L'huracà 'Irma' creua el Carib amb una força devastadora

Només uns dies després que la tempesta tropical 'Harvey' fes estralls a Texas i Louisiana, on va deixar un mínim de 60 morts i un cost econòmic que ningú s'ha atrevit a quantificar encara, els Estats Units es preparen per afrontar un altre fenomen meteorològic extrem. L'huracà 'Irma', que competeix amb l''Allen' (1980) per ser el cicló més gran registrat mai a l'Atlàntic, ha començat a escombrar les illes del Carib i s'espera que arribi al sud de Florida durant el cap de setmana. De moment, l''Irma' és de categoria 5, la màxima en l'escala d'intensitat Saffir-Simpson, i al tocar terra a Barbuda i Saint Martin ha deixat vents que s'acosten als 300 quilòmetres per hora. 

El Servei Nacional de Meteorologia dels EUA ha advertit que la tempesta és «extremadament perillosa», com ho testifiquen les primeres informacions que arriben des de Barbuda, on hauria arrencat teulades i afectat severament les infraestructures. La xarxa telefònica ha caigut i ha deixat els seus prop de 2.000 habitants incomunicats. A Antigua, part de la població va passar la nit de dimarts a dimecres als prop de 40 refugis de l’illa. I a Sint Maarteen i Saint-Barthélémy, l’'Irma' ha causat les primeres víctimes, almenys dos morts i dos ferits geus, i ha destruït «els edificis més resistents», i per tant s’espera que la devastació sigui significativa. En aquesta illa i a la de Saint-Barthélémy, l''Irma' ha causat almenys dos morts i dos ferits greus, segons el primer balaç de víctimes.

Altres illes del Carib, com Hispaniola, Jamaica o Cuba estan en la trajectòria de l''Irma'. “Hi ha diferents escenaris i realment no sabrem quin s'acabarà materialitzant fins un parell de dies abans”, ha dit el meteoròleg del Centre Nacional d'Huracans Chris Landsea.

A Florida, les autoritats han optat per no esperar i han ordenat l'evacuació obligatòria de la població dels Cayos, l'arxipèlag situat al sud de Miami. També s'han tancat col·legis i s'han cancel·lat esdeveniments al sud de l'estat, on la població està acumulant menjar i gasolina per afrontar la tempesta. El governador ha ordenat a 7.000 membres de la Guàrdia Nacional que es mobilitzin a partir de divendres per contribuir en les tasques d'emergència en cas que l'huracà toqui terra a Florida.

Aigües càlides

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Els huracans recarreguen energia de les aigües càlides de l'oceà i actualment les aigües del Carib atlàntic registren una temperatura un grau per sobre del que és habitual. Altres tempestes van deixar en el passat vents similars als de l''Irma', encara que per regla general es van concentrar al Carib i el golf de Mèxic. El 1990, els vents de l''Allen' van arribar als 305 quilòmetres per hora, mentre que els del 'Wilma' (2005) i el 'Gilbert' (1988) van rondar els 297 quilòmetres per hora. Anticipant-se als presumibles estralls de l'huracà, el president Donald Trump ha declarat l'estat d'emergència a Florida, Puerto Rico i les Illes Verges.

La situació és especialment preocupant a Puerto Rico, un territori que fa una dècada que està immers en una greu crisi econòmica, amb un govern tan endeutat que ha hagut de declarar diverses suspensions en el pagament del seu deute. La crisi ha debilitat les seves infraestructures, i això fa, per exemple, que les apagades siguin freqüents i arribin a passar setmanes abans que es restableixi l'electricitat. “A Puerto Rico no hem vist mai una tempesta d'aquesta magnitud”, ha dit el governador, Ricardo Roselló. “Encara que confiem que no tingui un gran impacte, ens estem preparant per al que podria ser un esdeveniment catastròfic”. Les zones costaneres són les més vulnerables davant la previsió que l''Irma' provoqui la pujada de les marees.