BRUSSEL·LES DAVANT EL DRAMA HUMANITARI

Itàlia demana ajuda a Europa per acollir els refugiats

Els socis prometen solidaritzar-se amb Roma i combatre les màfies però no acorden cap mesura concreta

zentauroepp39101502 italian prime minister paolo gentiloni speaks during a press170629174634

zentauroepp39101502 italian prime minister paolo gentiloni speaks during a press170629174634 / Markus Schreiber

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Com si es tractés d'un presagi, Berlín ha rebut aquest dijous la plana major de la política europea sota una intensa pluja. Encara que la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha convocat els seus socis per fixar una posició conjunta de cara a la cimera del G20 que la ciutat d'Hamburg acull la setmana que ve, la reunió ha evidenciat els problemes del grup per lidiar amb la “insostenible” arribada de refugiats i immigrants que està desbordant Itàlia i Grècia. “Demanem una contribució directa dels nostres aliats europeus […] L'absorció sempre és només a través d'un únic país”, ha lamentat el primer ministre italià, Paolo Gentiloni.

En l'última setmana, fins a 17.000 persones han arribat a les costes italianes des del nord d'Àfrica o han hagut de ser rescatades del mar, cosa que ha elevat la xifra d'arribades un 26% en comparació al primer semestre del 2016. Aquesta situació d'“emergència” ha portat els líders europeus a voler llançar un missatge d'unitat. “Itàlia i Grècia són verdaders herois per la seva acollida de refugiats. No podem deixar-los sols”, ha assegurat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Més enllà del missatge de suport amb què s'han solidaritzat tots els presents, des de Merkel al president francès, Emmanuel Macron, la reunió ha finalitzat sense l'adopció de cap mesura específica. Lluny queda ja la idea de repartir unes quotes per acollir refugiats entre els socis. Gentiloni ha assegurat que el seu executiu està treballant en un pla per prestar més ajuda als camps que acullen els refugiats i per combatre les màfies que operen des de Líbia però l'emergència de la situació els ha portat a amenaçar amb tancar els seus ports. “No tenim la intenció de renunciar a una acollida humanitària, però hi ha molts temes a discutir”, ha explicat.

INCOMPLIMENT EUROPEU AMB ELS PAÏSOS D'ORIGEN

Macron ha demanat coordinar una política que ajudi els països d'origen i ha assegurat que el 80% dels que arriben són migrants econòmics, no refugiats que fugen de la guerra. “Si barregem aquestes dues realitats podem veure'ns desbordats”, ha apuntat, molest. Merkel ha apuntat en la mateixa direcció i en el pla domèstic ha endurit la seva posició amb els refugiats de cara a les eleccions del pròxim setembre. “No podem permetre que la il·legalitat es converteixi en normalitat”, ha sentenciat.

Notícies relacionades

Malgrat que l'acord entre Brussel·les i Turquia va aconseguir reduir el nombre d'arribades, blindant pràcticament Espanya, el flux des de l'Àfrica és constant i davant el bloqueig d'Ankara la ruta s'ha dirigit cap al nord del continent, on operen els traficants de persones. Segons ha assegurat el president del Consell Europeu, Donald Tusk, durant les reunions del G20 de la setmana que ve s'abordarà la necessitat que tots els països imposin sancions contra aquestes màfies.

Per la seva part, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, s'ha mostrat obert a ajudar Itàlia però ha insistit que “la batalla s'ha de lliurar al país d'origen”. Malgrat que l'executiu va assegurar que durant el 2016 s'incrementaria un 0,21% el pressupost destinat a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament per a països pobres, la xarxa d'oenagés europees CONCORD va denunciar que l'aportació espanyola és “la més baixa des dels anys 80”, una cosa que situa la solidaritat d'Espanya per sota de països com Eslovènia o Malta. El panorama comunitari tampoc és encoratjador. El 2015 la contribució de la UE va ser del 0,44% de la seva renda nacional bruta, lluny de l'objectiu del 0,7%, que només van complir cinc dels 28 països de la unió.