La bretxa política entre l'Europa occidental i els seus socis de l'Est augmenta

El president francès, Emmanuel Macron, va tenir ahir una topada amb Polònia després d’acusar aquest país de situar-se «al marge d’Europa». Hongria va retirar el seu ambaixador a la Haia després que l’ambaixador holandès a Budapest comparés les pràctiques del Govern hongarès amb les dels «terroristes musulmans». El ministre d’Exteriors hongarès va aprofitar els atemptats a Barcelona i a Finlàndia per elogiar la seva criticada política d’immigració. I la Comissió Europea va demanar explicacions a Romania sobre un qüestionable pla de reforma judicial.

Tots aquests episodis s’han produït en els tres últims dies i posen sobre la taula un fet que resulta evident des de fa un temps: la bretxa política és cada vegada més gran entre l’Europa occidental i una part dels seus socis de l’Est. 

Quan el maig del 2004, 10 països de l’Europa Central i Oriental van ingressar a la Unió Europea (UE) l’eufòria es va apoderar de l’europeisme oficial i també del més idealista. El teló d’acer quedava definitivament enterrat i el vell somni de la reunificació d’un continent trencat per la segona guerra mundial i per la guerra freda es va fer realitat. 

L’AMPLIACIÓ

Polònia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, les tres repúbliques bàltiques (Lituània, Estònia i Letònia), Eslovènia, Xipre i Malta es van convertir llavors en membres de ple dret del club de Brussel·les. Tres anys després, el 2007, s’hi van incorporar Romania i Bulgària, que havien negociat l’ingrés al mateix temps que els 10 països citats però el 2004 no estaven prou preparats. Per a la UE, l’aposta política era clara i estava encarnada en el seu propi ADN, però no estava exempta de riscos. Consumava així l’ampliació de més envergadura, des de tots els punts de vista (territori, població, nombre de països), de la seva història.

Tretze anys després, òbviament ningú renega d’aquella opció estratègica i el balanç segueix sent positiu. Però la discòrdia amb alguns d’aquests socis és real. Els més díscols són sens dubte les euroescèptiques Polònia i Hongria.

Macron realitza una gira per diversos països de l’Est per guanyar adeptes a favor de modificar una directiva de la UE que considera «dúmping social». El president francès ha exclòs Polònia i Hongria del viatge i Varsòvia va deixar clar dijous que no canviaria la seva posició favorable a mantenir la directiva com està. I, com a resposta, Macron va llançar ahir des de Bulgària una diatriba sense precedents contra el Govern polonès. 

«Polònia no defineix el futur d’Europa avui i no el definirà demà. Europa es va crear sobre la base de valors, relacionats amb la democràcia i les llibertats públiques que Polònia avui infringeix. Polònia es col·loca al marge d’Europa i s’aïlla d’Europa; el poble polonès mereix una cosa millor», va afirmar el mandatari francès.

La resposta del Govern polonès, no menys feridora, no es va fer esperar. «Aconsello al president que es concentri en el seu propi país i li demano que tingui en compte que el futur de la UE no només el decidirà França. (...) Potser els seus comentaris arrogants són el resultat de la falta d’experiència [política]», va replicar la primera ministra polonesa, Beata Szydlo.

En una altra categoria s’ha de situar la topada diplomàtica que ahir van protagonitzar Holanda i Hongria. L’ambaixador holandès a Budapest, Gajus Scheltema, que acabava el seu mandat, va buidar el pap en unes declaracions a mitjans hongaresos, fetes a manera de comiat. Scheltema va carregar contra el Govern de Viktor Orbán, amb el qual la UE fa anys que s’enfronta a causa de les seves polítiques populistes, xenòfobes, i poc d’acord amb els principis elementals de les democràcies europees i amb l’Estat de dret. Però el diplomàtic holandès va travessar una línia vermella quan va afirmar que «els terroristes musulmans creen enemics amb la mateixa lògica que el Govern hongarès».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La reacció de Budapest va ser ahir fulminant. El ministre d’Exteriors, Péter Szijjártó, va anunciar la retirada de l’ambaixador hongarès a la Haia i va dir que no reconeixeran qui substitueixi Scheltema. «El nou ambaixador que arribi a Hongria no serà acceptat a cap nivell, en cap Ministeri o institució estatal, fins que el Govern holandès no doni una explicació oficial i pública», va afirmar.

ELS ATEMPTATS

Tres dies abans, el mateix Szijjarto havia afirmat que els atemptats a Barcelona i a Finlàndia fan bona la seva criticada política contra l’arribada d’immigrants i refugiats. «S’ha de veure qui són els que cometen aquests actes: immigrants il·legals o persones que van arribar com a immigrants i la integració dels quals ha fallat». I va qualificar de «preocupant» la reacció dels polítics europeus. «Si dir que no els intimidaran és tot el que poden fer, Europa està en perill».