Mor Helmut Kohl, l'artífex de la reunificació d'Alemanya

L’excanceller d’Alemanya, Helmut Kohl, que va morir ahir als 87 anys, era un gegant de la política que va marcar la història del seu país i també d’Europa. Pertanyent a l’última generació que va viure, de nen i adolescent, els estralls de la segona guerra mundial va ser un europeista convençut.

La biografia de Kohl és extensa però la seva figura estarà per sempre lligada a dos esdeveniments històrics fonamentals i relacionats entre si: la reunificació d’Alemanya, de la qual va ser el principal arquitecte, i la creació de l’euro.

L’exmandatari alemany, que va morir a casa seva, a Ludwigshafen del Rin, la seva localitat natal, pertanyia a la Unió Cristianodemòcrata (CDU), liderada actualment per Angela Merkel. Va ser canceller entre el 1982 i el 1998, cosa que el converteix en el dirigent alemany que s’ha mantingut més temps al poder des de la segona guerra mundial. 

El procés de reunificació d’Alemanya es va acabar el 3 d’octubre de 1990. El 1987, dos anys abans de la caiguda del mur de Berlín i en el marc de l’'Ostpolitik' (la política de distensió amb l’est), Kohl va visitar el líder de la comunista República Democràtica Alemanya, Erich Honecker, primera trobada d’aquest tipus des del final de la segona guerra mundial i la divisió d’Alemanya.

Kohl va ser també el motor de la creació de la moneda única europea. De fet, la reunificació alemanya i la creació de l’euro van ser el producte d’un pacte. Alemanya se la jugava bastant al renunciar al marc, la divisa més forta d’Europa, i no era fàcil convèncer la ciutadania alemanya de la necessitat de fer aquest pas en nom de la integració europea. El pacte va consistir en el fet que Berlín  va renunciar al marc a canvi de la reunificació del país.

Per a això va comptar amb el ferm suport del president francès, François Mitterrand, amb qui havia forjat una estreta relació. L’eix francoalemany va ser durant molts anys el pilar més sòlid que impulsava el procés d’integració europea.

La reunificació d’Alemanya s’enfrontava a la resistència d’alguns socis, especialment la de la primera ministra britànica, Margaret Thatcher, i també la del líder soviètic, Mikhaïl Gorbatxov. La posició de Thatcher era d’oberta hostilitat. La 'dama de ferro' estava convençuda que una Alemanya unificada seria massa poderosa i temia que en algun moment poguessin ressorgir els fantasmes del passat. Dècades després va transcendir que, el març de 1989, Thatcher va convocar a la seva residència de descans de Chequers una trobada secreta amb historiadors britànics en què alguns van expressar la seva creença que Alemanya no havia superat el passat nazi, tot i que altres van subratllar que la República Federal era un règim democràtic consolidat i totalment fiable. També es va saber que el setembre del 1989, dos mesos abans de la caiguda del mur de Berlín, Thatcher va comunicar a Gorbatxov durant un dinar al Kremlin que «diguin el que diguin els comunicats de l’OTAN, no volem la reunificació d’Alemanya».

MAASTRICHT

Kohl va aconseguir finalment vèncer aquesta hostilitat. A més de Mitterrand, va rebre el suport del president del Govern espanyol, Felipe González, cosa que el dignatari alemany sempre va reconèixer i va recompensar amb una relació privilegiada. Culminada la reunificació, la cimera europea de Maastricht, el desembre del 1991, va establir els fonaments de la futura moneda única i del Banc Central Europeu.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Kohl era un home molt corpulent. Aquesta periodista recorda com, als 90, el llavors portaveu i cap de comunicació de l’OTAN, Jamie Shea, va explicar que en la logística preparatòria d’una cimera de l’Aliança s’havia tingut en compte aquest factor en la tria de les cadires. Però l’exmandatari tenia una salut fràgil des que el 2008 va patir una mala caiguda, que el va deixar en cadira de rodes.

Va ser el mentor d’Angela Merkel, quan l’actual cancellera iniciava la seva carrera política. Kohl  li va oferir el seu primer càrrec ministerial. Després d’abandonar la cancelleria, la reputació de Kohl es va veure tacada per un escàndol financer a la CDU. Però res podrà esborrar la profunda empremta i l’important llegat que va transmetre a Alemanya i a Europa.