Mor Liu Xiaobo, la icona de la lluita xinesa per la democràcia

Liu Xiaobo ha mort aquest dijous als 61 anys a causa d'un càncer de fetge i el món ha perdut un home de la fusta de Gandhi, Luther King o Mandela. Es trenquen però no es torcen. Liu els va agafar el relleu en la resistència pacifica i pacient, també la seva lluita va acabar per transcendir els límits geogràfics o racials fins a arribar a un ideal universal de llibertat. I també la seva aventura li va sortir molt cara.

L'ajuntament de la ciutat de Shenyang va anunciar aquest dijous el que es presagiava. Una fallida multiorgànica havia acabat amb Liu, hospitalitzat des que al maig li va ser diagnosticat un càncer terminal. Se sabia que la malaltia s'havia estès a altres òrgans, que la seva debilitat ja li impedia menjar i rebre tractament i que als familiars se'ls havia avançat l'imminent desenllaç. Fins i tot en les seves últimes setmanes havia lliurat una lluita contra Pequín per morir on i com volgués, però les seves peticions van ser ignorades pel por que utilitzés el seu últim alè a l'estranger per defensar la democràcia.

Als nobels de la pau se'ls mesura per la magnitud del seu rival i pocs n'hi ha de tan ferotges i vigents com el règim comunista. S'ha de rebobinar fins a Carl von Ossietzky i l'Alemanya nazi per trobar un altre mort en captivitat. La Xina li deu el favor a Liu que no es morís quan el seu president, Xi Jinping, departia el cap de setmana passat amb els líders mundials a Hamburg.

CONDEMNA D'11 ANYS

Liu havia sigut diagnosticat quan complia una condemna d'11 anys en una presó de la província de Liaoning, al nord del país, per conspirar contra l'Estat. El règim ho va vendre com la concessió de la llibertat provisional per raons mèdiques quan es va assemblar més a un simple trasllat. Liu va estar des d'aleshores al centre vigilat per agents de seguretat que impedien l'accés a les seves amistats. Només s'han pogut acomiadar d'ell la seva dona, la poeta Liu Xia, i els familiars més pròxims.

Dissidents, governs i organitzacions de drets humans havien demanat el seu trasllat a l'estranger però Pequín s'hi va oposar al·legant la seva debilitat extrema. Va permetre que dos metges estrangers l'examinessin en el que va semblar un bri d'humanitat. La posterior filtració a mitjans nacionals de gravacions on els metges reconeixien la bona feina dels seus col·legues xinesos apuntala les sospites que Pequín només pretenia salvar la cara.

La presó no causa un càncer de fetge però queda el dubte de si es podria haver detectat abans. Liu ha mort quan amb prou feines li quedaven tres anys de condemna i no semblava gaire predisposat a callar. No ho va fer després d'haver recuperat la llibertat en les dues anteriors ocasions i el Nobel li assegurava un potent altaveu al món.

REACCIONS INTERNACIONALS

Notícies relacionades

Un destí forjat a Tiananmén

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Liu representava la figura de l'intel·lectual dins de la variada tipologia de la dissidència xinesa. Va travessar el Rubicó al demanar el final del sistema de partit únic. L'última condemna d'onze anys es va considerar excessiva fins i tot per als estàndards xinesos i des d'aleshores Pequín l'ha qualificat de criminal. Ja estava empresonat quan li va ser concedit el premi Nobel de la pau. Una cadira buida, símbol per sempre de la ignomínia, va presidir l'acte el 2010. El mateix comitè que li havia atorgat el premi va dir ahir que Pequín tenia “una gran responsabilitat” en la seva mort i va criticar “els silencis i les reaccions tardanes” de les cancelleries els dies previs. Ahir sí que van arribar en cascada. Rex Tillerson, secretari d'Estat dels Estats Units, va dir de Liu que “personalitzava l'esperit humà de lluita per la llibertat” i va demanar la fi de l'arrest domiciliari de la seva dona. Per la cancellera alemanya, Angela Merkel, va ser un “valent lluitador pels drets civils”.

Liu deixa un país que ha accentuat la repressió a la dissidència i un món cada vegada més reticent a tirar-l'hi en cara. La mena d'escenari que necessita persones com Liu Xiaobo.