El Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, en transformació

Tres anys enrere no existien i quan van treure el cap a l’arena política van aconseguir el 25% dels vots. Joves, inexperts i amb ganes de cridar, després d’arribar al Govern d’una ciutat o d’aconseguir un lloc al Parlament van pagar errors de novell per la falta de costum de governar el dia a dia, però n’estan aprenent. A la segona volta de les recents municipals, van recolzar els partits conservadors, no perquè ho siguin, sinó per fastiguejar els progressistes del Partit Democràtic (PD).

S’havien presentat com a Moviment 5 Estrelles (M5S), com la puntuació dels millors hotels. Es deien indignats contra la casta política, reivindicaven la democràcia directa a través d’un clic a internet i prometien netejar el Parlament i el país de corrupció, corruptors i corruptes. En les municipals els seus resultats no van ser gens bons, però de cara a les generals del 2018 estan al voltant del 30% en els sondejos, més o menys igualats amb el PD. Un altre 30% de l’electorat se’l reparteixen les dretes i les engrunes que queden estan escampades. Podrien guanyar, segons indiquen les enquestes, encara que en moltes latituds no solen ser fiables.

VOTANTS MOLT DIVERSOS

La composició sociològica del M5S no és uniforme. Els que més els voten, segons els analistes socials, són els autònoms i els empresaris (43%), seguits pels obrers (36%), els empleats i els professors (35%), els estudiants (34%), els treballadors en atur (32%) i els professionals liberals (24%). Compten amb el vot del 32% dels homes i del 23% de les dones.

Al sud, arriben al 36% dels vots, el 29% al centre-sud i el 27% al nord-est, feu tradicional de la Democràcia Cristiana i després de la Lliga del Nord. El 41% dels seus electors rebutgen les divisions polítiques tradicionals de dretes i esquerres, conservadors o progressistes.

Per edats, la majoria dels vots els recullen en la franja de 30 a 44 anys (36%), seguida pels joves d’entre 20 i 30 (34%). El nivell d’instrucció és alt (31%) i mitjà (29%).

CONTRA LA IMMIGRACIÓ

Els 'grillini' són favorables a rebutjar els immigrants perquè els consideren una amenaça per a la seguretat (51%), recolzen una llei de defensa personal per poder reaccionar amb armes davant la violència (60%), tenen escassa confiança en la UE (27%) i pensen que les democràcies poden funcionar sense partits (55%)

Al contrari del progressista PD, el moviment fundat per Beppe Grillo, un còmic en actiu, «no és un partit de masses, perquè la seva base electoral no és específica», com ha escrit el sociòleg Ilvo Diamanti. Els voten de tot arreu «sense desequilibris específics».

GRILLO, EL GUARDIÁN DE LES ESSÈNCIES

Notícies relacionades

Tots contra Renzi i Renzi contra tots

Cuba, el gran èxode

Grillo, el líder, ha patit diverses transformacions. Tothom el coneix per la cabellera i la barba blanques i pels seus crits estentoris contra tot i tothom. Quan va mudar els teatres per les places, va popularitzar el «'vaffanculo'» («a prendre per...») dirigit als polítics. Cosa que agrada a autònoms enfadats amb Hisenda, obrers en atur a causa dels robots i les transformacions industrials, petits empresaris esgotats per la globalització i mestresses de casa desorientades davant els escàndols, dia sí dia no, per la insalubritat dels aliments.

Ara Grillo ja no és un líder, sinó el garant que el M5S no es desviï de la via recta. Recorre amb moto la península de dalt a baix, apuntalant alcaldes novells –entre ells la inexperta Virginia Raggi a Roma, que va heretar una ciutat infiltrada per les màfies fins al moll de l’os, de les quals no aconsegueix desprendre’s– i fent  fora els rebels.