La pau colombiana no ha acabat amb la violència

Danna Méndez (Deiner Aléxander Méndez Berrío) defensava els drets de la comunitat LGBTI a Cha-parral, a 250 quilòmetres de Bogotà. Havia patit en carn pròpia la discriminació sexual i es va jurar combatre-la allà on s’insinuï. Cada dia, després de treballar com a perruquera, es dedicava a una causa que, deia, li havia permès renéixer. Des del mes de febrer no se’n sabia res d’ella. El 15 d’agost van trobar-ne el cos en avançat estat de descomposició, amb signes d’haver sigut torturada i sotmesa a abusos.

Segons El Tiempo de Bogotá, el cas de Danna té un patró comú advertit en els nombrosos assassinats polítics perpetrats a Colòmbia després dels acords de pau firmats pel Govern i les FARC a finals del 2016. D’acord amb l’oenagé Somos Defensores, al llarg d’aquest any han perdut la vida un total de 51 líders socials. Altres fonts com la Marcha Patriótica, pròxima a l’exinsurgència, parlen de 76 víctimes mortals (68 homes i vuit dones). Però, si es comptabilitzen els últims 12 mesos, les xifres escalen fins als 186 morts, atribuïts a paramilitars d’ultradreta, bandes de narcotraficants o «desconeguts».

L’alt comissionat de Drets Humans de l’ONU, Todd Howland, ha comprovat que bona part dels crims es cometen sota la modalitat del sicari. Els departaments més afectats són Cauca, Antioquía, Valle del Cauca, Chocó i Nariño. Segons el parer de Howland, l’onada d’assassinats està relacionada amb els deutes socials de Colòmbia. La Fundación Paz i Reconciliación va estimar en el seu informe del mes passat que, si bé no es pot detectar una sistematicitat pel que fa a l’autoria intel·lectual i material de les morts, el perfil de les víctimes és per regla general inequívoc: es tracta de referents en les lluites per la restitució de terres, dirigents humanitaris, integrants de les Juntas de Acción Comunal i candidats a eleccions el 2019. L’últim d’aquesta llista esgarrifosa ha sigut Nidio Dávila. Vint integrants de les anomenades Autodefensas Gaitanistas van entrar per la força a la casa del dirigent de l’Asociación de Trabajadores Campesinos de Nariño el 6 d’agost i el van liquidar despietadament.

El dol després de la pau

El final de l’enfrontament armat de més de mig segle no ha frenat la lògica de la violència. Malgrat els coloms blancs llançats al cel com a símbol de l’anhelada concòrdia, els crims han augmentat el 31%. Som Defensors comptabilitza, a més a més, 500 líders socials amenaçats i que temen córrer la mateixa sort que Dávila o Méndez. Metges sense Fronteres va detectar un fort increment dels casos d’extorsió i assetjament. Marietta Toro, de la Marcha Patrióica, considera que la responsabilitat del que passa recau en el mateix Govern que va firmar la pau i no compleix els seus compromisos en matèria de seguretat als territoris que va abandonar la guerrilla. Assegura en aquest sentit que les autoritats nacionals es neguen a admetre que el paramilitarisme creix com una taca a les zones que les FARC van abandonar juntament amb les armes per incorporar-se a la vida política.

La reincorporació a la societat no ha servit com a garantia per a 24 exguerrillers que van trobar la mort. La cúpula de les FARC també ha denunciat intimidacions. El president colombià, Juan Manuel Santos, va crear una Comissió Nacional de Garanties de Seguretat i un cos d’elit de la policia per vetllar per la seva eficàcia. El Ministeri de l’Interior s’ha compromès a aclarir els episodis luctuosos.

La impunitat

Notícies relacionades

Les FARC es preparen per debutar com a partit polític

El cost econòmic de l'aplicació de l'acord de pau preocupa Colòmbia

Els moviments socials afirmen, no obstant, que la justícia no ha pogut identificar gairebé cap responsable d’haver premut el gallet. La Fiscalia rebutja aquest diagnòstic i situa el grau d’impunitat en el 50%. El Defensor del Poble, Carlos Negret Mosquera, ha fet una crida a no estigmatitzar els líders socials immersos en diferents menes de reclamacions i protestes. «Això els posa en risc i per això els assassinen». «No, no pot morir ningú més en un procés de pau», va dir.

De fet, l’acord firmat el novembre del 2016, que li va valer a Santos el Premi Nobel de la pau, inclou una sèrie de compromisos que apunten a erradicar del tot l’ús de les armes per dirimir diferències polítiques. Els decessos són al seu torn vistos com el cost esglaiador d’una altra guerra més secreta entre Santos i el seu antecessor, Álvaro Uribe, un enemic declarat dels acords amb les FARC que dedica bona part de les seves energies a convertir-los en paper mullat.