Macron, camí de poder governar sense oposició parlamentària

La victòria d’Emmanuel Macron en les eleccions legislatives franceses podria ser aclaparadora si diumenge que ve, 18 de juny, es confirma a les urnes els resultats de la primera volta celebrada aquest cap de setmana. Amb al voltant del 32% dels vots, la formació del nou president francès, La República en Marxa, disposaria de  més de 400 diputats a l’Assemblea Nacional, una impressionant majoria en una Cambra que compta amb un total de 577 escons. En el pol oposat, les forces polítiques tradicionals –Els Republicans i el Partit Socialista– s’han vist perjudicades per la irrupció d’un moviment inexistent fa tot just un any.

MAJORIA HISTÒRICA, ABSTENCIÓ RÈCORD

Per a un partit que va partir completament de zero fa a penes un any, que presenta candidats absolutament desconeguts i molts dels quals no han trepitjat mai l’Assemblea Nacional, una votació del 32% és un resultat històric. Els electors han donat a Emmanuel Macron la majoria que el president demanava per poder governar lliurement, però l’alt nivell d’abstenció (el 51,5%) limita el grau de conversió del país al macronisme. 

Són poc més de set milions d’electors –d’un total de 47 milions censats– els que han apostat per La República en Marxa, que s’ha beneficiat de la dinàmica pròpia de les presidencials, de les debilitats de la resta de formacions i de la desorientació de militants i de simpatitzants d’esquerra i dreta. La victòria recorda la dels gaullistes en les legislatives que van seguir el retorn a França del general Charles de Gaulle l’any 1958. Una opa sobre l’Assemblea Nacional que redueix a no res socialistes i conservadors i que manté també a distància el Front Nacional i la França Insubmisa.

UN PARTIT A PUNT DE DESAPARÈIXER 

Per adonar-se de la dimensió històrica de la derrota soferta pel Partit Socialista (PS) només cal recordar que en l’actual hemicicle tenia fins ara 280 diputats i que, amb sort, en el nou en tindrà uns 30. Per sota dels 57 escons aconseguits el 1993, el rècord del seu principal fracàs viscut fins al moment. La crisi que viu el partit fundat per François Mitterrand el 1971 és profunda i el resultat de les legislatives el situa al caire de la desaparició. Després de la victòria de François Hollande el 2012, el PS era majoritari a les dues càmeres, governava en la majoria de regions, departaments i principals ciutats. En cinc anys, dessagnat per les divisions, els girs liberals i les rebel·lies internes, ho ha perdut tot. Quinze ministres d’Hollande han sigut eliminats en la primera volta, igual que l’excandidat presidencial Benoît Hamon i altres líders destacats, com és el cas del seu primer secretari, Jean Christophe Cambadélis. Tampoc hi haurà ni un sol diputat socialista als seus antics bastions del nord i del Pas de Calais. «El PS està clarament mort», deia sense embuts l’exsecretari d’Estat Jean Marie Le Guen.

 

NOVA DECEPCIÓ PER A LA DRETA

La dreta ha tornat a sortir en estat de xoc d’unes eleccions en què esperava cobrar-se la venjança després de la derrota de les presidencials, dominades per l’escàndol dels suposats llocs de treball ficticis que va esquitxar el seu candidat, François Fillon. Amb el 21,5% dels vots, deu punts per sota de la formació de Macron, Els Republicans esperen superar la barrera simbòlica dels 100 diputats en la nova Assemblea i erigir-se en la principal força d’oposició. El seu grup parlamentari sortint té 199 escons. La pèrdua que s’entreveu és històrica per al partit de l’expresident Nicolas Sarkozy, que vacil·la sobre la línia política a seguir i que haurà d’enfrontar-se a la fractura entre els partidaris d’una línia dura i els que defensen recolzar les polítiques del president compatibles amb les seves.

UN SERIÓS REVÉS PER A MARINE LE PEN

Notícies relacionades

El 'tsunami' Macron avança cap a la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional

Cuba, el gran èxode

Un nou fracàs de Marine Le Pen. La candidata del Front Nacional va augurar la nit de la seva derrota a les presidencials que el seu partit seria la primera força política d’oposició a l’Assemblea Nacional. Les urnes no han confirmat aquesta ambició i la líder ultradretana s’ha hagut de conformar amb un decebedor 13% dels vots. Aquest resultat li permetrà tenir, com a molt, cinc diputats però no grup parlamentari propi. L’escassa participació, la llei electoral que afavoreix les formacions majoritàries i la barrera republicana que es formarà enfront dels seus candidats a la segona volta impediran que l’FN incrementi el seu pes parlamentari. Aquest nou revés exacerbarà el debat intern sobre la línia política a seguir, especialment en el que es refereix a la sortida de França de l’euro. 

EL LIDERATGE ENTRE LES FORECES D'ESQUERRA

Encara que lidera la carrera a la quarta circumscripció de Marsella, Jean Luc Mélenchon no ha aconseguit estendre a les legislatives l’entusiasme generat per la França Insubmisa en les presidencials. Del 19,6% aconseguit a l’abril ha passat a l’11%. Darrere d’aquest resultat hi ha una menor mobilització del seu electorat tradicional, els joves i les classes populars, als quals intentarà arrossegar a les urnes diumenge que ve. El veterà tribú manté l’esperança d’arribar als 15 diputats necessaris per formar grup parlamentari propi després de superar novament el Partit Socialista a les urnes. A més, ha laminat el Partit Comunista, que s’ha quedat en un magre 2,7%. «Som la força central en el que ve ara. Ens correspon a nosaltres la reconstrucció». La França Insubmisa perd empenta però consolida el seu lideratge a l’esquerra del tauler polític.