Macron, en marxa cap a una àmplia majoria parlamentària

La Republica en Marxa, el partit que Emmanuel Macron va batejar fa un mes sobre les bases d’un moviment creat l’abril del 2016, podria aquest diumenge, segona volta de les elec­cions legislatives franceses, fer una entrada triomfal a l’Assemblea ­Nacional.

La dinàmica favorable al nou president francès i una abstenció que, com fa una setmana, s’augura històrica, li donaran gairebé amb tota seguretat a Macron una majoria parlamentària molt àmplia. Els últims sondejos atorguen a LREM una forquilla d’entre 440 i 470 escons dels 577 que té la Cambra baixa, gairebé el 80% de l’hemicicle.

L’oposició gairebé no tindrà pes en una Assemblea profundament renovada, de la qual desapareixen grans pesos pesants i on moltes de les seves futures senyories procedeixen de la societat civil. El flamant partit de Macron s’haurà carregat diputats conservadors i socialistes sense deixar pas a les aspiracions del Front Nacional i de la França ­Insubmisa.

Ni Marine Le Pen ni Jean-Luc Mélenchon han mobilitzat el seu electorat com ho van fer en les últimes eleccions presidencials. La primera haurà de renunciar al seu objectiu de formar grup parlamentari perquè es quedarà molt lluny dels 15 diputats. El segon podria aconseguir-ho però és possible que necessiti el suport del Partit Comunista, amb qui manté una relació tempestuosa.

Encara que és sorprenent, la relació de forces que es dibuixa no és inèdita. El 1958, la dreta del general De Gaulle ocupava el 82% dels seients de l’Assemblea i després de les eleccions del 1993, que va guanyar el conservador Jacques Chirac, ho feia en el 84% de l’hemicicle. Sense ser un corró, també l’esquerra de François ­Mitterrand va tenir més que una còmoda majoria parlamentària el 1981.

De tota manera, les actuals forces d’oposició, laminades per la irrupció de LREM, temen ara que el president disposi d’un poder excessiu i les crides a evitar aquestes concentració han sigut el leitmotiv de la campanya entre les dues voltes.

«Una majoria rotunda comporta el risc d’ofegar el debat», alertava el cap de files dels Republicans, François Baroin. Altres adverteixen que si no es produeix a l’interior de l’Assemblea, el debat es traslladarà necessàriament al carrer.

Però és poc probable que els electors vagin en massa a les urnes, fatigats per un llarguíssim procés electoral que es va iniciar el novembre del 2016 amb les primàries a la dreta, i desorientats davant un paisatge polític en plena recomposició.

L’escenari d’una Assemblea Na­cional dominada per Macron ha portat els grans partits ara derrotats a reivindicar una dosi de proporcionalitat en el sistema electoral -ara majoritari, a dues voltes i de circumscripció única-, del qual curiosament ells mateixos s’han beneficiat els últims 60 anys.

BLINDAR LES LLEIS CLAU

«El risc de l’absolutisme no és el que ens espera», va dir Macron dimecres passat durant el Consell de Ministres. L’exministre d’Economia de François Hollande ha après la lliçó de mandat del seu predecessor i ha volgut blindar-se amb una majoria fidel que no doni sorpreses quan s’hagi de votar lleis clau.

Notícies relacionades

Macron, camí de poder governar sense oposició parlamentària

Macron diu que la porta continua oberta si el Regne Unit decideix quedar-se a la UE

Un dels episodis que més van debilitar l’anterior Govern dirigit per Manuel Valls va ser haver de recórrer al decret per tirar endavant la polèmica reforma laboral, boicotejada per un grup de diputats socialistes contraris a la llei. Macron intentava impedir aquest escenari a l’exigir a tots els candidats que es presenten en les legislatives firmar una carta comprometent-se a respectar la disciplina del grup parlamentari.

Després de provocar la implosió de l’esquerra, LREM podria generar una escissió a la dreta entre els membres històrics dels Republicans i els 'constructius', disposats a recolzar la majoria presidencial. Els dos partits es veuen obligats a ini­ciar un període de reflexió per fer balanç de danys i intentar renéixer de les ­cendres.