Els insults de Scaramucci exposen la cruenta guerra de faccions a la Casa Blanca de Trump

 Des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, molts dels seus opositors han pregat que es mantingués viu un pensament sense deixar de recordar-lo: «Això no és normal». El president i la seva Administració els ho estan posant fàcil. En les últimes 48 hores s’ha intensificat l’espiral de caos en què s’enfonsa l’ala oest, un remolí impulsat per guerres intestines que han arribat a inèdites cotes vitriòliques i d’exposició pública.

I la més seriosa mostra, de moment, de la degradació de la institució i del discurs ha sigut una grollera i sonada diatriba del flamant director de comunicacions de Trump, Anthony Scaramucci, que ha qualificat de «puto esquizofrènic paranoic» el cap de gabinet, Reince Priebus, i parlant de l’estrateg cap de Trump ha dit: «¡Jo no soc Steve Bannon, no intento menjar-me la polla, no intento construir la meva pròpia marca a costa de la puta força del president!».

Dimecres, després que un periodista de 'The New Yorker' pengés un tuit en què informava sobre un sopar a la Casa Blanca amb el president, la primera dama, dos periodistes i un executiu de la cadena Fox, Scaramucci va trucar al reporter per exigir-li saber qui li havia filtrat la informació. Apuntava com a responsable Priebus, a qui acusava també d’haver comès «un crim» al passar a Politico informació sobre una de les seves declaracions financeres que es va publicar dimarts (en realitat no hi havia filtració i aquesta informació era pública).

Ryan Lizza, el reporter, es va negar a revelar les seves fonts i va gravar la conversa, en la qual a més dels insults a Priebus i Bannon, Scaramucci va deixar anar altres perles del tipus: «Em penso carregar tots els filtradors» i «Els fotré fora a tots».

Guerra interna cruenta

Es tracta de molt més que d’un episodi d’ús de «llenguatge colorit», com ha tractat de minimitzar la seva invectiva Scaramucci, un antic inversor de Wall Street que ha sigut batejat ja com el minijo de Trump per similituds que van més enllà de l’estil. És l’explosió de la coneguda tensió entre diferents faccions del cercle del president, una complexa amalgama dominada per gent sense experiència prèvia al Govern, on els enfrontaments i les lluites pel poder han fet que no solament siguin tabloides com The 'New York Post' els que comparin la Casa Blanca amb un reality ple de «dives mesquines». I un factor preocupant del culebró és que al mateix president, segons admetia dijous la seva portaveu, Sarah Huckabee Sanders, «li agraden aquest tipus de competició i les encoratja».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La mala sang entre Scaramucci i Priebus, màxim exponent de l'establishment a la Casa Blanca, era de sobres coneguda. El cap de gabinet havia aconseguit frenar durant mesos el fitxatge de l’inversor de Wall Street, però va acabar perdent: Trump  va anunciar que Scaramucci seria el nou director de comunicacions i va aclarir que no estaria subordinat al cap de gabinet, sinó que respondria davant seu. El fitxatge va comportar la dimissió  com a portaveu de Sean Spicer, l’aliat més important de Priebus.

En la seva primera aparició davant la premsa, Scaramucci va tractar ahir de projectar una imatge de normalitat, assegurant que ell i Priebus eren «amics» i «quasi germans» enfrontats en típiques estira i araronses. Però la màscara ja ha caigut. Abans que Lyzza publiqués els detalls de la conversa, Scaramucci va trucar a la CNN mentre entrevistaven el periodista i va confessar que la relació fraternal és semblant a la de Caím i Abel. Falta veure qui és qui, però Scaramucci, amb el favor de Trump, té les de guanyar.