La justícia europea avala l'obligatorietat de les quotes de refugiats establertes per la UE

El pla de repartiment de refugiats dissenyat el 2015 per la Unió Europea per alleujar la pressió migratòria sobre Grècia i Itàlia és legal i contribueix de forma «efectiva i proporcionada» que els dos països afrontin les conseqüències de la crisi. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat suport amb aquesta contundència al mecanisme ideat per afrontar l’emergència migratòria al Mediterrani i ha desestimat «tots els recursos» presentats per Hongria i Eslovàquia, contraris a l’acollida de refugiats.

Els dos països van demanar l’anul·lació del pla de repartiment obligatori de 120.000 sol·licitants d’asil aprovat el 22 de setembre del 2015, que va elevar la xifra d’acollida a 160.000 persones. Budapest i Bratislava van argumentar que l’adopció del pla –contra el qual també van votar Romania i la República Txeca– va estar viciada d’errors de procediment o derivats d’una base jurídica incorrecta i que la mesura no era adequada per respondre a la crisi.

Els jutges han rebutjat totes les seves al·legacions. La sentència conclou que la base legal va ser adequada perquè el Tractat permet a la UE «adoptar totes les mesures provisionals necessàries per afrontar de manera efectiva i ràpida una situació d’emergència caracteritzada per l’afluència sobtada de persones desplaçades». Recorden que pel fet de no ser una decisió legislativa, la seva aprovació no havia d’estar sotmesa ni a la participació dels parlaments nacionals en els debats ni a deliberacions públiques i que tampoc requeria d’unanimitat.

Falta de voluntat

A més a més, i malgrat els escassos resultats, els jutges rebutgen els dubtes sobre l’eficàcia del pla i argumenten que si no s’han reubicat més persones és principalment per «la falta de cooperació de determinats estats membres». Malgrat aquest dur correctiu, ni Hongria ni Eslovàquia han donat mostres que estiguin disposats a cedir. «La batalla real acaba de començar. Utilitzarem totes les oportunitats legals per assegurar que ningú pugui ser traslladat a Hongria en contra dels desitjos del poble hongarès», va advertir el ministre d’Exteriors d’aquest país, Péter Szijjárto, que va qualificar de «terrible i irresponsable» la resolució perquè, segons el seu parer, posa en perill el futur i la seguretat de tot Europa i reafirma el poder de la Comissió sobre els estats membres.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

A menys d’un mes que expiri el programa de rubicacions, la sentència obre un nou front de tensió. La Comissió va expedientar al juliol Hongria, Polònia i la República Txeca per negar-se a acollir refugiats. Eslovàquia se’n va salvar perquè ha rebut 16 persones, però l’obligació, va insistir el comissari d’Immigració, no ha desaparegut. «Si els estats  que no han acollit ningú o fa molt temps que no ho fan no rectifiquen farem l’últim pas i (els) denunciarem davant el Tribunal de Justícia de la UE», va avisar Dimitrios Avramopoulos.

Fins ara, la Unió Europea només ha repartit 27.695 persones, el 17% de les promeses, i a Grècia i Itàlia en queden com a màxim unes 12.000 que compleixen amb els requisits per ser elegibles, de manera que el pla quedarà lluny del seu objectiu inicial al reubicar-ne una quarta part dels previstos.