Antonio Tajani: "Els catalans són ciutadans de la UE perquè són espanyols"

La d'Antonio Tajani (Roma, 1953) és la veu que s'ha pronunciat amb més claredat des de les institucions europees respecte al conflicte polític de Catalunya. Aquest experiodista està curat d'espants després de viure en primera línia, primer com a eurodiputat del Partit Popular Europeu, després com a comissari i ara des de la presidència de l'Eurocambra, anys molt difícils per al projecte europeu. Al seu parer, és tan cert que la tempesta sobre Europa amaina com que hi ha molta feina a fer.

-Dies enrere, en una carta de resposta a l'eurodiputada d'UPyD Beatriz Becerra, vostè expressava la seva posició sobre la situació a Catalunya de forma bastant més explícita que la mateixa Comissió Europea.

-Vaig dir el que han dit els últims anys el president de la Comissió Romano Prodi, el president del Parlament Martin Schulz, la comissària Viviane Reding… I no és una posició sobre Catalunya, és la posició general del Dret europeu. Seria la mateixa en qualsevol altre cas, en qualsevol altre país de la Unió. La Constitució d'un país és una llei fonamental que és part del marc jurídic europeu. No es pot anar en contra seu. Aquestes són les regles. I jo parlo només de regles, la relació entre Catalunya i l'Estat espanyol no és assumpte meu ni del Parlament Europeu, és un problema espanyol. Aquesta ha sigut sempre la posició del Parlament. Jo personalment no tinc res en contra de Catalunya, a mi m'agrada Catalunya, m'agrada Barcelona. Fins i tot aquesta setmana, després del desastre de la Juve, el meu equip (riu). Però el Dret europeu és molt clar: si una part d'un país surt d'aquest país, surt també de la Unió Europea (UE). Els catalans són ciutadans europeus perquè són ciutadans espanyols, perquè Espanya és un país de la UE. Si abandonen Espanya, deixen de ser-ho.

-En qualsevol cas, fa l'efecte que si Catalunya es convertís en un Estat independent, aquest i la UE estarien condemnats a entendre's.

-Em sembla difícil que Catalunya es pugui convertir en un país independent. Però en aquest cas seria un país que quedaria fora de la UE, i la relació hauria de començar de zero: Catalunya hauria de demanar negociar un acord comercial, l'accés al mercat interior… I llavors caldria veure com contestaria Europa. Espanya inclosa. 

-¿Quin és el seu missatge als centenars de milers d'europeus que van sortir als carrers de Barcelona el passat Onze de Setembre?

-Jo parlo de les normes que s'han de respectar, però en democràcia es pot parlar de tot. Es pot estar a favor de la independència de Catalunya, es pot reivindicar un acord per aconseguir-la, però el que no es pot és violentar la Constitució. El que no es pot fer no es pot fer. Per una altra part, també hi ha catalans –i crec que són la majoria– que pensen que Catalunya és part d'Espanya i que seria un error abandonar-la. No es pot no respectar-los, no són catalans de segona. Això és democràcia, respectar la llibertat d'estar a favor o en contra de la independència, però en el marc de la llei. I respectar també la llibertat de premsa. Sé que el vostre director està patint atacs deslleials. Té tota la meva solidaritat com a periodista, professió que vaig exercir durant 20 anys. Si a algú no li sembla bé la línia editorial d'un diari pot deixar de llegir-lo i llegir-ne un altre, però els atacs a periodistes no són acceptables.

-En el discurs de l'estat de la Unió d'aquest dimecres, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, sostenia que Europa ja ha passat el pitjor de les crisis de diferent índole que l'han castigat en els últims anys. ¿Quin és el seu diagnòstic?

-Sí, va passar el pitjor, però això no s'ha acabat. Les economies de molts països creixen, però no totes de la mateixa manera. És important no parar-se, seguir endavant, amb accions que fomentin el creixement: inversions en infraestructures i, en un moment en què la fortalesa de l'euro complica les exportacions, una bona política industrial, a favor de les pimes, de l'economia real. S'han d'implantar mesures antidúmping per defensar sectors de la indústria europea com el de la ceràmica i el de l'acer, controlar les inversions que arriben de fora de la UE…

-¿I la crisi de la idea d'Europa?

-Si hi havia una crisi política i els populistes guanyaven terreny era perquè la situació econòmica era molt difícil.  Sortint d'una crisi en superem també l'altra. Els populistes perden ara eleccions en tots els països, a Espanya, a França, a Holanda, a Àustria, a Itàlia. El missatge és molt clar: si responem bé a les preguntes dels ciutadans, si fem les coses bé, els populistes no guanyen, perquè ells no tenen una altra estratègia que anar en contra de tot.

-Però l'ideal europeu segueix amenaçat per molts flancs: el ‘brexit’, els desacords amb Polònia i Hongria, la gestió de la crisi dels refugiats…

-Sempre hi ha problemes, a tot arreu. En tenen als EUA, la Xina, Rússia, i en tenim nosaltres. El terrorisme, la immigració il·legal, l'atur juvenil… i sí, el ‘brexit’ és un problema, i hi ha problemes amb alguns països membres. Només podrem donar-hi bones respostes junts, a nivell europeu.

-¿Com s'ha d'afrontar el fenomen de la immigració?

-Necessitem una estratègia europea a curt, mitjà i llarg termini. L'acord amb Turquia funciona, i s'ha de treballar amb Líbia. Encara que farà falta primer que els libis pactin entre ells.

-¿Líbia està en condicions de ser un interlocutor?

-Intentem que ho estigui. A Trípoli hi ha un Govern que és el que parla amb l'ONU i amb nosaltres; a Bengasi hi ha una força militar, i al sud, diversos petits grups. S'ha de donar resposta a tots. Una possibilitat seria més poder polític per a Trípoli i unes forces armades sota control de Bengasi. S'ha d'intentar que arribin a un acord entre ells i també amb el sud. No és fàcil, és complicat, ja ho sabem, però és important.

-¿I a llarg termini?

-Una estratègia ambiciosa a favor de l'Àfrica. Si no n'hi ha, els pròxims anys veurem com milions d'africans abandonen el seu continent per ser europeus. El 2050 hi haurà 2.500 milions d'africans; el 2100 seran 5.000 milions. ¿Què faran? Amb el canvi climàtic, els deserts es mengen l'agricultura; guerres, terrorisme, inestabilitat política, pobresa… És una situació extremadament complicada. Per això és tan important invertir allà, invertir-hi molts diners. Un Pla Marshall per a l'Àfrica. Si no, no hi ha solució davant la immigració.

¿-Com ha afectat la credibilitat de la UE la incapacitat de fer complir als països membres els seus compromisos d'acollida de refugiats?

-Gairebé tots els països han acollit refugiats, excepte tres (Hongria, Polònia i la República Txeca). La Comissió Europea els va obrir un expedient d'infracció i ells van reaccionar recorrent al Tribunal de Justícia de la UE. Aquest ha donat la raó a la Comissió i els expedients segueixen endavant. Al final, si no fan res, pagaran una sanció. Hi ha ja una proposta de la Comissió per reformar el reglament de Dublín (sobre asil), que el Parlament Europeu està revisant i votarà a finals de novembre. I després veurem què fa el Consell. Ara sembla que (la cancellera alemanya, Angela) Merkel i (el president francès, Emmanuel) Macron han posat el despertador als altres països membres. Si sona prou fort, podem tenir noves regles abans de les eleccions europees (2019).

-En aquest tema, les estructures europees xoquen amb el poder dels estats, com en tants altres. Sobre terrorisme, vostè va fer dies enrere dues propostes, la creació d'un FBI europeu i un control més gran dels imams, que en realitat estan en mans dels estats.

-El terrorisme el guanyarem si estem units, amb més cooperació judicial, policial i d'intel·ligència. Ja existeix Europol, que és un instrument de coordinació de les policies, sota el control dels parlaments nacionals i de l'Eurocambra. Es podria fer el mateix en intel·ligència, un FBI europeu, reforçar la prevenció. Es poden fer moltes coses a nivell europeu. Jo soc un polític i faig propostes, i després veurem la implementació. En alguns països musulmans, es tanquen les mesquites quan no hi ha activitat religiosa. A Jordània i a Egipte, els imams envien a la policia el text dels seus sermons. ¿Per què no a Europa? Ningú pot prohibir una activitat religiosa, estem a favor de la llibertat de religió. Però no es pot utilitzar la religió per al terrorisme ni per a la propaganda política dels fonamentalistes.

-En el seu discurs d'aquest dimarts, vostè va reivindicar que el que s'aprova al Parlament Europeu “és transcendent per a la vida de les persones”, i que aquesta cambra ha de consagrar “la primacia de la democràcia sobre la burocràcia”. Però, per a això, ¿no seria necessari que els estats li cedissin més poders?

-Hauria d'afegir-se als poders que tenim avui el d'iniciativa legislativa, com ho tenen la Comissió Europea i tots els parlaments nacionals. No demano més. Com a única institució europea elegida directament pels ciutadans, el Parlament és el cor de la democràcia europea. Em va agradar que el president Juncker parlés dimecres d'una Europa “més democràtica”, això vol dir més Parlament Europeu.

Notícies relacionades

Juncker s'enreda amb el referèndum de l'1-O

Els EUA qualifiquen l'1-O d'assumpte intern però treballaran amb "el govern o entitat" que surti del referèndum

-¿I què pot aportar l'Eurocambra a aquesta Europa?

-Parlar amb els ciutadans. Escurçar la distància que hi ha entre les institucions europees i els ciutadans.