La desaparició d'un artesà en una protesta posa contra les cordes Macri

La pregunta recorre les xarxes socials amb to d'indignació i exaspera el Govern argentí perquè l'associen amb les pitjors pràctiques del passat: “¿On és Santiago Maldonado?”. El jove artesà va desaparèixer a principis d'agost a la Patagònia durant la repressió contra una protesta d'una comunitat originària, la maputxe, que reclama terres en poder de l'empresa italiana Benetton. Fa un mes que no se'n sap res i es tem el pitjor. Els organismes defensors dels drets humans parlen de “desaparició forçada”.

Les paraules arrosseguen tota la càrrega tràgica dels anys de l'última dictadura militar (1976-83). La ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, una exsimpatitzant de la guerrilla peronista durant aquella dècada que va virar a posicions de dretes, es nega a reconèixer que Maldonado va ser “xuclat” per la Gendarmeria (policia fronterera) i demana que no es polititzi un assumpte tan sensible. Però les sospites augmenten, entre altres raons perquè Guido Otranto, el mateix jutge que va ordenar reprimir un grup de maputxes amb una violència notable, és l'encarregat d'investigar el que va passar a la província de Chubut, al sud del país. Per a la fiscal Silvina Ávila no hi ha dubte: la de Santiago Maldonado és una “desaparició forçada”.

Ni militant ni activista

Sergio Maldonado assegura que el seu germà no és militant ni activista. Té un ideari més pròxim al que va ser el moviment 'hippy' que es va instal·lar a la ciutat patagònica d'El Bolsón als anys 70. La seva simpatia per la reclamació de les terres en mans de Benetton el va portar a solidaritzar-se amb l'anomenada Resistència Ancestral Maputxe (RAM). A sectors afins al Govern no se'ls va acudir millor idea que pintar la minúscula RAM amb els colors del dimoni. L'acusen de fomentar el terrorisme i van arribar a relacionar-la amb les FARC -sense tenir en compte que la insurgència colombiana s'ha dissolt-, els radicals kurds i fins i tot fanàtics islamistes. Al seu torn, les autoritats han obert les portes per extradir el seu líder, Facundo Jones Huala, a Xile, on la protesta maputxe és més intensa i antiga.

El que li ha passat a l'artesà ha deixat en suspens el debat sobre la legitimitat de la RAM i el seu programa polític. Tot té a veure, a aquestes hores, amb la pregunta sense resposta oficial: “¿on és?”. Aquest interrogant no només ha marcat tendència a les xarxes socials que els seguidors del president Mauricio Macri acostumen a gestionar amb eficàcia política. Escriptors, actors i músics l'han fet seva. Fins i tot l'entrenador de la selecció de futbol, Jorge Sampaoli. Però el que ha tret de polleguera l'entorn presidencial és que el debat sobre el que va passar al sud del país amb l'artesà arribés a les escoles. 

La filmació d'un mestre que passa llista als seus alumnes ha causat tant furor com irritació del Govern. El professor repeteix els noms dels que assisteixen a classe. De sobte diu: “¿Santiago Maldonado?”, i l'informen que, naturalment, no és a l'aula, i el docent respon: “És clar, està desaparegut”. El Ministeri d'Educació s'ha queixat iradament pel tractament del cas. El diari 'La Nación' parla d'“adoctrinament”. CETERA, el principal sindicat de mestres, ha respost succintament: “No volem ni un desaparegut més”.

Guanyar temps

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els mitjans de premsa suggereixen a aquestes altures que algun gendarme es “va excedir” amb l'artesà i va obligar a la força a amagar el seu cos mentre la ministra Bullrich intenta guanyar temps. Fins al moment, el president Mauricio Macri recolza sense dubtar la seva ministra, fins i tot malgrat una badada que en altres circumstàncies li podria haver costat el càrrec. “Es volen plantejar bàndols. El bàndol dels que volen trobar Maldonado i el bàndol dels que no volem trobar Maldonado”, va dir.

Fins ara no han aparegut proves que incriminin la policia de fronteres. Però les nonagenàries mares i àvies que als 70 buscaven els seus fills ja saben el que això significa: a elles els deien el mateix, i per això aquest divendres tornen a la Plaza de Mayo a demanar pel jove. No és el primer conflicte que el Govern té amb els organismes humanitaris. Uns mesos enrere, el Tribunal Suprem va dictar una sentència que afavoreix la presó domiciliària als militars que purguen presó perpètua en presons comunes per haver comès delictes de lesa humanitat. Una multitud va sortir als carrers per repudiar el dictamen i va obligar el Govern a desistir de la iniciativa que havia propiciat.