La política climàtica de Trump facilita el camí perquè la UE i la Xina reforcin la seva aliança

La sortida dels Estats Units de l'acord de París sobre canvi climàtic pot donar un cop molt dur a la lluita contra l'escalfament global del planeta però també pot donar ales a noves aliances mundials. A Brussel·les l'anunci aquest mateix dijous de Donald Trump es dona per descomptat i coincidirà amb la dinovena cimera bilateral UE-Xina. Una cita molt diferent de les anteriors en què, per primera vegada, serà prioritària la sintonia davant la divisió.

Trump no ha trigat ni quatre mesos a posar contra les cordes el llegat mediambiental de Barack Obama. Ja en campanya va prometre als seus electors treure els Estats Units del pacte i en la passada cimera del G-7 es va negar a firmar la declaració conjunta en suport a l'acord sobre canvi climàtic. Una negativa que s'ha saldat amb dures crítiques de la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, que diumenge passat proclamava públicament amb enorme decepció que “els temps en què podíem confiar plenament en els altres s'han acabat” i que ha arribat l'hora que els europeus assumeixin les regnes del seu destí.

Paraules premonitòries que poden convertir Europa en líder mundial contra el canvi climàtic abans del que s'esperava. Tot i això, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha fet aquest dijous un últim esforç per mirar de revertir el que tots donen per fet. “Per favor, no canviï el clima (polític) a pitjor”, li ha pregat el polític polonès al seu compte de Twitter a Donald Trump, el mitjà que tant li agrada al president nord-americà. “Passi el que passi, avui l'Acord de París continuarà i perdurarà perquè és d'interès comú lluitar per ell”, ha afegit el comissari de clima i energia, Miguel Arias Cañete.

LA UE FA UN PAS AL DAVANT

La UE assumeix sense embuts que si vol salvar el pacte de París ha de posar-se al davant i el canvi climàtic és la primera gran prova de foc.  “Si decideixen retirar-se seria una decepció però no canviarà el rumb de la humanitat. Pensem que hi ha una expectació important per part dels nostres socis a l'Àfrica, l'Àsia, la Xina, que esperen que Europa assumeixi el lideratge en aquest esforç. Nosaltres estem preparats i volem assumir el lideratge”, advertia aquest dimecres el vicepresident de la Comissió Europea i responsable d'energia, Maros Sefcovic, quan fonts pròximes a Trump van començar a filtrar la notícia.

A Brussel·les insisteixen que “no hi ha pla B”, que el pacte elaborat amb tant d'esforç i firmat el desembre del 2015 és important per al futur “de tota la humanitat” i que no queda més remei que acostar la brasa per salvar-lo. “El món pot comptar que Europa mantindrà el lideratge climàtic global. Junts defensarem París”, prometia Cañete. “El pacte seguirà aplicant-se”, també hi afegia el president, Jean-Claude Juncker, recalcant que hi ha un acord legal firmat i que si en volen sortir els representarà almenys quatre anys.

Però la UE afronta aquest repte de contrarestar la sortida dels Estats Units amb un aliat abans impensable: la Xina. El principal emissor de gasos contaminants de tot el planeta, que durant anys va bloquejar qualsevol avanç en aquest terreny, i la UE celebren a Brussel·les una cimera bilateral al més alt nivell polític en què el canvi climàtic s'ha convertit en un dels principals focus d'atenció. De fet, els líders dels dos blocs –Donald Tusk i Jean-Claude Juncker per part europea i el primer ministre Li Keqiang per part xinesa- tenen previst firmar divendres una declaració conjunta sobre canvi climàtic i energies netes en què renovaran el seu compromís amb els acords de París i explicaran com pensen aplicar-lo.

COMPROMÍS RENOVAT

Notícies relacionades

L'impacte de la retirada de Trump del pacte climàtic en cinc gràfics

Intrigues palatines a la Casa Blanca de Trump

El text, que no fa cap menció als Estats Units, es va negociar abans que l'acord de París sobre clima es convertís en la nova víctima del president nord-americà. La decisió, segons Brussel·les, no altera la situació. “L'acord es manté, independentment que se'n vagi un dels grans emissors o no. És un senyal fort de dues parts molt importants d'aquest acord que aniran endavant en la implementació de l'acord independentment que altres en surtin”, assegura un alt càrrec de la diplomàcia europea que insisteix que no serà la primera vegada que la UE es posi al davant.

“¿Qui diria que els Estats Units no és part d'UNCLOS -la convenció de Nacions Unides sobre els drets del mar- però formalment no ho són perquè el Senat mai ha obtingut els dos terços per ratificar-la. Fins on jo sé, aquest acord continuarà sent jurídicament vinculant encara que Estats Units en surti”, subratlla sobre els dubtes que genera la marxa d'un dels principals països contaminants. I és que encara que els Estats Units només són una de les 197 parts que van firmar el pacte -147 ja l'han ratificat- sense la seva actuació serà complicat arribar a l'objectiu d'evitar que la temperatura del planeta pugi més de dos graus al final del segle. Obama es va comprometre a rebaixar les emissions de CO2 entre un 26 i 28% per al 2025 respecte als nivells del 2005.