El cap de gabinet de Trump cau en la guerra oberta a la Casa Blanca

El terratrèmol que s’esperava s’ha produït a la Casa Blan­ca. El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar ahir a la nit a Twitter un canvi en el càrrec del seu cap de gabinet. Reince Priebus, l’antic president del Partit Republicà i l’únic vincle de la cúpula de l’Ala Oest amb l’'establishment' conservador, més enllà del vicepresident Mike Pence, serà substituït per l’actual secretari de Seguretat Interior, el general John Kelly.

I am pleased to inform you that I have just named General/Secretary John F Kelly as White House Chief of Staff. He is a Great American....

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 28 de julio de 2017

...and a Great Leader. John has also done a spectacular job at Homeland Security. He has been a true star of my Administration

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 28 de julio de 2017

I would like to thank Reince Priebus for his service and dedication to his country. We accomplished a lot together and I am proud of him!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 28 de julio de 2017

La sacsejada arriba tan sols unes hores després que el Congrés, controlat pels republicans, fracassés en l’intent de derogar la reforma sanitària d’Obama, una promesa llargament acariciada que ni el president ni un partit profundament marcat per les divisions han aconseguit complir. I arriba també quan el caos de la Casa Blanca, amb una guerra intestina entre diferents faccions, havia esclatat més públicament que mai per una grollera invectiva llançada per Anthony Scaramucci, el financer de Wall Street al qual Trump va fitxar fa una setmana com a director de comunicacions en contra de l’opinió de Priebus. 

"Feble, feble, feble"

Hi ha versions diferents sobre el que ha passat. Gent propera a Priebus asseguren que ha dimitit, però fonts de la Casa Blanca afirmen que ha sigut fulminat per Trump. En qualsevol cas, la seva sortida s’anticipava des de feia temps i els últims dies Trump havia confirmat que li havia perdut la confiança, si és que alguna vegada n’hi havia tingut.

El nomenament de Scaramucci va ser un cop directe (pel qual ja va dimitir Sean Spicer, el portaveu que era un dels escassos aliats de Priebus a l’Ala Oest). I en privat les crítiques habituals al cap de gabinet s’havien intensificat els últims dies. «La paraula era feble. Feble. Feble. Feble. No aconsegueix fer res. Si no ho hem sentit 20 vegades no ho hem sentit cap», li va dir una font de la Casa Blanca a 'The Washington Post'.

Priebus va mantenir les distàncies amb Trump durant la campanya de primàries. Tot i posar-se a treballar per a ell la maquinària organitzativa i econòmica del partit tan bon punt va aconseguir la candidatura, hi va haver tensions i friccions. I encara que després de la victòria va arribar al transcendental lloc de cap de gabinet, no ha aconseguit ser mai efectiu en el seu càrrec.

La seva suposada capacitat per treballar amb els republicans del Congrés s’ha demostrat absolutament inefectiva en sis mesos que no han produït cap avanç legislatiu important i sí la sonada derrota del Trumpcare. I Priebus ha estat consumit per les guerres internes en aquesta Ala Oest dominada per gent sense experiència en el govern.

Lluita de faccions

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Aquesta lluita de faccions continua, però comença a haver-hi indiscutibles vencedors i vençuts. Trump està donant una clara prioritat als consells de l’anomenat «cercle novaiorquès», compost per la seva filla, Ivanka Trump, i el seu marit, Jared Kushner, així com per l’assessor econòmic Gary Cohn, la número dos de seguretat nacional, Dina Powell, i ara també per Scaramucci. El que està desaparegut en combat és Steve Bannon, l’estrateg en cap que va arrencar gairebé com un president a l’ombra però ha anat perdent influència sobre Trump (com també demostren els atacs verbals de Scaramucci, que compten amb l’aprovació del mandatari).

Amb el nomenament de Kelly el president sembla que torna a no fer cas als que li suggereixen que necessita envoltar-se de gent amb experiència política a Washington, apunta a una ruptura amb el seu Congrés i torna a premiar la lleialtat i, també, a mostrar la seva admiració per la disciplina militar. El general ha defensat ardentment propostes polèmiques com el veto a refugiats i a immigrants de països musulmans i Trump l’ha lloat per no donar-li problemes. Un dels punts a favor seu, a més, és que manté una bona relació tant amb Kushner com amb Bannon. I potser aconseguirà eo que no ha aconseguit mai Priebus: si no pau, almenys una treva a l’Ala Oest.