L'ascens de la ultradreta alemanya indica que l'auge del populisme xenòfob no és un fenomen passatger a Europa

El 15  de març passat, Europa va respirar alleujada. Els pronòstics més nefastos, que auguraven el triomf electoral a Holanda del Partit de la Llibertat (PVV), la formació xenòfoba que lidera Geert Wilders, no es van complir. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va dir que era «un bon dia per a la democràcia» i el llavors president francès, François Holland, va afirmar que s’havia produït «una clara victòria contra l’extremisme». Els titulars de la majoria de la premsa europea no es van quedar enrere.

¿Estava justificada tanta eufòria? Sí, si es compara amb les expectatives creades, que anunciaven que el PVV es convertiria en la primera força del Parlament. No, si es pren el resultat per si mateix. El PVV va obtenir el 13,1% dels vots –cinc dècimes més que el percentatge aconseguit diumenge per Alternativa per Alemanya– i va passar a ser el segon partit de la Cambra.

El que va passar a Holanda, la derrota de Marine Le Pen a la segona volta de les presidencials franceses al maig i el seu pobre (encara que ascendent) resultat en les legislatives de juny, així com les accidentades (es van haver de repetir) eleccions presidencials austríaques el 2016 (que van acabar amb la derrota del també ultra Norbert Hofer) van motivar que més d’un analista considerés que l’alarma que va generar l’auge de forces populistes i xenòfobes (la denominada «nova extrema dreta») en multitud de països europeus era infundada.

Però no ho era. «Els elements de fons que expliquen la pujada del populisme no s’han resolt i els símptomes són els mateixos», assenyala Pol Morillas, investigador principal per a Europa del CIDOB (Barcelona Centre d’Afers Internacionals). «És cert que podíem haver tingut una debacle, sobretot si hagués guanyat Le Pen, i que això no va passar, però això no vol dir que els milions de persones que la van votar hagin resolt els seus problemes».

Morillas subratlla que és un error adscriure l’ascens d’Alternativa per Alemanya a una sola causa. «Els estudis de motivació del vot situaven la qüestió de la immigració i els refugiats en quart lloc, darrere de l’educació o els serveis socials. Els populistes acullen un descontentament bastant estès en la societat i expressen un sentiment de les elits contra el poble, agafen elements d’ideologies diverses i adapten la seva agenda al context que els interessa».

Notícies relacionades

La ultradreta li amarga la victòria a Merkel

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’ascens d’Alternativa per Alemanya (AfD) ha tornat a encendre la llum d’alarma a Europa i l’impacte que pot tenir a la UE no és menyspreable. «Marcarà molt l’agenda» a Alemanya, motor de la UE. «També serà important veure quin Govern es crea, perquè els liberals posaran un fre important a moltes de les reformes que demana Macron. La política europea estarà més encotillada i la reforma serà més difícil», subratlla Morillas.

El verdader triomf dels moviments xenòfobs és que, de vegades, el seu discurs impregna els partits tradicionals. «La normalització del seu discurs polític fa que a vegades aquestes forces populistes guanyin sense guanyar», conclou l’expert del CIDOB.