Europa reforça la seguretat visible als carrers després dels atropellaments massius

A cada nou atac gihadista, Europa s'ha horroritzat i estremit al constatar la vulnerabilitat de la població davant mètodes mortífers a l'abast de qualsevol. Niça, Berlín, Estocolm, Londres i, ara, Barcelona han evidenciat que el llançament d'un vehicle a tota màquina contra la multitud, fins i tot sent imprevisible, s'ha repetit massa vegades com per no preveure aquesta contingència amb mesures específiques.

Les autoritats europees han respost als atropellaments massius reforçant els dispositius policials i sembrant de bol·lards les zones urbanes més emblemàtiques. Enormes blocs de formigó, sacs de sorra, barreres físiques… han sigut les opcions utilitzades per protegir la població contra aquests atacs indiscriminats, a més de la reforçada presència policial, tant a França com al Regne Unit, Suècia, Alemanya i fins i tot Itàlia, amenaçada amb ser “el pròxim objectiu” d'Estat Islàmic.

A França, la policia va decidir assegurar les “grans concentracions” amb blocs de formigó i barreres, com en els mercats nadalencs instal·lats als Camps Elisis de París o al centre d'Estrasburg. Els dispositius, no obstant, van ser temporals, encara que les àrees de vianants a la vora del Sena s'han mantingut obertes als vehicles d'emergència i tancades a la resta per les forces de seguretat. El Ministeri de l'Interior va demanar a les prefectures desplegar “dispositius antiintrusió i de filtre” en els “grans esdeveniments del període estival”.

El Regne Unit, objectiu aquest any de tres atacs amb cotxe, ha equipat diversos punts de Londres amb barreres per impedir l'accés dels vehicles sobre les voreres, com va passar al pont de Londres. Al Palau de Buckingham, es va modificar l'hora del canvi de guàrdia reial i es van tancar alguns accessos per minimitzar el risc d'atacs. Diversos parlamentaris, especialment a la Cambra dels Lords, han exigit més controls d'identitat per poder llogar vehicles.

A Suècia, després de l'atemptat amb camió que va causar 5 morts el 7 d'abril a Estocolm, les autoritats locals van decidir col·locar blocs de formigó amb forma de lleó en les rutes de vianants. En l'escena de l'atemptat, l'alcalde va fer instal·lar blocs de granit creuats per forçar els vehicles a transitar amb lentitud. Finalment, va encarregar 40 nous ‘lleons gegants’ que pesaran molt més que ara: tres tones contra els actuals 900 quilos, segons informa France Presse.

A Alemanya, després de l'atac del 19 de desembre que va provocar 12 morts, es van instal·lar blocs de formigó per protegir els mercats nadalencs, però la majoria van ser retirats després de Nadal. Alguns continuen instal·lats davant llocs emblemàtics, especialment la Potsdamer Platz, i als voltants de les ambaixades. També a Bèlgica van instal·lar grans blocs de formigó, sacs de sorra d'una tona i camions per bloquejar l'accés de vehicles en grans concentracions. Així mateix, la presència policial es va incrementar també a les proximitats de les seus diplomàtiques, de les institucions europees, els llocs religiosos, els carrers i en els transports públics.

Patrulles de soldats

Els operatius de seguretat s'han vist complementats, en la majoria de casos, amb el desplegament de soldats per patrullar pels carrers. Els grans països de la UE, tret d'Alemanya i Espanya, no han dubtat a recórrer a l'Exèrcit per a una missió per a la qual, en principi, no està preparat, i que sovint ha aixecat polèmica encara que, en teoria, tingui una durada limitada. El ministre espanyol d'Interior, Juan Ignacio Zoido, va justificar així no elevar de 4 a 5 el nivell d'alerta antiterrorista a Espanya, fet que hauria implicat el desplegament militar: “Amb l'Exèrcit també es produeixen atemptats, no és garantia de res”, va declarar Zoido.

A França, els militars patrullen els carrers des dels atemptats del 2015. L'operació ‘Sentinelle’, que va començar el 8 de gener, l'endemà de l'atac contra el setmanari satíric ‘Charlie Hebdo’, compta actualment amb 7.000 soldats patrullant les ‘zones sensibles’, com llocs turístics, estacions de tren i aeroports. L'operatiu serà “revisat en profunditat” en aquest nou curs polític, segons ha anunciat el president Emmanuel Macron. Nombrosos experts posen en dubte la seva eficàcia i asseguren que converteix els soldats en objectiu terrorista i imposa una càrrega massa pesada a l'Exèrcit francès.

A Bèlgica, els soldats van ser desplegats per carrers i punts estratègics del país el 17 de gener del 2015, després del desmantellament d'una cèl·lula terrorista sospitosa de preparar atemptats. L'operació, batejada com a ‘Guardià Vigilant’ i revisable mes a mes, mobilitza actualment 1.100 militars, i ha tingut un cost aproximat d'uns 100 milions d'euros durant més de dos anys. També després dels atemptats del 2015 a França, l'operació britànica ‘Temperer pla’ permet mobilitzar fins a 5.100 soldats als carrers del Regne Unit per col·laborar amb les forces de seguretat. Després de l'atemptat de Manchester, al maig, es van desplegar temporalment un miler de soldats per assegurar la ciutat.

L'excepció, a més d'Espanya, la constitueix Alemanya, on l'Exèrcit no està autoritzat segons la Constitució a intervenir en el territori nacional, excepte en cas d'amenaces “contra l'ordre democràtic de l'Estat federal” o per a accions humanitàries. Les funcions de la Bundeswehr estan clarament separades de les de la policia, tot i que s'estudia la possibilitat de recórrer a l'Exèrcit en missió de suport i coordinació, sense militars als carrers, en els 16 estats regions d'Alemanya.

Debat latent

Notícies relacionades

Itàlia sembra de bol·lards els seus llocs emblemàtics després de l'atemptat de Barcelona

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El debat sobre l'efectivitat d'aquestes mesures de seguretat segueix, no obstant, latent en aquests països. “No és només una avinguda o una cantonada d'un carrer. Tothom és conscient que si s'endureix un objectiu, l'atac podria tenir lloc en un altre. La qüestió pressupostària és enorme. Són despeses no planificades”, afirmava aquest dilluns a Reuters Elizabeth Johnson, directora executiva del Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana. Per altres experts, la visibilitat dels policies als carrers serveix més aviat per tranquil·litzar i reconfortar la població: “La visibilització de patrulles en aquests espais només és part de tot un programa de seguretat general. En moltes ocasions només es percep una mínima porció de tot el que es fa per preservar la seguretat de la societat”, va explicar a aquest diari el criminòleg David Garriga, especialitzat en gihadisme, poc després de l'atemptat de Berlín.

El “risc zero”, com ha constatat Europol en diverses ocasions, és impossible per als experts, com també ho és “predir quan i com tindrà lloc el pròxim atac”, admetia aquest cos policial europeu el gener del 2016. Per això, a Àustria, les mesures de seguretat es prenen “cas per cas”, ha afirmat a AFP Karl-Heinz Grunboeck, portaveu del Ministeri austríac de l'Interior, que ha afegit que “voler excloure al 100% el risc és una il·lusió”. Segons ell, “és impossible separar els vianants i els vehicles per excloure totalment un atac”, i per això la col·locació d'obstacles no constitueix més que una “mesura placebo”, ha assenyalat.