classe obrera que explica les arrels de la ciutat.

Notícies relacionades

Un atemptat al mes; Europa, sumida en l'onada terrorista més gran de la seva història

50.000 persones canten a Old Trafford 'Don't look back in anger' en homenatge a les víctimes

Des del 2014 la seva presència és encara més notòria. L’ajuntament va instal·lar un total de 600 papereres fetes a mida amb la imatge de l’abella com a part d’un projecte de neteja. Es poden apreciar en balises, en articles de regal i fins i tot en locals privats.

A l’altre costat de la caseta del Northern Quarter, la representació que acompanya les abelles és el signe de la victòria. Hi ha dues il·lustracions més amb missatge incorporat. Una abella sosté una bandera amb el lema Aquest és el lloc. Al seu costat, un acolorit mosaic negre i groc acompanya unes grans lletres d’Aquí no hi ha por.