Mueller estreny el setge a Trump

Des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, una de les seves obsessions ha sigut desvincular el seu nom del 'Russiagate', la investigació que va començar estudiant la ingerència de Rússia en les eleccions dels EUA i que després es va ampliar per tractar de determinar si la campanya del magnat immobiliari es va confabular o va cooperar amb el Kremlin. Aquesta obsessió ha acabat sent la seva condemna. El president dels Estats Units està sent investigat per possible obstrucció a la justícia. I encara que queda provat si va cometre el mateix delicte que va posar camí de l’'impeachment' Richard Nixon i Bill Clinton, el focus que el fiscal especial Robert Mueller dirigeix cap al Despatx Oval representa un revés sense pal·liatius per a Trump.

Mueller, segons va desvelar dimecres 'The Washington Post', ha sol·licitat entrevistes amb Dan Coats, director nacional d’Intel·ligència; l’almirall Mike Rogers, director de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA, segons les sigles en anglès) i Richard Ledgett, que va ser subdirector d’aquesta agència. El fiscal especial ha demanat també a la NSA qualsevol nota o document que reculli interaccions amb la Casa Blanca de l’agència. I aquestes sol·licituds apunten que Mueller examina si el president va buscar ajuda per intentar que James Comey, el director de l’FBI que estava al capdavant de la investigació del 'Russiagate' i a qui va cessar fulminantment el 9 de maig, alterés aquesta investigació, així com per negar públicament que hi hagués proves de col·lusió de la seva campanya amb el Kremlin, i si l’acomiadament va tenir a veure amb el seu fracàs en aquests esforços.  

El que va passar amb Comey és el centre del tornado que s’està empassant Trump. Segons va denunciar l’exdirector de l’FBI davant el Senat la setmana passada, quan va acusar el president de mentir sobre els motius del seu cessament, Trump li va suggerir que «deixés passar» la investigació de Michael Flynn, l’assessor de seguretat nacional que va haver de dimitir per mentir sobre el contingut de les seves converses amb l’ambaixador rus Serguei Kisliak. Comey també va dir que Trump li va reclamar en més d’una ocasió que netegés públicament el seu nom, fent saber que no estava sent personalment investigat.

És cert que llavors no ho estava, com va confirmar l’exdirector de l’FBI, però ara Trump ja no pot sentir-se «totalment vindicat». Mueller l’ha inclòs en les seves indagacions. I el president torna a parlar de «la pitjor caça de bruixes en la història política americana».

You are witnessing the single greatest WITCH HUNT in American political history - led by some very bad and conflicted people! #MAGA

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 15 de junio de 2017

ATACAR MUELLER

L’argumentació de Trump, segons el primer de dos missatges que va penjar ahir a Twitter, és que «es van inventar una història falsa de col·lusió amb els russos, van trobar zero proves, així que ara intenten obstrucció a la justícia en la història falsa». 

They made up a phony collusion with the Russians story, found zero proof, so now they go for obstruction of justice on the phony story. Nice

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 15 de junio de 2017

I l’estratègia ara és qüestionar la investigació, que en el segon tuit ha dit que està «dirigida per alguna gent molt dolenta i compromesa».

No dona noms, però en les seves paraules i en el comunicat que va emetre dimecres l’oficina del seu advocat personal (que va denunciar com a «intolerable, inexcusable i il·legal la filtració de l’FBI d’informació sobre el president») es percep una de les armes amb què els conservadors intenten ara presentar batalla: atacar Mueller, denunciant no només les filtracions, sinó també assenyalant possibles conflictes d’interessos per haver treballat en el sector privat com a advocat de familiars de Trump, que el va entrevistar com a potencial director de l’FBI la vigília del seu nomenament com a fiscal especial.

El que s’obre ara és un complex camí, d’investigació, legal i polític. Els alts càrrecs de la intel·ligència han accedit a ser entrevistats per Mueller, però la setmana passada Coats i Rogers es van negar a contestar preguntes davant el Senat i podrien usar davant el fiscal especial l’argument del privilegi executiu. Si la Casa Blanca apel·lés a aquest privilegi obriria potencialment una lluita als tribunals, tot i que l’Administració no té la victòria assegurada: en el Watergate el Tribunal Suprem va dictaminar que no era vàlid per retenir proves en una investigació penal.

EL CONGRÉS

Notícies relacionades

Condons Trump per als xinesos

El fiscal especial Mueller investiga si Trump va obstruir la justícia

Fins i tot si Mueller i el seu equip trobessin proves d’obstrucció, no seria el Departament de Justícia qui iniciaria un procés per imputar un president en actiu. Recauria en mans del Congrés, actualment en control dels republicans, revisar les proves i decidir si són suficients per iniciar l’'impeachment'.

Trump, a més, afronta altres perills. Ha perdut la batalla de l’opinió pública i, segons una enquesta publicada ahir per AP, ja més d’un 60% dels nord-americans creuen que va intentar impedir o obstruir la investigació.