LA INTERFERÈNCIA DEL KREMLIN A LES ELECCIONS DELS EUA

La cadena RT i l'agència 'Spútnik', els ariets del Kremlin per denigrar Clinton

Els dos mitjans han publicat notícies falses sobre la candidata demòcrata sota les ordres personals de Putin, segons la intel·ligència dels EUA

 

  / REUTERS

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

L’octubre de l’any passat, en la recta final de la campanya presidencial nord-americana, l’agència de notícies russa Spútnik, finançada pel Govern rus, va publicar el contingut d’un suposat correu electrònic escrit per Sidney Blumenthal, un confident de Hillary Clinton, obtingut a partir del pirateig de l’ordinador de John Podesta, el cap de campanya de l’aspirant demòcrata.

 El seu contingut, sobre l’atac contra el consolat nord-americà a Líbia el 2012 en què va morir l’ambaixador, Christopher Stevens, era molt perjudicial per a la reputació de la rival de Donald Trump en la carrera cap a la Casa Blanca. Segons va informar a la seva pàgina web la secció en llengua anglesa de l’agència, l’amic de Clinton explicava el següent: «L’atac es podia haver previngut; Clinton era la responsable del Departament d’Estat; si el Partit Republicà vol utilitzar-ho en contra seu, és legítim».

El contingut de la informació no només va ser consumit durant unes hores per l’audiència de Spútnik en anglès, una agència que compta amb 200.000 seguidors a Twitter i a la pàgina de la qual a Facebook més d’un milió de fans han posat un m’agrada. Va ser utilitzat teatralment durant un míting electoral pel president dels EUA, Donald Trump.

En realitat, no es tractaven de les paraules de l’amic íntim de la candidata demòcrata. Blumenthal simplement havia enviat per e-mail el contingut d’un article escrit per un reporter de Newsweek, Kurt Eichenwald. A l’adonar-se’n, el periodista autor, indignat, va escriure un article titulat Senyor Trump, jo no soc Sidney Blumenthal, que va difondre en un acusatori tuit al Govern rus.

Segons han conclòs les agències d’intel·ligència nord-americanes, va ser el mateix president rus, Vladímir Putin, qui va ordenar personalment a la cadena RT i a l’agència Spútnik llançar una campanya de descrèdit contra Clinton, després de rebre un informe dels seus serveis secrets en què es donava per fet la seva victòria en les presidencials.

L’objectiu, segons els EUA, era sembrar dubtes sobre la legitimitat de la previsible victòria de Clinton, fomentant al seu torn el descrèdit envers la democràcia i el sistema d’alternança en el poder. Tan segura estava la cadena del triomf demòcrata –i tan preparat semblava estar el seu personal i la seva directiva per sembrar dubtes sobre els resultats electorals–que el 8 de novembre, dia de les eleccions, Margarita Simonyan, redactora en cap de RT, va escriure un significatiu tuit: Democracy R.I.P.

Diverses denúncies

Notícies relacionades

En els seus 12 anys de trajectòria, la cadena RT acumula nombrosos episodis polèmics. És acusada freqüentment de difondre notícies falses, i ha sigut objecte de denúncies pels ens reguladors de diversos països. El juliol del 2014, la reportera Sara Firth, basada en Londres, va presentar la dimissió en protesta per la cobertura que la cadena va fer de l’avió abatut de Malaysia Airlines a Ucraïna el juliol del 2015. «És una desinformació òbvia i va arribar a un punt en què no podia defensar-la més», va declarar llavors la periodista. El 2012, l’Oficina de Comunicacions, més coneguda com a Ofcom, l’ens regulador dels mitjans de comunicació al Regne Unit, va determinar que RT havia vulnerat el codi deontològic en una informació sobre la guerra de Síria.

El finançament de RT va a càrrec fonamentalment de les arques estatals russes. El 2014, va rebre poc més de 300 milions de dòlars, encara que l’any següent la xifra es va reduir de forma significativa degut a la depreciació del ruble. Els sous varien molt, però en línies generals com a mínim són equiparables o fins i tot superiors als de les grans cadenes de televisió. Molts observadors critiquen l’absència de criteri i la canviant línia editorial de la cadena, que es modula segons el públic antisistema a qui va dirigit.