La UE exigeix als gegants d'internet la retirada immediata de missatges terroristes

Europa torna a viure un moment relativament dolç, però hi ha problemes que no han desaparegut, que estan enquistats, i el més evident és el terrorisme. Els recents atacs al Regne Unit i l’últim ensurt a Brussel·les recorden que l’amenaça terrorista segueix molt present i que les eines per combatre-la, tot i les mesures cuinades després dels atemptats de París, són insuficients. Els 28 caps d’Estat i de Govern de la UE van fer ahir un pas més redoblant la pressió sobre els gegants d’internet. Exigeixen que les plataformes actuïn retirant de forma immediata els missatges que inciten a la violència i que inunden la xarxa.

    

«La indústria té la seva pròpia responsabililtat per ajudar a combatre el terrorisme i el crim per internet. El Consell Europeu espera que desenvolupi noves tecnologies i eines per millorar la detecció automàtica i la retirada del contingut que inciti a la violència», reclamen en el document aprovat pel Consell Europeu, en el qual assenyalen la necessitat de complementar-lo amb mesures legislatives a nivell europeu en aquest terreny.

    

El maig del 2016, la Comissió Europea i quatre grans plataformes de xarxes socials –Facebook, Twitter, Youtube i Microsoft– van adoptar un codi de conducta per lluitar contra la incitació il·legal a l’odi a internet. Les quatre grans tecnològiques es van comprometre a examinar en un termini de 24 hores la majoria de les queixes d’incitació a l’odi rebudes i a eliminar aquests continguts o desactivar-los si procedia.

LENT

Gairebé un any després, els números deixen patent que el camí recorregut és excessivament lent. La quantitat de notificacions que s’examinen ha passat del 40% al 51%, però «Facebook és l’única empresa que compleix plenament amb l’objectiu d’examinar-les el mateix dia», revela l’Executiu comunitari en el seu segon informe publicat a començaments d’aquest mes.

    

Segons aquest informe, Facebook avalua el 57,9% dels casos en menys de 24 hores, mentre que You­tube només n’examina el 42,6%, i Twitter, el 39%.

    

«És hora d’accelerar la cooperació», va reclamar el president de la UE, Donald Tusk. «La propaganda terrorista aconsegueix el seu principal impacte en les primeres hores de ser penjada i hem d’animar la indústria a desenvolupar eines que detectin automàticament i remoguin continguts que divulguin material terrorista o que inciti a la violència». El suport de la resta de dirigents europeus va ser total. «Necessitem fer més per aturar la divulgació de l’extremisme a internet i prevenir que els terroristes tinguin un espai segur a la xarxa», va assenyalar la premier britànica, Theresa May. «El terrorisme està castigant alguns països europeus amb molta duresa i és un tema en què hem d’incrementar la col·laboració», va afegir el president espanyol, Mariano Rajoy.

    

Un altre àmbit crucial són els sistemes d’encriptat punt per punt, que fan que només les persones que es comuniquen entre si puguin llegir els missatges que s’intercanvien. El Consell Europeu reclama mesures, mantenint la privacitat, per superar els sistemes que «permeten als terroristes comunicar-se amb formes a les quals les autoritats competents no tenen accés».

INFORMACIÓ

El document també reitera la necessitat de compartir més informació sobre combatents estrangers, alerta del creixent nombre d’individus radicalitzats i valora positivament els dos nous sistemes per controlar qui surt i entra a Europa. A més reclama a la Comissió Europea que comenci a dissenyar propostes legislatives per fer interoperatives les diferents bases de dades.

    

Més enllà del terrorisme, la jornada ha servit per reiterar el compromís amb una defensa europea, menys dependent dels Estats Units, i ha avalat la creació d’una cooperació estructurada permanent, perquè aquells països interessats a avançar més ràpidament en matèria de defensa puguin fer-ho, i un nou fons de defensa que el president francès, Emmanuel Macron, va agrair a la Comissió Europea.

Notícies relacionades

May deixa molts dubtes sobre el futur dels europeus que resideixin al Regne Unit després del 'brexit'

Cuba, el gran èxode

    

El francès va sembrar en el seu primer Consell Europeu noves dosis d’il·lusió i s’ha convertit en la gran esperança per rellançar el projecte europeu. La cancellera alemanya, Angela Merkel, espera que el nou president francès «aporti l’impuls i la creativitat» que s’esperen de l’eix francoalemany, mentre el nou estadant de l’Elisi s’ha compromès a treballar «braç a braç» amb Berlín. «Quan França i Alemanya estan en desacord és estrany que Europa avanci. La veu de França és important i pot fer canviar moltes coses», va assegurar.