Dalia Ghanem: "Les dones juguen un rol cada vegada més actiu a l'Estat Islàmic"

Dalia Ghanem-Yazbeck (Alger, 1982), experta en violència extremista i radicalització, investiga per al Carnegie Middle East Center, amb seu a Beirut, la implantació del moviment gihadista a la regió del Sahel. També ha indagat sobre el desconegut paper de les dones en l'organització de l'Estat Islàmic. Recentment, va intervenir a Barcelona en un simposi sobre seguretat i extremisme violent a la regió euromediterrània, organitzat per l'IEMed, al qual van assistir més de 100 experts de 'think tanks' de 22 països europeus i del sud i l'est del Mediterrani.

-Ho sabem gairebé tot, del terrorisme al Pròxim Orient, però amb prou feines ens arriba informació del Magrib o del Sahel. ¿També allà creix l'activitat terrorista?

-És difícil traçar el mapa de tots els grups, perquè les lleialtats i obediències van canviant. Molts van ser en origen islamistes o gihadistes per conveniència. No obstant, hi ha clares tendències, i el desafiament més gran a nivell de seguretat per al Sahel i el Magrib, i per extensió per a Europa, és Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI). Els seus orígens es remunten als anys 90, a Algèria. Va sorgir de les cendres del Grup Salafista per a la Predicació i el Gihad. Al desaparèixer, alguns dels seus membres van crear el seu propi grup gihadista, i el 2006 va jurar lleialtat a Al-Qaida. El 2007 va canviar el seu nom pel d'AQMI.

-¿Segueix sent l'amenaça més gran en aquesta regió?

-Per descomptat, és una gran amenaça, un grup resilient. Només a Mali ha perpetrat 227 atemptats, i a Algèria, més de 400. A finals del 2009, va iniciar una nova estratègia, la 'sahelarització': va entendre que els països del Sahel, amb profunds problemes socioeconòmics, eren un terreny fèrtil per estendre la seva ideologia. I ha sigut capaç de moure's des d'Algèria fins a Mali, Níger, Burkina Faso... Té el quarter general al sud de Líbia, i és difícil perseguir-lo per la porositat de les fronteres i perquè les comunitats locals els ajuden i amaguen. Aquesta és la força d'AQMI: ha sabut incrustar-se en el teixit social de la regió.

-Després del fracàs de les revoltes àrabs, la decepció i la frustració han fet efecte en la joventut. ¿Podria ser una causa comuna de radicalització al nord d'Àfrica?

-He estudiat la qüestió de la radicalització des del 2003, i de les meves investigacions i xerrades amb exgihadistes he après que resulta molt difícil traçar un perfil comú. Cada història personal és única i en el procés de radicalització sempre hi ha diverses motivacions. Poden ser ideològiques, econòmiques... i fa falta un aglutinant. A vegades, podria ser la venjança davant la violència indiscriminada de les forces de seguretat. Un altre factor molt important són les connexions socials, com, per exemple, l'amistat, la conveniència i la condició de deixeble juguen un rol important en aquest procés.

-¿Com s'arriba fins al final del procés?

-Naturalment, hi ha diverses etapes en la radicalització. Primer, necessites conèixer la ideologia salafista, que t'arriba a través de la xarxa social, internet, amics, familiars… Després necessites ser convençut. Poden passar sis mesos o tres setmanes, depèn, però ningú s'aixeca un dia al matí convertit de cop en terrorista. Al final, algú del teu propi cercle t'ofereix entrar a la xarxa, i una vegada dins, ja no pots tornar enrere, estàs massa involucrat. El grup recorre al que sigui per impedir que marxis, fins i tot a coaccions i enganys.

-Alguns informes apunten la tendència d'una incorporació més alta de dones a l'Estat Islàmic (EI), on estan adquirint un nou protagonisme.

-Sí, el 2014 ja vaig escriure que el Daesh estava mobilitzant dones per executar un paper més actiu, i arribarà un moment en què seran combatents. Fa uns mesos, l'EI va enviar una dona franctiradora a Sirte (Líbia), i fa tres setmanes, van enviar franctiradores a Mossul. Per desgràcia, existeix la percepció que són agents de pau i només poden ser víctimes, i això és molt perillós. Els governants les segueixen anomenant 'dones migrants', donant per fet que no lluiten, quan juguen un paper molt important en el reclutament, el proveïment i la criança dels seus fills en la ideologia gihadista. Probablement jugaran un rol encara més actiu en el futur.

-¿Què fa que aquestes dones decideixin unir-se a l'Estat Islàmic?

-Les dones són persones racionals i actors polítics, i tenen gairebé les mateixes motivacions que els homes per allistar-s'hi. Hem de deixar de pensar que s'uneixen a l'EI tan sols per ser les nòvies dels gihadistes. No és cert.

-Però moltes vegades són reclutades amb aquest pretext...

-Sí, però també als homes els prometen que tindran una nòvia i una vida meravellosa a l'Estat Islàmic. És el que anomeno el desig de viure en una comunitat perfecta, 'youtubeana'. Tenen el sentiment que reconstruiran el Califat, envoltats dels seus germans i germanes, que viuran i revitalitzaran l'Umma [comunitat de creients musulmans], cosa que és molt poderosa i atractiva perquè els ofereix una imatge pròpia positiva. Els ofereix un propòsit a la vida i una causa molt noble per la qual lluitar, que ho transcendeix tot, la família, els llaços de sang, etcètera. Aquesta és una motivació poderosa per unir-se a l'EI.

-La realitat, després de tot, és molt diferent.

-Completament diferent, per descomptat. La realitat és la guerra, la violència extrema, els teus fills i altres éssers estimats morint davant de tu... I en canvi, tot això ho oculten les dones mateixes en l'important rol que juguen a través de les xarxes socials, a Twitter i Facebook, en la 'glamurització' de l'organització de l'EI.

-Molts analistes vaticinen la derrota de l'Estat Islàmic a curt termini, almenys al camp de batalla. ¿Vostè també?

-Encara que el Califat s'ensorri, l'EI no serà derrotat. Canviarà de nom i s'expandirà per una altra part, potser al Sàhara, a Líbia, qui sap... Perquè el cert és que no hem combatut la seva ideologia, que encara és allà fora i encara serà molt atractiva, ja que el gihadisme ofereix solucions molt fàcils a coses molt complicades, i seguirà aquí 'on line'. L'EI ha fet el que cap altre grup gihadista, construir el Califat, així que sempre tindran aquesta nostàlgia, i fins i tot avui tenen aquesta referència, no el califat del profeta Mahoma, sinó el califat del 2014. Evidentment, han canviat la cara del gihadisme per sempre.

-Els atacs terroristes a la UE comesos per joves nascuts en territori europeu causen perplexitat entre la classe política. ¿Com haurien d'enfocar els governs europeus aquest fenomen?

-Per desgràcia, crec que d'ara endavant presenciarem més atemptats a petita escala i de gran impacte comesos per gihadistes locals, producte de la seva societat. Com van ser els germans Kouachi [autors de l'atac a 'Charlie Hebdo' el 2015], purs productes de la societat francesa, encara que tinguessin orígens algerians. Però també crec que els governants haurien d'aprofundir en la integració de les societats mixtes arabomusulmanes, en la integració dels joves, sigui quin sigui el seu nom o origen. A més d'igualtat d'oportunitats, cal donar-los alternatives, una cosa per què lluitar, diferent, han de donar-los un somni.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

-¿És l'únic camí per afrontar el problema?

-Sí, és clar. I necessitem tractar els joves de manera diferent. Sempre pensem en la seva possible radicalització, mai en les coses sorprenents que poden fer i que milions ja estan fent en realitat, perquè són pocs els que de fet s'han radicalitzat. L'educació i les oportunitats socials són molt importants. Una solució militar i de seguretat per si mateixa mai serà suficient. I això val per a Europa, el Sàhara i el Magrib.