La massiva arribada de refugiats posa Itàlia contra les cordes

El ministre italià d'Interior, Marco Minniti, va llegir les últimes dades sobre arribades d'immigrants i refugiats que li havien enviat durant una escala tècnica a Islàndia, camí dels EUA, per a una reunió internacional, i va donar l'ordre d'invertir la ruta de l'avió i tornar a Roma, on es va reunir immediatament amb el primer ministre, Paolo Gentiloni. “La situació de les migracions es pot precipitar en qualsevol moment”, va dir. “Les xifres d'avui són insostenibles”, va afegir Matteo Renzi, secretari del progressista Partit Demòcrata (PD). Mentrestant, la UE ha concedit 600 milions d'euros més per fer front a l'emergència.

Poques hores abans, uns quants centenars de refugiats del principal centre d'acollida europeu (3.000), situat a Mineo (Sicília), havien ocupat l'autopista que uneix Catània i Gela, a l'illa italiana. En els quatre dies anteriors els militars de l'Armada i les oenagés havien salvat de nombrosos naufragis i pasteres atrotinades més de 10.000 persones que fugien de l'Àfrica a través de Líbia, elevant les arribades a 70.000 des del mes de gener, és a dir un 26% més que en el primer semestre de l'any passat, que es va tancar amb 180.000 arribades. “Aquest any podrien arribar a la xifra de 230.000”, expliquen les autoritats. Preparant-se per sortir, a les costes de Líbia hi hauria 90.000 persones més, segons han informat a Roma els diversos serveis secrets europeus que operen a la zona.

Les autoritats italianes han registrat que els pics de l'èxode africà ja no es produeixen una vegada cada dues setmanes com des de principis d'any, sinó cada dia o dos dies. Els pròxims dos o tres mesos de bonança del mar i tot el que està succeint a les fronteres del sud de Líbia fan presagiar que els desembarcaments podrien augmentar i posar en perill la delicada programació interna italiana, que al desembre havia previst un repartiment d'emigrants per quotes en tots els municipis del país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

D'altra banda, els representants de 40 tribus del sud de Líbia, que són els que controlen de fet unes fronteres de milers de quilòmetres dibuixades a la sorra, sense policia ni duanes, van ser reunits fa uns mesos secretament al ministeri de l'Interior de Roma, sense que ningú se n'assabentés, on es va firmar un acord per tancar aquells passos fronterers. La mesura està acompanyada amb la presència de tres contingents militars al Txad, el Níger i Mali, respectivament francès, nord-americà i pròximament italià que, amb un pressupost provisional de 160 milions d'euros haurien de contribuir al bloqueig de les rutes migratòries cap al Mediterrani. La ciutat d'Agadez, al Níger, a 750 quilòmetres de la frontera líbia, és el “hub” més important de les rutes subsaharianes cap al nord.

A aquestes xifres s'hi ha d'afegir que diumenge passat van ser trobats els cossos de 52 emigrants al desert del nord del riu Níger, a la frontera sud de Líbia, segons ha informat el delegat del govern a la regió, Fatoumi Boudou. 70 persones viatjaven en tres vehicles que havien sigut abandonats en ple desert, sense aigua ni menjar, per uns traficants de persones que van fugir en una verdadera estampida, com si temessin alguna cosa.