L'FBI investiga l'estranya sordesa de diversos diplomàtics dels EUA a Cuba

Els diplomàtics són els ulls i les orelles d’un govern al país on estan destinats. Diversos dels dels Estats Units a Cuba han perdut part d’aquesta capacitat. I ho han fet en un estrany incident encara més marcat pels interrogants que per les respostes, però que ja ha tingut conseqüències en la complexa relació bilateral: l’expulsió de dos diplomàtics cubans de Washington.

  

 L’estrany episodi, que s’ha conegut ara, va començar la tardor del 2016, gairebé dos anys després que Barack Obama i Raúl Castro iniciessin el desembre del 2014 el desglaç. Diversos diplomàtics nord-americans destacats a l’Havana van començar a presentar, segons va dir dimecres Heather Nauert, una portaveu del Departament d’Estat, «una varietat de símptomes físics». I el principal, segons van revelar l’agència AP i la cadena CBS, va ser una inexplicable pèrdua d’audició. Alguns dels diplomàtics van sol·licitar escurçar la seva missió i van tornar als EUA.

    

L’FBI i el Servei de Seguretat Diplomàtica van iniciar una investigació i mesos després van arribar a la conclusió que aquesta pèrdua d’audició va ser deguda a l’ús encobert d’algun sofisticat aparell sònic que operaria fora de l’espectre audible. No se sap si l’aparell funcionava a fora o a dins de les residències dels diplomàtics (són propietat del Govern cubà, que també s’encarrega del seu manteniment). Es desconeix si es pretenia utilitzar com una arma en un atac deliberat o tenia una altra finalitat. I tampoc se sap si la responsabilitat directa és de Cuba. Fonts del Govern de Washington han explicat anònimament que una línia d’investigació estudia la possibilitat que un tercer país com Rússia hagués utilitzat el dispositiu sònic sense coneixement de l’Havana.

En tot cas, i malgrat que Nauert  va reconèixer que els Estats Units «no tenen respostes definitives sobre la font o la causa» dels problemes físics dels seus diplomàtics, Washington va prendre represàlies. El 23 de maig va expulsar dos representants de l’ambaixada cubana (reoberta, com la dels EUA a Cuba, el juliol del 2015). «Vam requerir la seva sortida com a mesura recíproca donat que assignacions de personal dels EUA a l’Havana van haver d’escurçar-se per aquests incidents», va dir Nauert, que  va recordar que «sota la convenció de Viena Cuba té l’obligació de prendre mesures per protegir els diplomàtics».

  

 A l’Havana, mentrestant, el Govern va desqualificar l’expulsió dels seus representants com a «injustificada i sense base». Dimecres, la cancelleria d’Exteriors va assegurar que «Cuba no ha permès mai ni permetrà que el territori cubà s’utilitzi per a cap acció contra càrrecs diplomàtics acreditats o les seves famílies, sense excepció». El comunicat explicava que Cuba va ser informada del que havia passat el 17 de febrer, i després va llançar «una investigació urgent, exhaustiva i d’alta prioritat per ordre del més alt nivell del Govern cubà», i informava que havia creat un comitè d’experts per analitzar els incidents i havia reforçat la seguretat al voltant de l’ambaixada dels EUA i de residències diplomàtiques.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

    

No és clar per què ni el Govern nord-americà ni el cubà van informar públicament abans del que havia passat. El 16 de juny, menys d’un mes després de les expulsions dels diplomàtics de l’Havana a Washington, Trump va anunciar a Miami que posava fi a la política d’acostament iniciada per Obama, encara que de moment el seu anunci no s’ha traduït en accions polítiques concretes.