EUA acusa Corea del Nord de "suplicar la guerra"

L'assaig nuclear que Corea del Nord va portar a terme diumenge, el sisè des del 2006 i també el de més envergadura fins ara, ha posat les Nacions Unides contra l'espasa i la paret. Ni tan sols la Xina i Rússia han condonat l'actitud extremadament provocadora del règim de Kim Jong-un, que ha tornat a saltar-se les seves obligacions internacionals, però com s'ha vist aquest matí en la reunió d'emergència del Consell de Seguretat, els seus membres no es posen d'acord en com afrontar el desafiament nord-coreà. Els Estats Units han acusat Pyongyang d'"estar suplicant la guerra” i han advocat per imposar les “sancions més dures possibles”, una postura que recolzen el Japó, el Regne Unit i França. Però ni la Xina ni Rússia estan per la feina i insisteixen a buscar el diàleg.

En altres circumstàncies es podria esgrimir que el món s'està preparant per a la guerra. El mateix director de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, un dels organismes de l'ONU, ha declarat que Corea del Nord s'ha convertit en una “amenaça global”. Aquesta definició apel·la implícitament a les responsabilitats del Consell de Seguretat, que té potestat per autoritzar una intervenció armada si considera que la pau internacional i la seguretat estan amenaçades. Però Corea del Nord no és Líbia ni l'Iraq. És una potència nuclear, amb prou artilleria per llançar una devastadora pluja de míssils convencionals sobre Seül en qüestió de minuts i que ha amenaçat d'atacar les bases nord-americanes a Guam amb armes nuclears si se sent provocat.

Tots aquests factors haurien d'alleujar els partidaris de la guerra. De moment, ni tan sols els EUA donen per liquidada la via diplomàtica. “Ha arribat el moment d'esgotar tots els mitjans diplomàtics abans que sigui massa tard”, ha dit la seva ambaixadora davant l'ONU, Nikki Haley, durant la reunió d'emergència del Consell. “L'espai per a les mitges tintes s'ha acabat”. Haley ha suggerit que el seu país podria imposar sancions unilaterals als països que comerciïn amb Corea del Nord, una possibilitat que afectaria especialment la Xina, responsable del 80% del comerç amb l'Estat ermità.

Rondes de sancions

A la recambra no hi queden gaires cartutxos després de set rondes de sancions, les últimes el mes passat, quan es va prohibir el comerç de carbó, ferro, plom i marisc nord-coreà amb la intenció de reduir en un terç els ingressos que rep en matèria d'exportacions. La roba i els tèxtils són ara la principal font d'ingressos de Pyongyang, segons els experts. Un altre escenari molt més extrem seria prohibir la venda d'energia, però la Xina està tancada en banda perquè considera que podria provocar la caiguda del règim i aplanar el camí perquè el país sigui ocupat per tropes sud-coreanes i nord-americanes, que passarien a estar a l'altre costat de la seva frontera. També tem que, a les portes del cru hivern nord-coreà, pugui desfermar una crisi humanitària que empenyi desenes de milers dels seus ciutadans a refugiar-se en territori xinès.

Com a alternativa, la Xina i Rússia advoquen per una solució negociada. “El contenciós de la península s'ha de resoldre per la via pacífica. La Xina no permetrà mai el caos i la guerra”, ha dit el seu ambaixador a l'ONU, Liu Jieyi. Els dos països han proposat que Corea del Nord freni el seu programa nuclear a canvi que Washington i Seül facin el mateix amb les maniobres militars conjuntes que cada any porten a terme. Suïssa s'ha ofert a mediar, però els EUA no han trigat a rebutjar la fórmula titllant-la d'“insultant”. “Quan un règim canalla té una arma nuclear i un míssil interbalístic apuntats contra tu, no prens mesures per abaixar la guàrdia. Ningú ho faria, tampoc nosaltres”, ha respost Haley. El seu país treballa ara en una nova resolució que inclogui sancions addicionals, una proposta que pretén sotmetre a votació dilluns que ve.

Bomba d'hidrogen

Notícies relacionades

Corea del Nord ja no dissimula les seves diferències amb Pequín

Els EUA amenacen Corea del Nord amb una "resposta militar massiva"

El règim nord-coreà sosté que l'artefacte que va fer detonar diumenge és una bomba d'hidrogen. Els experts occidentals i asiàtics en tenen dubtes, però sí que han determinat que la deflagració va ser com a mínim tres vegades més poderosa que les bombes que van devastar Hiroshima i Nagasaki al final de la segona guerra mundial. “L'amenaça ha canviat en la seva naturalesa i dimensió”, ha assegurat l'ambaixador francès, François Delattre. “Ja no és una amenaça regional, sinó global”. Encara que Corea del Sud insisteix que no vol la guerra, s'està preparant per al pitjor. Aquest dilluns la seva aviació i la seva infanteria han portat a terme un simulacre d'atac contra les instal·lacions nuclears del veí del nord, amb qui segueixen tècnicament en guerra des del 1953.

Mentre la diplomàcia nord-americana busca aliats a Nova York, Donald Trump s'ha dedicat els últims dies a enemistar-se amb el seu principal soci en aquesta crisi: Corea del Sud. Trump ha acusat el seu Govern de “buscar l'apaivagament”, i ha amenaçat paral·lelament de trencar el tractat comercial que uneix els dos països. A Washington ningú entén de què serveix, en un moment crític com l'actual, distanciar-se d'un aliat al qual EUA ha promès socórrer en cas d'atac imminent.