Indignació dels veneçolans a BCN per haver de votar al carrer

Cada cinc minuts passa pel carrer un cotxe afí i toca el clàxon. Llavors, les gairebé 300 persones reunides a fora del Centre Cívic Pere Quart de Barcelona criden i aixequen, entusiasmats, com en un partit de futbol, les banderes de Veneçuela.

Estan reunides a fora, però havien d'estar a dins del centre. "A les 7.30, quan hem arribat, ens hem trobat amb un inspector de l'ajuntament que ens ha prohibit l'entrada", diu Adriana Rubial, la coordinadora a Barcelona de la Consulta al Poble de Veneçuela, un referèndum convocat aquest diumenge en contra del Govern de Nicolás Maduro.

"Ens han dit que no teníem llicència, però aquest és un acte privat i, al reservar el recinte i al pagar els 900 euros que hem pagat, ningú ens havia dit res. Això és una vergonya", diu Rubial, que assegura que emprendrà accions legals contra l'Ajuntament de Barcelona i del regidor del districte de les Corts, Agustí Colom, "que ha manat que aquest acte no es pugui celebrar dins del recinte".

URNES DE CARTRÓ

L'inici de les votacions a Barcelona, en un referèndum que el règim de Maduro considera il·legítim, s'ha hagut d'endarrerir. Aquest diumenge, a mig matí, les cues per dipositar un vot a les urnes -que consistien en caixes de cartró de la llibreria Abacus segellades amb cinta aïllant- era llarga; i els veneçolans reunits no semblaven gaire contents: "Som 122 persones entre voluntaris i gent de les meses treballant, i haurem d'estar, per culpa de l'ajuntament, tot el dia sense anar al lavabo. Sort que alguns bars i els veïns s'han prestat per ajudar-nos", comenta Elisabeth Casañas, membre de l'organització.

Aquesta consulta, celebrada aquest diumenge a la majoria de països on viuen veneçolans -a més, és clar, de Veneçuela- ha sigut convocada per l'Assemblea Nacional del país, opositora al règim de Maduro i és, per tant, un plebiscit no vinculant; però que servirà, segons els detractors del Govern, per veure els suports reals que té l'oposició del país llatinoamericà. A Espanya i Catalunya s'han establert centres de votació a les principals capitals de província, però en cap, a part del de Barcelona, hi ha hagut problemes.

MALGRAT LES CIRCUMSTÀNCIES

"La veritat és que a mi m'és una mica igual que no ens hagin deixat entrar. L'important és que hem votat, i que ho hem fet en contra de la dictadura que mana al nostre país", diu la Juana, que va venir des de Veneçuela a Barcelona fa més de 20 anys. La Lourdes, amiga seva i també veneçolana, ho remata: "Amb aquest vot, que ens serveix perquè el món obri els ulls, podem mostrar el nostre suport a la gent que viu i pateix Maduro a Veneçuela. Nosaltres, no som allà (Lourdes diu que es va mudar a Barcelona fa 13 anys) i aquesta és la nostra única forma de reivindicar-nos".

Notícies relacionades

El líder republicà insisteix que els gazians han de marxar de la Franja

Washington comença a enviar migrants a Guantánamo

Elles van venir fa molts anys, però, com expliquen, durant els últims mesos, la població veneçolana a Catalunya s'ha multiplicat per tres: gent que fuig de la violència al seu país. De fet, durant els sis primers mesos d'aquest any, més de 4.300 veneçolans han arribat a Espanya, i 50.000 han marxat del seu país, majoritàriament als EUA, el Brasil i el Perú. El quart a la llista és Espanya.

Però els que marxen segueixen tenint problemes. "Intento enviar medicaments a la meva família que s'ha quedat, però el Govern els decomissa a la frontera. Ens condemnen a patir", diu la Lourdes.