Corea del Nord apuja l'aposta amb un assaig nuclear

Corea del Nord segueix autocastigant-se amb desbocat entusiasme. No hi ha precedent de Govern que s’esforci tant a detonar bombes nuclears al seu territori. La d’ahir va tornar a inquietar el món i a generar el guirigall dels nord-coreans. Va ser el sisè assaig nuclear de Corea del Nord, el tercer de Kim Jong-un i el primer amb Donald Trump a la Casa Blanca. No va sorprendre ningú. Els satèl·lits havien registrat en els últims dies moviments febrils a Punggye-ri, la tradicional zona d’assajos atòmics. El marge del dubte era exigu quan les agències sísmiques internacionals van detectar un terratrèmol de magnitud 6,3. Escassos minuts més tard se’n registrava un altre de magnitud 4,6, probablement per l’enfonsament del túnel on havia esclatat la bomba.

Les 50 quilotones registrades multipliquen per sis la potència de l’últim assaig del setembre passat i per quatre la de la bomba sobre Hiroshima. N’hi hauria prou per arrasar una ciutat gran, asseguren els científics. Els sismes van afectar les veïnes Corea del Sud i Xina. Pyongyang va clamar després que es tractava d’una bomba d’hidrogen miniaturitzada i a punt per ser calçada en un míssil intercontinental. Hores abans havia mostrat Kim Jong-un al costat de l’artefacte que presumptament va ser detonat després i firmant l’operació. 

Actes de fe

Una bomba d’hidrogen miniaturitzada justificaria el terror global, però els èxits que clama Corea del Nord exigeixen enormes actes de fe. Experts com David Albright, president de l’Institut Internacional per a la Seguretat de la Ciència, dubten que la bomba de la foto sigui real. Pyongyang ja va trobar el mateix escepticisme internacional quan va dir que havia fet esclatar una bomba d’hidrogen en el quart assaig. Són molt més potents que les convencionals d’urani i plutoni i a causa del seu devastador abast (com unes 50.000 tones de TNT) no han sigut mai utilitzades. La majoria dels experts tampoc creuen que Pyongyang hagi aconseguit miniaturitzar la bomba per calçar-la en un míssil intercontinental.

Entre les boires que envolten el programa nuclear nord-coreà emergeixen un parell de certeses després de l’assaig d’ahir: Pyongyang segueix augmentant la potència dels seus explosius i la tensió creixerà a la península. El secretari de Defensa dels Estats Units, el general Jim Mattis, va anunciar ahir una «resposta militar massiva» en cas que Corea del Nord amenaci el seu territori o el dels seus aliats, Corea del Sud i el Japó. Però la recent promesa del president dels EUA, Donald Trump, d’enviar «fúria i foc» a Pyongyang si no aturava els seus abusos no ha fet més que atiar el conflicte. Des d’aleshores el règim de Kim Jong-un ha amenaçat d’atacar la base nord-americana de Guam, ha llançat un míssil sobre el Japó i ha executat un altre assaig nuclear. No sembla que hagi après a respectar els Estats Units, com es va enorgullir Trump dies enrere. Ahir va amenaçar de suspendre tot comerç amb qualsevol país que faci negocis amb Pyongyang.

Domini del tempo

Corea del Nord va tornar a demostrar el seu perfecte domini del tempo i dels arcans de la comunicació de masses. El seu últim excés va coincidir amb el Dia del Treball dels EUA i l’obertura de la cimera a la Xina dels BRICS. Pyongyang contraprograma últimament qualsevol acte internacional amb què Pequín pretengui els focus globals. El president xinès, Xi Jinping, de qui se sap el menyspreu que sent per Kim, ha al·ludit a les «ombres» que amenacen la pau mundial. L’agència oficial Xinhua ha manifestat hores després la «forta condemna» a l’assaig nuclear.

Notícies relacionades

Trump: "Corea del Nord només entén una cosa"

Trump i Kim Jong-un, dos piròmans amb el botó nuclear

L’habitual cor condemnatori internacional es va repetir. El Japó,

Rússia, França, el Regne Unit, l’OTAN, l’OIEA... Moon Jae-in, el president sud-coreà d’admirable paciència que ha promès reconciliar-se amb Pyongyang costi el que costi, va qualificar l’últim capítol de la saga atòmica de «completament decebedor i irritant». Avui es torna a reunir d’urgència el Consell de Seguretat de l’ONU. Però l’assaig també compendia el fracàs de les sancions internacionals.