Líbia es converteix en l'infern per als refugiats

Alguns arriben amb números tatuats a la pell, com els esclaus d’abans. Però no parlem d’una altra època. Està passant ara a Líbia, que s’ha convertit d’un any ençà en un país on els refugiats que pretenen embarcar-se des de les seves costes fins a Itàlia viuen situacions atroces a mans de màfies. Quan són recollits al mar, els immigrants relaten tot tipus de tortures, vexacions i abusos per part dels que disposen de les barcasses que, en teoria, els portaran a Europa. Són segrestats, retinguts i venuts a les places públiques líbies com esclaus. El 90% de les dones que han passat pel país nord-africà reporten haver sigut violades. L’Estat fallit en què s’ha convertit Líbia des de la caiguda de Gaddafi és terreny adobat per a delinqüents que campen amb total impunitat i s’acarnissen amb els més vulnerables.

«Vull destacar l’altíssim nivell de violència que estan vivint els refugiats a Líbia», alerta Michele Traitini, cap de missió del Prudence, el vaixell de rescat d’immigrants que l’oenagé Metges Sense Fronteres (MSF) té actiu al Mediterrani central. Una violència que, segons l’expert, es va incrementant cada dia que passa perquè ningú posa cap mena de límit a les màfies delinqüencials que actuen en un país sumit en el més absolut desgovern.

I és precisament a Líbia on es concentren més refugiats a l’espera d’embarcar-se des de les seves costes camí a Itàlia. Perquè aquesta ruta, coneguda com la ruta del Mediterrani central, és, avui dia, la més transitada després que es va tancar la ruta dels Balcans arran del pacte entre la Unió Europea i Turquia firmat el mes de març del 2016. L’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) xifra en 20.000 la quantitat de ciutadans sirians atrapats al país nord-africà, sense comptar els milers d’africans arribats a l’embut libi des de l’Àfrica subsahariana. Viuen amuntegats en centres de detenció il·legals i improvisats, una situació que es pot veure en vídeos de diferents oenagés.

CONSEQÜÈNCIA DEL PACTE TURQUIA-UE

Si es tanca la ruta dels Balcans, ho intenten pel Mediterrani central. Encara que sigui més perillós. La conclusió és que no es pot posar portes al flux migratori perquè, quan se’n tanca una, sistemàticament se n’obre una altra. El pacte Turquia-UE –un acord amb el qual Ankara, a canvi de contraprestacions econòmiques, fa la funció de mur de contenció perquè els refugiats no entrin a Europa–, si bé és cert que ha reduït el nombre d’arribades, en cap cas ha solucionat la crisi perquè únicament ha desplaçat la ruta.

L’èxode cap a Europa porta camí d’arribar aquest 2017, un any més, a una envergadura desorbitada atenent al nombre de persones que intenten posar un peu al vell continent fugint de la guerra i la misèria i les que es deixen la vida en l’intent. Des de començament d’any, les xifres de refugiats arribats a Europa per mar han disminuït respecte al 2016 en el mateix període, fruit del citat acord, però encara estem parlant de milers de persones i centenars de morts. La ruta que té el seu origen a Líbia amb destí a Itàlia és la principal via d’entrada a Europa amb un increment d’afluència que actualment s’acosta al 40%.

Aquestes són les xifres amb què compta l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) de les Nacions Unides, integrada per 165 països, amb la qual avalen les seves conclusions. Des de començament d’any, entre els mesos de gener i juny, han arribat per mar a Europa 73.190 refugiats, davant dels 211.400 que ho van fer durant el mateix període del 2016. Un descens substancial, a l’espera del segon semestre, més calorós i, per tant, de més afluència. Respecte a les morts al mar, han baixat en xifres absolutes però el flux també és menor. Si en el primer semestre del 2016 en van morir 2.899 al Mediterrani, des que va començar el 2017 n’han sigut 1.808. Al parlar de morts no podem perdre de vista que la realitat acostuma a superar amb escreix les xifres oficials, ja que no totes les morts són comptabilitzades.

TRAVESSIES MORTÍFERES

Frontex, l’agència europea encarregada d’ajudar els estats membres de la UE a gestionar les seves fronteres exteriors, alerta que el negoci del contraban de persones cada vegada s’incrementa més. A Líbia, especialment, les xarxes de contrabandistes estan més arrelades, perfeccionant un negoci extremadament rendible. Un immigrant pot arribar a pagar, en total, una mitjana de 3.000 euros per arribar fins a Itàlia.

En el seu ànim de rendibilitzar al màxim la seva activitat, segons constata l’agència europea de control de fronteres, les barcasses, cada vegada de menys qualitat, són carregades cada cop amb un nombre més elevat de persones –una mitjana de 120 a 130 en bots de goma de 10 metres que fins fa un parell d’anys no en portaven més de 90–. Les bandes criminals involucrades en el contraban de persones usen amenaces i violència per obligar els immigrants a pujar en els bots sobresaturats i són llançats a l’aigua amb poc menjar, aigua potable i combustible amb l’argument que aviat seran rescatats. Les travessies, en aquestes condicions, cada vegada són més mortíferes.

Notícies relacionades

Milers de refugiats moren cada any al desert del Níger en la seva fugida cap a Europa

Xifra rècord de 65,6 milions de desplaçats al món

El cap de missió de l’oenagé Proactiva Open Arms, Guillermo Cañardo, porta a col·lació un fenomen relativament nou en aigües del Mediterrani central. «Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció en les últimes missions és l’activitat dels guardacostes libis que, entrenats i equipats per Europa, intercepten les barcasses carregades d’immigrants per retornar-les a Líbia», explica el cooperant per afegir: «Aquestes persones són després empresonades en presons líbies». Aquestes intervencions estan emmarcades en acords entre alguns països europeus, especialment Itàlia, i Líbia per, sense massa èxit, intentar aturar uns fluxos migratoris que es revelen imparables.

El membre d’aquesta oenagé, una de les més actives en aquests moments en els rescats al Mediterrani central, també constata la cada vegada menor presència de vaixells de rescat oficials en detriment de les oenagés que, per primera vegada, ja han assistit més persones que no pas els militars italians i altres institucions oficials.