Sessions titlla de "mentida detestable" suggerir que es va confabular amb Rússia

El Comitè d’Intel·ligència del Senat va tornar a ser ahir l’epicentre del terratrèmol polític que viuen els Estats Units des que es va començar a investigar si la campanya del president Donald Trump es va confabular amb Rússia durant la ingerència de Moscou en les eleccions. I al centre del sisme en la jornada va estar el fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, que es va defensar amb vehemència dels «suggeriments» que ell personalment va estar involucrat en el Russiagate. «Suggerir que vaig participar en alguna confabulació per perjudicar aquest país, que he servit amb honor 35 anys, és una mentida detestable i espantosa», va declarar l’antic senador. «No he mantingut mai cap trobada o conversa amb càrrecs russos o estrangers relacionats amb cap campanya o elecció als EUA».

Sessions va rebutjar també les informacions que han apuntat que hauria pogut mantenir una tercera trobada amb alts càrrecs russos a l’hotel Mayflower (a més de les dues amb l’ambaixador rus, Serguei Kislyak, que van ser revelades per The Washington Post després que Sessions hagués negat en la seva sessió de confirmació haver tingut «comunicacions» amb representants de Moscou). La negativa en el cas del Mayflower, no obstant, va ser menys ferma i Sessions va fer servir expressions com «no ho recordo» o «si va passar [una trobada] de passada no ho recordo».

      DUES HORES I MITJA

Van ser més de dues hores i mitja de sessió extremadament tensa, una vegada més marcada per una clara divisió partidista entre els senadors demòcrates, incisius i durs amb Sessions, i els republicans, molt més favorables i amistosos amb el fiscal general. I, més enllà de servir a Sessions per mirar de netejar el seu nom, no va aportar gaire llum sobre diversos dels foscos capítols que s’han anat afegint a la saga.

Aquests capítols inclouen la decisió de Trump de cessar fulminantment el director de l’FBI James Comey enmig de la investigació del Russiagate. Sessions, malgrat que s’havia inhibit de qualsevol investigació vinculada a la trama russa (una decisió que ahir va atribuir a «legalismes» per complir amb directrius del Departament de Justícia), va firmar una carta recolzant un informe favorable a l’acomiadament elaborat pel número dos de Justícia, Rod Rosenstein.

Amb una argumentació legal vaporosa i durament qüestionada pels demòcrates –«no puc violar el meu deure de protegir comunicacions confidencials amb el president»–, Sessions es va negar a contestar moltes preguntes sobre l’acomiadament de Comey, mantenint així interrogants que envolten aquest cessament, com si hi va haver abús de poder del president o obstrucció a la justícia.

Notícies relacionades

Donald Trump bloqueja Stephen King a Twitter

Dos fiscals demandaran Trump per violar les clàusules anticorrupció de la Constitució

L’esperança que algun dia es contestin aquestes preguntes descansa sobretot en la investigació que porta a terme el fiscal especial nomenat per al cas, Robert Mueller, però fins i tot la seva feina pot estar en perill. Dilluns, Christopher Ruddy, un directiu de la conservadora Newsmax Media i amic personal de Trump, va assegurar després de visitar la Casa Blanca que s’està «sospesant» acomiadar Mueller. 

En una sessió anterior a la de Sessions en un altre comitè del Congrés, al qual va anar Rosenstein en lloc del fiscal general, aquest va explicar que l’acomiadament de Mueller només podria firmar-lo ell i va mirar de calmar els senadors. «No seguiré ordres si no crec que són legals i apropiades. Mentre estigui en aquesta posició no serà acomiadat sense una bona causa», va dir, però va afegir: «Si hi hagués una bona causa, ho consideraria». A molts els va recórrer un calfred. I ressusciten els fantasmes de la massacre del dissabte a la nit de Richard Nixon.