Votar amb l'esglai al cos
La plaga del terrorisme gihadista fa efecte entre els votants britànics en una jornada marcada per la tranquil·litat

jgblanco38793950 08 06 2017 elecciones en el reino unido foto motse mart nez170608142514
Costa una mica entendre-la perquè parla amb la boca tapada pel nicab. Però ho compensa amb uns ulls molt expressius, que és l'únic a la vista perquè la peça fosca la tapa de cap a peus. Amb la targeta censal en una mà i les claus a l'altra, Nadya Sherif, una dona de 30 anys del Iemen nacionalitzada britànica, ha deixat els nens un minut per sortir a votar. És mig matí al barri londinenc de Finsbury Park, al nord de la capital britànica.
És clar que li pesa, diu, l'onada de terrorisme gihadista que està castigant el Regne Unit. "Com podria ser que no m'afectés", sentencia, com si la pregunta li semblés inapropiada. "És una amenaça i un perill per a tothom", recalca. Cada atac és un cop per a ella, com a musulmana i com a britànica. Com a musulmana, perquè lamenta profundament que els terroristes facin servir una religió que pregona el pacifisme com a argument per als seus crims i, com a britànica, perquè l'agressivitat i el rebuig a la seva comunitat guanya punts amb cada episodi de terror. Tot i ser injust, sí que paguen justos per pecadors.
Ha votat els laboristes de Jeremy Corbyn. "Els conservadors no han fet res més que retallar; ocupació, educació, serveis sanitaris", argumenta. El principal antídot contra la radicalització dels joves convertits en terroristes passa, segons el seu punt de vista, per les oportunitats socials.
Nadya se'n va i arriba Max Norton, un britànic de 48 anys. La jornada electoral transcorre amb total normalitat democràtica al centre de vot New Life a Lennox Road, com a la resta de tot el Regne Unit, on s'han reforçat les mesures de seguretat de forma puntual.
"EM PREOCUPA MÉS EL 'BREXIT'"
Notícies relacionadesNorton estima la seva ciutat, Londres. Li sembla una grandesa la convivència de nacionalitats i religions que sent cada dia als carrers. Consultor de tecnologia informàtica, reconeix que està més inquiet per les conseqüències del 'brexit' que pel terrorisme. El seu pare viu a França des de fa molts anys i està molt preocupat per la possibilitat que no sigui atès en la vellesa pel sistema francès si ha de retornar al Regne Unit. Per això el seu vot va per als liberaldemòcrates, que plantegen tornar a preguntar als ciutadans sobre la sortida del Regne Unit de la UE. Tem que els atemptats terroristes juguin a favor de la candidata conservadora, Theresa May, perquè "la por és molt mala consellera", diu amb sarcasme.
És quasi impossible trobar votants conservadors al feu laborista de Finsbury Park. Però no, per exemple, a prop del pont de Londres, al centre de la ciutat, on David Holmes, britànic de 52 anys, és taxatiu. Ha votat conservador, Theresa May, i combrega amb el missatge de restringir els drets si l'objectiu és aturar "l'onada de terror". "No es pot viure vigilant cada dia centenars de potencials terroristes", assegura, i finalitza: "Cap país s'ho pot permetre".
Theresa May Brexit Jeremy Corbyn Eleccions al Regne Unit Terrorisme islàmic Terrorisme Regne Unit Atemptats a Londres
- Fenomen controvertit La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- MotoGp Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- A partir del 2 d’abril Novetats en la Renda 2024: pagament per bizum, deducció per lloguer i millora per als donatius
- Automoció Wayne Griffiths abandona d'imprevist la presidència de Seat
- EL PORTER RETALLA TERMINIS Ter Stegen s’incorpora al grup per acabar la temporada amb el Barça
- Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya
- Pressupostos prorrogats El PSC admet que la negociació de la segona ampliació de crèdit amb ERC i els Comuns «està verda»
- Oportunitat de lideratge Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros